Joan VERDERA dedicant-me un vers.

Un home en bici puja una muntanya,
altres el segueixen esbufegant
I en arribar al cim ja ningú l’acompanya.

Té uns amics, en Gauss I en Bonet,
que geometria li van ensenyant
I ell els hi torna, generós, 
lemes I teoremes a pleret.

Tot això ho ensenya amb tal claredat
que els estudiants bocabadats,
armats amb camps tangents, 
encisats per la curvatura,
l’aplaudeixen amb gran esclat.

Ha arribat el feliç moment
en que el sou es cobra
sense fer-hi esment,
la bici sempre rodant
I el teorema sempre present.