- Setembre 12 dissabte. [Andorra]. Escaldes, Port d’Envalira, Pas de la Casa, Escal- des. Sempre recordaré aquesta sortida com la de la caiguda de Trabalón. Per les rampes de Canilló un fort vent em fa posar el peu a terra. Pujo amb García, l’alemany, però al final el deixo [Després vaig saber qui era l’alemany i quin mèrit que tenia haver-lo deixat! El seu currículum és extraordinari, però enfosquit per episodis de dopatge]. També hi ha Lasheras, Alfaro, Vicens, Perez, Cullell, Alexandro, Nicolau, Serena, Teixidor, Pere López, Rodríguez, Romero. Com a dalt neva tant sols Trabalón i jo baixem. Després Serena s’animarà. Trabalón m’avança i fica la roda en un forat que travessa la carretera i surt disparat. Pica de cap a terra. Faig un crit, penso que es pot haver matat ja que se li torça el coll. L’agafo i l’ajudo. Una noia francesa s’ofereix a cuidar-lo. Un matrimoni uruguaià–anglés em donen tovalloletes i li netejo la sang de la cara. Ell parla però no recorda el que va dient. Arriba Serena. Trabalón pregunta un i altre cop pel contakilòmetres. Les ulleres destroçades. El fiquem en el cotxe de la filla de Serena. Ja baixant atrapo el cotxe i veig que va millorant. El casc li ha salvat la vida. 56 km.