{"id":426,"date":"2015-12-02T11:15:56","date_gmt":"2015-12-02T11:15:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?page_id=426"},"modified":"2024-10-07T17:59:01","modified_gmt":"2024-10-07T15:59:01","slug":"recull-de-premsa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?page_id=426","title":{"rendered":"Recull de premsa"},"content":{"rendered":"

2024<\/h3>\n
\n
ago 2 \u2003 Iniciativa per que el Parlament de Catalunya adopti una Llei Electoral Catalana<\/span><\/em> \u2003 CatalansAlMon<\/a><\/strong><\/dt>\n
El text de motivaci\u00f3 d’aquesta iniciativa<\/span> es refereix al fet que aquesta llei est\u00e0 bloquejada perqu\u00e8 els partits no es posen d’acord en la distribuci\u00f3 territorial dels escons. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, se sol donar per descomptat que aquesta distribuci\u00f3 influeix en el repartiment final dels escons entre els partits. Aix\u00f2 \u00e9s cert amb el sistema actual, que aplica el mateix procediment per separat en cada circumscripci\u00f3. Tanmateix, existeixen alternatives que aconsegueixen que el repartiment global dels escons entre els partits no depengui en cap manera de com s\u2019hagi dissenyat la divisi\u00f3 territorial. Vegi’s la nostra entrada Sistemes electorals del segle XXI<\/a><\/span>, especialment els seus apartats 2 (Sistema compensatori suec, reformat el 2015 i estrenat el 2018)<\/span>\u00a0 i 3 (Sistema biproporcional, adoptat per diversos cantons su\u00efssos<\/span>\u00a0 des de 2006).<\/span><\/dd>\n
O sigui, que la q\u00fcesti\u00f3 del disseny territorial ja no pot ser una excusa. I que la soluci\u00f3 no est\u00e0 en \u201caparcar aquest punt i seguir endavant amb la resta\u201d, com proposen en aquesta iniciativa, sin\u00f3 en adoptar un d’aquests sistemes que eviten el problema.<\/span><\/dd>\n<\/dl>\n

2021<\/h3>\n
\n
jul 4 \u2003 \u00bfUn refer\u00e8ndum amb tres opcions a Catalunya?<\/i> \u2003 per Jordi Mu\u00f1oz. \u2003 Diari Ara<\/a> <\/strong><\/dt>\n
S’hi considera un exemple d’actualitat del problema de decidir col\u00b7lectivament entre m\u00e9s de dues opcions. Concretament, es refereix a una enquesta del Centre d’Estudis d’Opini\u00f3 que examinava les prefer\u00e8ncies dels catalans entre tres opcions sobre la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya: independ\u00e8ncia, federalisme i autonomia. Els resultats d’aquesta enquesta s\u00f3n interpretats com si es tract\u00e9s d’una votaci\u00f3 preferencial i s’utilitzen per il\u00b7lustrar la diversitat de m\u00e8todes aparentment raonables que hi ha per a determinar el resultat i el fet que f\u00e0cilment poden dur a resultats diferents. Queda clar, doncs, que en una votaci\u00f3 amb m\u00e9s de dues opcions \u00e9s indispensable especificar d’entrada quin m\u00e8tode s’usar\u00e0 per a determinar el resultat. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, molta gent tendeix a pronunciar-se per un m\u00e8tode o un altre en funci\u00f3 del resultat que s’obtingui en un cas particular d’especial inter\u00e8s, com el de l’article. Per fer-ho b\u00e9, per\u00f2, \u00e9s essencial considerar un cas general, especificar uns criteris objectius, i veure quins m\u00e8todes els compleixen i quins no. Vegin-se les nostres entrades Votacions amb m\u00e9s de dues opcions<\/a> i Refer\u00e8ndums amb propostes alternatives<\/a><\/dd>\n<\/dl>\n

2020<\/h3>\n
\n
nov 24 \u2003 Xavier Mora: \u2018Su\u00efssa ha trobat una soluci\u00f3\u2019<\/i> \u2003 per Andreu Barnils. \u2003 Vilaweb<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Una entrevista sobre els continguts d’aquest blog.<\/dd>\n
mai 13 \u2003 El frac\u00e0s del mal menor<\/i> \u2003 per Ferran Casas. \u2003 Naci\u00f3 Digital<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Un exemple de llibre de com l’opci\u00f3 m\u00e9s votada pot ser al mateix temps la m\u00e9s indesitjada. I de l’actualitat de Ramon Llull<\/a>.<\/dd>\n<\/dl>\n

2019<\/h3>\n
\n
nov 11 \u2003 Per qu\u00e8 Podem i M\u00e9s Pa\u00eds tenen 34.000 vots m\u00e9s que Vox per\u00f2 14 escons menys<\/i>. \u2003 CCMA Not\u00edcies<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Un exemple m\u00e9s de les desproporcions que causa el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita.<\/dd>\n
mar 11 \u2003 La irrupci\u00f3 de Vox pot impedir la majoria absoluta de la dreta al congr\u00e9s i al senat espanyols<\/i> \u2003 per Alexandre Solano. \u2003 Vilaweb<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Sobre els coneguts defectes del sistema electoral espanyol i la manera en qu\u00e8 poden afectar les Eleccions Generals Espanyoles del proper 28 d’abril.<\/dd>\n<\/dl>\n

2018<\/h3>\n
\n
nov 15 \u2003 This city just approved a new election system never tried before in America<\/i> \u2003 per Kelsey Piper. \u2003Vox \u00b7 American news and opinion website<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Es tracta de la ciutat de Fargo (North Dakota), que el passat 6 de novembre va adoptar el vot d’aprovaci\u00f3<\/a> per a elegir els seus c\u00e0rrecs municipals<\/dd>\n
set 9 \u2003 Eleccions Generals Sueques 2018<\/a> <\/strong><\/dt>\n
S\u00f3n les primeres eleccions s’aquest pa\u00eds despr\u00e9s de la reforma que van fer per millorar la proporcionalitat<\/a>.<\/dd>\n
mar 5 \u2003 Vots rigorosament desiguals<\/i> \u2003 per Carles Castro. \u2003 La Vanguardia<\/a> <\/strong><\/dt>\n
A difer\u00e8ncia de les eleccions espanyoles, a Catalunya el principal problema no \u00e9s que les circumscripcions siguin massa petites, sin\u00f3 la seva heterogene\u00eftat pel que fa a la distribuci\u00f3 del vot entre els diferents partits. A primera vista, la proporcionalitat entre vots i escons dels diferents partits est\u00e0 renyida amb una distribuci\u00f3 territorial prefixada dels escons. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Tal com ja hem dit en altres llocs, el problema es pot resoldre mitjan\u00e7ant el sistema biproporcional<\/a>, que usen diversos cantons su\u00efssos des de 2006.<\/dd>\n
mar 4 \u2003 Eleccions Generals Italianes 2018<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Han estrenat un nou sistema electoral —conegut com Rosatellum<\/i>— que \u00e9s de tipus mixt per\u00f2 no compensatori<\/i>. Un 63% dels escons s’assignen mitjan\u00e7ant un procediment de repartiment proporcional, per\u00f2 la resta s’adjudiquen per majoria simple en districtes uninominals. Per tant, els resultats finals es poden desviar for\u00e7a de la proporcionalitat, a difer\u00e8ncia d’un sistema mixt compensatori, com l’alemany.<\/dd>\n
feb 8 \u2003 La varita m\u00e1gica de la f\u00f3rmula electoral<\/i> \u2003 per Alberto Penad\u00e9s. \u2003eldiario.es<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Tamb\u00e9 es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Lagu\u00eb i ho il\u00b7lustra mitjan\u00e7ant les Eleccions Generals Espanyoles de 2016. A m\u00e9s de la regla de Sainte-Lagu\u00eb pr\u00f2piament dita, tamb\u00e9 considera la modificaci\u00f3 que Su\u00e8cia ha estat utilitzant des de 1952 fins ara (que correspon a dividir successivament per 1.4, 3, 5, 7… en lloc de 1, 3, 5, 7…). Aquesta modificaci\u00f3 fa m\u00e9s dif\u00edcil d’obtenir el primer esc\u00f3 i per tant perjudica la proporcionalitat. El 2015 Su\u00e8cia va aprovar una nova modificaci\u00f3 (que ser\u00e0 estrenada aquest any) la qual utilitza el valor 1.2 en lloc de 1.4. <\/dd>\n
feb 8 \u2003 D’Hondt ha muerto, larga vida a Saint-Lagu\u00eb<\/i> \u2003 per Pablo Sim\u00f3n. \u2003El Pa\u00eds<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Tamb\u00e9 motivat per les propostes de reforma de Podemos i Ciudadanos, aquest article es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Lagu\u00eb, de la qual es diu que proporcionaria \u201cuna mejora substancial en proporcionalidad\u201d. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s correcta. Tanmateix, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una mica subtil. D’entrada, amb la regla de Sainte-Lagu\u00eb pot continuar passant que un partit tingui una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. D’altra banda, tamb\u00e9 pot passar que tingui majoria absoluta de vots per\u00f2 no d’escons (la qual cosa \u00e9s impossible amb la regla de D’Hondt!). Aplicada a una sola circumscripci\u00f3, no es pot dir que la regla de Sainte-Lagu\u00eb sigui m\u00e9s proporcional que D’Hondt o a l’inrev\u00e9s; perqu\u00e8 el concepte de ser m\u00e9s o menys proporcional es pot entendre de diverses maneres diferents, totes elles raonables. L’avantatge de Sainte-Lagu\u00eb sobre D’Hondt est\u00e0 en el que passa en combinar moltes circumscripcions: la regla de D’Hondt tendeix a acumular els errors a favor dels partits m\u00e9s grans i en contra dels petits. En canvi, la regla de Sainte-Lagu\u00eb \u00e9s m\u00e9s equilibrada en relaci\u00f3 amb aix\u00f2.<\/dd>\n
feb 8 \u2003 Rivera e Iglesias vuelven a cabalgar juntos<\/i> \u2003 per Rodolfo Irago. \u2003 eldiario.es<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Insisteix en la not\u00edcia precedent (mostrada m\u00e9s avall). En un cert moment s’adhereix al mite que \u201clos grandes beneficiados del sistema electoral espa\u00f1ol han sido tambi\u00e9n [a m\u00e9s del PP i PSOE] los partidos nacionalistas\u201d. Aix\u00f2 no \u00e9s correcte. El que \u00e9s cert \u00e9s que entre els partits no majoritaris, els m\u00e9s perjudicats s\u00f3n els que estan molt distribu\u00efts per tot el territori. Els que es concentren en unes poques circumscripcions —com \u00e9s el cas dels partits nacionalistes— no es veuen tan perjudicats, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que siguin beneficiats. Vegi’s, per exemple, la taula que mostrem al nostre comentari de les Eleccions Generals Espanyoles de 2016<\/a>, on es pot comprovar que el m\u00e9s beneficiat va ser el PP (20 escons de m\u00e9s), que el m\u00e9s perjudicat va ser C’s (14 escons de menys), i que cap dels partits locals (ERC, CDC, EAJ-PNV, EH Bildu i CC) es va desviar respecte a la proporcionalitat en m\u00e9s d’1 esc\u00f3.<\/dd>\n
feb 2 \u2003 Iglesias i Rivera volen eliminar les primes electorals de PP i PSOE<\/i> \u2003 per Pedro Vall\u00edn. \u2003 La Vanguardia<\/a> (p.\u00a018) <\/strong><\/dt>\n
Totes les propostes que es comenten van efectivament en el sentit de millorar la proporcionalitat. En particular, les propostes d’augmentar el Congr\u00e9s fins a 400 escons i de reduir de dos a un el m\u00ednim provincial en l’algorisme de distribuci\u00f3 dels escons entre circumscripcions van contra la principal causa de desproporci\u00f3 del sistema electoral espanyol, a saber, el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita. Tanmateix, nom\u00e9s aconseguirien reduir lleugerament el problema, que continuaria estant present en gran mesura. Una alternativa molt m\u00e9s efectiva seria el sistema biproporcional<\/a>.<\/dd>\n<\/dl>\n

2017<\/h3>\n
\n
des 29 \u2003 Resultats definitius oficials de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. \u00a0DOGC n\u00fam\u00a07525<\/a><\/strong><\/dt>\n
Hi ha inconsist\u00e8ncies aritm\u00e8tiques gens acceptables! Concretament, en la prov\u00edncia de Barcelona, la suma dels vots de les diferents candidatures no coincideix amb el valor que se\u2019n d\u00f3na al principi del document. I afegint-hi els vots nuls i en blanc tampoc coincideix amb el valor que \u00e9s d\u00f3na com a nombre total de votants. Per sort, no hi hauria conseq\u00fc\u00e8ncia en els nombres d\u2019escons. Per\u00f2 suscita una certa desconfian\u00e7a.<\/dd>\n
des 24 \u2003 Per qu\u00e8 Arrimadas no t\u00e9 ra\u00f3 quan es queixa del sistema electoral catal\u00e0<\/i> \u2003 per Marc Guinjoan. \u2003 Naci\u00f3 Digital<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Entre altres coses, en aquest article s’afirma que una millora de la proporcionalitat de partit a nivell global —com si hi hagu\u00e9s una sola circumscripci\u00f3— est\u00e0 renyida amb mantenir una representaci\u00f3 adequada de les zones m\u00e9s despoblades. Aix\u00f2 \u00e9s fals: el sistema biproporcional<\/a>, adoptat recentment en diversos cantons su\u00efssos, permet aconseguir aquest doble objectiu.<\/dd>\n
des 23 \u2003 Els sobiranistes no tindrien majoria absoluta amb una circumscripci\u00f3 \u00fanica a Catalunya.<\/i>\u2003 Diari de Girona<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Una vegada m\u00e9s, els resultats mostren certes desviacions respecte a la proporcionalitat. En particular, el bloc independentista ha obtingut una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. A difer\u00e8ncia de les eleccions espanyoles, aqu\u00ed el principal problema no \u00e9s que les circumscripcions siguin massa petites, sin\u00f3 la seva heterogene\u00eftat pel que fa a la distribuci\u00f3 del vot entre els diferents partits.<\/dd>\n
set 25 \u2003 Resultats provisionals de les eleccions federals alemanyes 2017<\/a> <\/strong><\/dt>\n
En lloc dels 598\u00a0escons que seria la mida normal, aquesta vegada es preveu que el Bundestag<\/i> hagi d’augmentar fins a 709\u00a0escons! Aix\u00f2 es deu a que, per a alguns partits i en algunes regions, el nombre d’escons obtinguts mitjan\u00e7ant el vot personalitzat a nivell de districte supera el nombre d’escons que correspon segons una certa regla de proporcionalitat aplicada al vot de partit a nivell regional. Des del 2013 en aquests casos s’aplica un procediment que mant\u00e9 la proporcionalitat mitjan\u00e7ant un augment de la mida de la cambra. Vegi’s la nostra entrada sobre el sistema mixt compensatori<\/a>, on ja vam assenyalar que pot ser necessari un augment bastant gran de la cambra.<\/dd>\n
gen 10 \u2003 Compare voting systems to improve them<\/i> \u2003 per Guruprasad Madhavan, Charles Phelps i Rino Rappuoli. \u2003 ara.cat<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Una visi\u00f3 molt general de la problem\u00e0tica de les votacions i eleccions des d’un punt de vista cient\u00edfic<\/dd>\n
gen 9 \u2003 Dues paperetes per a Catalunya<\/i> \u2003 per Jaume L\u00f3pez. \u2003 ara.cat<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Comentari a part<\/a><\/dd>\n<\/dl>\n

2016<\/h3>\n
\n
nov 8 \u2003 C\u00f3mo quedar\u00eda el Congreso espa\u00f1ol con el sistema electoral de EEUU?<\/i> \u2003 eldiario.es<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Comentari a part<\/a><\/dd>\n
nov 7 \u2003 Transitorietat i llei electoral<\/i>, \u2003 per Pere Pug\u00e8s. \u2003 ara.cat<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Comentari a part<\/a><\/dd>\n
oct 15 \u2003 A better way to vote?<\/i> \u2003 The New York Times<\/a> \u2002 (cartes dels lectors) <\/strong><\/dt>\n
Les actuals eleccions presidencials americanes segueixen fent que es parli molt de sistemes de votaci\u00f3 alternatius m\u00e9s encertats, pensant tamb\u00e9 en les eleccions prim\u00e0ries dels partits. Entre les diverses opinions recollides en aquest enlla\u00e7, ens sembla especialment encertada la del Prof. Steven Brams, que defensa el vot d’aprovaci\u00f3. (Vegi’s la nostra entrada Eleccions presidencials i similars<\/a>)<\/dd>\n
jun 28 \u2003 \u00bfHabr\u00edan sido diferentes los resultados electorales con otro m\u00e9todo de reparto de esca\u00f1os?<\/i>, \u2003 per Eugenio Hern\u00e1ndez. \u2003 El Pa\u00eds<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Es calculen els resultats de les recents Eleccions Generals Espanyoles de 2016 si les circumscripcions electorals no fossin les prov\u00edncies sin\u00f3 les comunitats aut\u00f2nomes i si a m\u00e9s s’hagu\u00e9s usat la regla de Sainte-Lagu\u00eb en lloc de la regla de D’Hondt.<\/dd>\n
jun 26 \u2003 Ad\u00e9u a l’absolutisme<\/i>, \u2003 per Carles Castro. \u2003 La Vanguardia<\/a> \u2002 (gr\u00e0fics inclosos nom\u00e9s en l’edici\u00f3 en paper)<\/strong><\/dt>\n
Qu\u00e8 hauria passat en anteriors Eleccions Generals Espanyoles si en lloc de la regla de D\u2019Hondt s\u2019hagu\u00e9s usat la de les restes majors o b\u00e9 la de Sainte-Lagu\u00eb? Segons mostra l\u2019autor d\u2019aquest article, les difer\u00e8ncies en els resultats, tot i que petites, haurien estat suficients per a evitar gaireb\u00e9 totes les majories absolutes que hi ha hagut. (De tota manera, els resultats encara restarien lluny de la proporcionalitat, a causa d’haver-hi moltes circumscripcions petites<\/a>).<\/dd>\n
mai 9 \u2003 Trump and Clinton victorious: proof that US voting system doesn’t work<\/i>, \u2003 per Shannon Stappleton. \u2003 The conversation<\/a> <\/strong><\/dt>\n
Les eleccions presidencials nord-americanes s\u00f3n un exemple destacat d\u2019una elecci\u00f3 col\u00b7lectiva entre m\u00e9s de dues opcions. Com insistim en diversos llocs d\u2019aquest blog, la utilitzaci\u00f3 del vot uninominal i la majoria simple pot donar resultats molt desencertats. Aquest article mostra que aquest \u00e9s efectivament el cas de l\u2019actual proc\u00e9s d\u2019eleccions presidencials als Estat Units: ja en les eleccions prim\u00e0ries dels partits els resultats s\u00f3n molt discutibles a la llum d\u2019una enquesta on cada enquestat puntuava els diversos candidats en una escala de cinc graus d\u2019aprovaci\u00f3. L\u2019article defensa un m\u00e8tode concret d’elecci\u00f3 col\u00b7lectiva basat en aquesta forma de votaci\u00f3.<\/dd>\n
mar 1 \u2003 Arrog\u00e0ncia, c\u00e0lcul, superviv\u00e8ncia<\/i>, \u2003 per Salvador Card\u00fas. \u2003 ara.cat<\/a><\/strong><\/dt>\n
Sobre els factors humans que tant condicionen els processos electorals.<\/dd>\n
feb 10 i 11 \u2003 Sistema electoral: eina de regeneraci\u00f3<\/i>, \u2003 per Xavier Roig. \u2003 ara.cat<\/a>, amb 2a part<\/a><\/strong><\/dt>\n
Una altra opini\u00f3 a favor de les circumscripcions uninominals! Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gr\u00e0cies!<\/a><\/dd>\n
feb 4 \u2003 Sobre el sistema Camps<\/i>, \u2003 per Vicent Mengual. \u2003 Levante<\/a><\/strong><\/dt>\n
Un encertat comentari a l’article que segueix.<\/dd>\n
gen 19 \u2003 El sistema Camps da 212 esca\u00f1os al PP<\/i>, \u2003 per Carlos Al\u00f2s. \u2003 Levante<\/a><\/strong><\/dt>\n
Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gr\u00e0cies!<\/a><\/dd>\n<\/dl>\n

2015<\/h3>\n
\n
des 17 \u2003 Les quatre opcions que podran votar els militants de la CUP el dia 27<\/i>, \u2003 VilaWeb<\/a><\/strong><\/dt>\n
\u201cLa votaci\u00f3 es far\u00e0 amb un sistema d\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019alternativa menys votada i nova votaci\u00f3 fins que alguna assoleixi el 50% dels vots dels militants.\u201d Com mostrem a Dobles voltes<\/a>, aquest sistema no est\u00e0 exempt de problemes.<\/dd>\n
nov 30 \u2003 Una obra mestra de la manipulaci\u00f3 electoral<\/i>, \u2003 per Pablo Sim\u00f3n. \u2003 ara.cat<\/a><\/strong><\/dt>\n
Als tres biaixos de desproporcionalitat que explica molt b\u00e9 l’autor d’aquest article, cal afegir encara l’efecte de \u201cvot \u00fatil\u201d que afecta als partidaris d’opcions minorit\u00e0ries en les circunscripciones petites, com comentem a La desproporcionalitat dels sistema electoral espanyol<\/a><\/dd>\n
ago 8 \u2003 Una propuesta de reforma electoral del PP: un an\u00e1lisis matem\u00e1tico<\/i>, \u2003 per Victoriano Ram\u00edrez Gonz\u00e1lez. \u2003 eldiario.es<\/a><\/strong><\/dt>\n
Sobre les elecciones municipals i l’\u00e0nsia del PP per crear majories absolutes on no hi s\u00f3n.<\/dd>\n<\/dl>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

2024 ago 2 \u2003 Iniciativa per que el Parlament de Catalunya adopti una Llei Electoral Catalana \u2003 CatalansAlMon El text de motivaci\u00f3 d’aquesta iniciativa es refereix al fet que aquesta llei est\u00e0 bloquejada perqu\u00e8 els partits no es posen d’acord en la distribuci\u00f3 territorial dels escons. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, se sol donar per descomptat que aquesta distribuci\u00f3 influeix en el repartiment final dels escons entre els partits. Aix\u00f2 \u00e9s cert amb el.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-426","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=426"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3220,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/426\/revisions\/3220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}