Convertidor de dates medievals  ·  Xavier Mora, 2005—2016

 
Estil medieval
Dia
Base
Mes
Any
Sistema
 
Estil estàndard  

Notes
  1. Com és sabut, la datació segons alguns reis francs admet diverses interpretacions. Aquí hem aplicat les interpretacions avui dia més acceptades per a Catalunya, però sempre cal tenir present la possibilitat que s'estigui usant un altre sistema menys habitual (així com la possibilitat de situacions especials o d'errors en el document).
  2. En alguns casos no es pot parlar d'una interpretació més acceptada que les altres, de manera que el resultat del formulari pot incloure diverses possibilitats. Per exemple, entre el 24 de juny i el 23 d'octubre, l'any 5 de Robert dóna com a resultat l'any “[1000¦1001]”, la qual cosa indica dues possibilitats (en aquest cas corresponen a dos sistemes diferents que possiblement convivien en aquella època).
  3. Ens hem basat majorment en els treballs següents:  Udina-1951: des de Carlemagne fins a Odó (800—898);  Feliu-1969: des de Carles el Simple fins a Hug Capet (898--996);  Mundó-1967-1994: des de Robert fins a Lluís VII (996--1180);  Baucells-1995-1998-2006-2007: d'abast general.
  4. Encara que Carles III el Gros no va morir fins el 13 de gener de 888 (el 12 segons alguns autors), sembla que a Catalunya el començament del regnat d'Odó (novembre de 887) es va assimilar a la mort de Carles III. Així ho indica un document del 13 de gener sub anno primo quod oviit Karolus imperator, Christo regnante, rege spectante el qual hi ha raons per creure que correspon al 13 de gener de 888, el mateix dia de la mort real de Carles III a milers de quilòmetres de distància (Ramon Ordeig i Mata, 1993, Les dotalies de les esglésies de Catalunya, document 10). Udina-1951 (pàgina 67) també indica que per als documents datats per la mort de Carles III el Gros cal prendre com a punt de partida el novembre de 887 (i no el 13 de gener de 888).
  5. En els comtats d'Urgell, Pallars i Ribagorça hi ha una certa evidència que el punt de partida dels anys de regnat dels reis francs a partir de Robert podria estar endarrerit un any o potser inclús dos. Així doncs, en aquest cas el resultat del formulari precedent s'ha de complementar amb l'alternativa que resulta d'aquest possible endarreriment. Per exemple, l'1 de desembre de l'any 11 de Lluís VI, que en general correspon a l'any 1118, en el cas dels comtats esmentats podria correspondre a l'any 1119, o potser inclús a l'any 1120 (en la notació introduïda més amunt: [1118¦1119¦1120?]).
  6. En la datació segons el rei Felip II August (1180–1223), molt poc freqüent, hem suposat que els seus anys de regnat es comptaven a partir de la data de la mort del seu pare Lluís VII (19 de setembre de 1180). Hi ha un document que dóna la data per via doble el qual resulta compatible amb aquesta opció i no amb altres possibilitats (M. Josepa Arnall i Juan, Josep M. Pons i Guri, 1993, L'escriptura a les terres gironines · Segles IX--XVIII, document 42).
Bibliografia
  1. Frederic Udina Martorell, 1951.   El archivo condal de Barcelona en los siglos IX—X.   Barcelona, CSIC.   p. 44—80.
  2. Anscari M. Mundó, 1967.   La datació de documents pel rei Robert (996—1031) a Catalunya.   Anuario de Estudios Medievales, 4: 13—34.
  3. Gaspar Feliu i Monfort, 1969.   La cronología según los reyes francos en el condado de Barcelona (siglo X).   Anuario de Estudios Medievales, 6: 441—463.
  4. Anscari M. Mundó, 1973.   Cronologia (1a accepció).   Gran Enciclopèdia Catalana, 5: 774.
  5. Michel Zimmermann, 1981.   La datation des documents catalans du IXe au XIIe siècle: un itinéraire politique.   Annales du Midi, t. 93, num. 154: 345—371.
  6. Ignasi M. Puig i Ferreté, 1984.   El comte Artau III del Pallars Sobirà, presoner a la ciutat de Saragossa (1111) · Notes sobre la datació de documents pels anys dels reis de França Felip I (1060—1108) i Lluís VI el Gros (1108—1137) a Catalunya.   X Congreso de Historia de la Corona de Aragón  (Zaragoza, 1984): 467—478.
  7. Anscari M. Mundó, 1994.   El concili de Tarragona de 1180: Dels anys dels reis francs als anys de l'Encarnació.   Analecta Sacra Tarraconensia, 67/1: xxiii—xliii.
  8. Josep Baucells i Reig, 1995.   Datació dels documents de la Catedral de Barcelona · I: Els sistemes de cronologia (segles IX—XIII) · II: Cronologies dels documents en els segles IX i X.  Diplomatari de la Catedral de Barcelona  (ed. Àngel Fàbrega i Grau, Barcelona),  vol. I (Documents dels anys 844—1000): 42—51, 144—155.
  9. Josep Baucells i Reig, 1998.   La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular.  Rubrica, Palaeographica et Diplomatica Studia  (Univ. Barcelona),  vol. VII (Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica, chronologia): 7—99.
  10. Gaspar Feliu, 1999.   Cronologia.   Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I  (Barcelona, Fundació Noguera),  vol. I, p. 143—215.
  11. R. Ginebra i Molins, 1999.   Un cas de dissidència cronogràfica: còmput cronològic a Vic i al bisbat de Vic, segles XII—XIV.   Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20/21: 561—592.
  12. Josep Baucells i Reig, 2006.   Pràctica cronològica i diversitat al segle XI en els documents de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona.   Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, segle XI  (Barcelona, Fundació Noguera),  vol. I, p. 185—265.
  13. José María de Francisco Olmos, 2009.   Manual de Cronología. La datación documental histórica en España.  Madrid: Ed. Hidalguía.

Versió 1.8  (2016 abril 13)  ·  URL:  http://mat.uab.cat/~xmora/historia/convertidor.html