La col·lecció Bauzà del British Museum


He d'agrair a una vaga de ferrocarrils, que em va immovilisar tot un dia a Londres, el fet d'haver conegut la col·lecció Bauzà. Prop de Marylebone station, en un modest edifici encarat cap a la Dorset Square, el British Museum conserva, lluny de les masses que omplen les sales de la seva seu principal, la correspondència, els treballs i no pocs objectes personals del capità Felip Bauzà. Va ser un plaer recórrer els seus atlas marítims, els seus diaris pintorescos, els seus dibuixos de plantes i animals exòtics, observats durant els 5 anys de viatge al voltant del món. Però el que més em va interessar va ser veure que, entre els volums de la seva biblioteca salvats de la confiscació del 1826, hom pot trobar-hi força llibres de Matemàtiques. Recordo, citant-ho de memòria, un valuosíssim exemplar del llibre desè dels Elements, en l'edició menorquina de 1780; l'aritmètica de Diofant; el Sidereus Nuncis i les notes sobre el compàs geomètrico-militar; el Traité de Poncelet, acompanyat d'un feix de correspondència amb l'autor, etc. Tots aquests tractats estaven plens de moltes observacions extraordinàriament lúcides, precises i encertades... llevat d'una! A un exemplar de les Disquisitiones, quan Gauss, estudiant la constructibilitat amb regle i compàs, observa que el traçat de rectes no introdueix cap irracionalitat, en Felip Bauzà hi havia anotat: això no és cert. Tinc un exemple realment remarcable, però el marge és massa estret per a descriure'l.

Com podia, una persona del seu talent, caure en un error tan banal? Mai més no he tornat a visitar l'edifici de la Dorset Square, però vaig dedicar força temps a pensar en el significat de l'observació d'en Bauzà. És clar que si fem una construcció amb rectes a partir d'uns certs punts, mai no introduirem irracionals. Però, si la construcció ja ens ve donada... Potser el cartògraf es referia a una construcció que, per la seva pròpia naturalesa, impliqués a posteriori la utilització de punts irracionals.

Quan vaig comentar el meu interès per l'obra matemàtica d'en Bauzà al meu amic P. J., estudiós de la ciència del XIX, va oferir-se a acompanyar-me a l'arxiu històric de la Comandància de Marina de Palma, on hi ha una bona col·lecció de mapes i manuscrits d'en Felip Bauzà. Allà vaig entendre què és el que ell volia dir i vaig tenir informació sobre quin devia ser el seu exemple. Es tracta d'una configuració plana afí senzilla, d'exactament nou punts i nou rectes, que té la propietat que no es pot submergir en el pla racional. Quina és aquesta configuració?

Jaume Aguadé

Back to the research page.