{"id":472,"date":"2015-12-02T15:58:17","date_gmt":"2015-12-02T15:58:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?page_id=472"},"modified":"2015-12-02T15:58:17","modified_gmt":"2015-12-02T15:58:17","slug":"sobre-lart-de-leleccio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?page_id=472","title":{"rendered":"Sobre l’art de l’elecci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Traducci\u00f3 al catal\u00e0 de l’obra  De arte eleccionis\u2009<\/i>  (Ramon Llull, 1299, n\u00fam. III.38 del cat\u00e0leg de Bonner)  a partir del text llat\u00ed establert per  G. H\u00e4gele i F. Pukelsheim (2001).<\/a><\/p>\n

\n

Una bona elecci\u00f3 a la santa Esgl\u00e9sia \u00e9s molt necess\u00e0ria per tal d\u2019elegir persones corrents mitjan\u00e7ant les quals es governi l\u2019Esgl\u00e9sia i les quals lluitin contra els seus enemics pecadors, com els infidels i els cism\u00e0tics. I aix\u00f2 les persones corrents que s\u00f3n elegides no poden fer-ho si no s\u00f3n bones i ben relacionades amb la seva Mare, la qual \u00e9s bona i excelsa. La seva Mare \u00e9s la sacrosanta Esgl\u00e9sia Romana, la qual suporta grans patiments a causa d\u2019aquells que fingeixen ser bons fills sense ser-ho, ans malignament ataquen la Mare i s\u2019apoderen injustament dels seus b\u00e9ns. \u00c9s per aix\u00f2 que volem oferir una doctrina per a elegir una persona corrent, segons el mode de la tercera figura de l\u2019Art general\u2009<\/i>[1]<\/a><\/sup>, de manera que, procedint segons la seva art, els electors podran, si volen, elegir la persona millor. I aix\u00f2 ho faran p\u00fablicament, de manera que\u00a0si no elegeixen la persona millor, ser\u00e0 pal\u00e8s a tots els assistents al cap\u00edtol que elegeixen una persona pitjor i s\u00f3n perjurs sense cap mena d\u2019excusa. El mode d\u2019elegir \u00e9s aquest:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
bc<\/i><\/td>\ncd<\/i><\/td>\nde<\/i><\/td>\nef<\/i><\/td>\nfg<\/i><\/td>\ngh<\/i><\/td>\nhi<\/i><\/td>\nik<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bd<\/i><\/td>\nce<\/i><\/td>\ndf<\/i><\/td>\neg<\/i><\/td>\nfh<\/i><\/td>\ngi<\/i><\/td>\nhk<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
be<\/i><\/td>\ncf<\/i><\/td>\ndg<\/i><\/td>\neh<\/i><\/td>\nfi<\/i><\/td>\ngk<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bf<\/i><\/td>\ncg<\/i><\/td>\ndh<\/i><\/td>\nei<\/i> [2]<\/a><\/sup><\/td>\nfk<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bg<\/i><\/td>\nch<\/i><\/td>\ndi<\/i><\/td>\nek<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bh<\/i><\/td>\nci<\/i><\/td>\ndk<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bi<\/i><\/td>\nck<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
bk<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Primerament, tal com es veu en l\u2019esquema, b\u2009<\/i> representa la primera persona rebuda en l\u2019esgl\u00e9sia vacant, c\u2009<\/i> representa la segona persona i, aix\u00ed, successivament fins a k\u2009<\/i>, de manera que la primera persona de l\u2019esgl\u00e9sia vacant sigui anomenada b\u2009<\/i>, la segona persona sigui anomenada c\u2009<\/i>, i aix\u00ed les altres al seu torn. Tanmateix, si a l\u2019esgl\u00e9sia hi ha m\u00e9s de 9 persones, cal incrementar les caselles en el quadre representat m\u00e9s amunt afegint la lletra l\u2009<\/i>. I\u00a0si n\u2019hi ha 11, cal afegir m\u2009<\/i>. I\u00a0si n\u2019hi ha m\u00e9s que les lletres de l\u2019alfabet, cal afegir un altre nombre; \u00e9s a dir, un ser\u00e0 anomenat germ\u00e0 primer, un altre segon, etc\u00e8tera, i tots segueixen la forma esmentada.<\/p>\n

A l\u2019inici, tots prestaran jurament que elegiran la persona millor i m\u00e9s id\u00f2nia. Despr\u00e9s, els electors seuen, i b\u2009<\/i> i c\u2009<\/i> resten dempeus a una part prou propera perqu\u00e8 puguin sentir les paraules dels electors i perqu\u00e8 tothom els vegi. Tot seguit, d pregunta a cadascun dels asseguts qui de b\u2009<\/i> o c\u2009<\/i> preferiria com a abat, prior o bisbe, i aix\u00ed tamb\u00e9 per a altres dignitats. Aleshores es compten els vots[3]<\/a><\/sup> de tots els electors. Si b\u2009<\/i> obt\u00e9 m\u00e9s vots que c\u2009<\/i>, c\u2009<\/i>\u00a0seu al seu lloc i b\u2009<\/i> resta dempeus, o b\u00e9 a l\u2019inrev\u00e9s. Llavors d\u2009<\/i> va al costat de b\u2009<\/i>, i c\u2009<\/i>\u00a0s\u2019aixeca per preguntar a cadasc\u00fa qui de b\u2009<\/i> o d\u2009<\/i> voldria com a prelat. Si b\u2009<\/i> aconsegueix m\u00e9s vots, d\u2009<\/i>\u00a0seu i e\u2009<\/i> va al costat de b\u2009<\/i>. Aleshores, c\u2009<\/i> o d\u2009<\/i> o un altre pregunta a cadasc\u00fa, davant de tothom, a qui preferiria com a senyor, a saber, b\u2009<\/i> o e\u2009<\/i>. Si e\u2009<\/i> guanya b\u2009<\/i>, f\u2009<\/i> va al costat de e\u2009<\/i>, o b\u00e9 a l\u2019inrev\u00e9s. I llavors, si b\u2009<\/i> \u00e9s ven\u00e7ut, c\u2009<\/i> pregunta a cadasc\u00fa qui de e\u2009<\/i> o f\u2009<\/i> preferiria com a senyor. I\u00a0aix\u00ed successivament fins a k\u2009<\/i>, de manera que en k quedi determinada l\u2019elecci\u00f3, tant si k\u2009<\/i> ven\u00e7 com si \u00e9s ven\u00e7ut. I aix\u00ed segons l\u2019ordre que s\u2019ha dit m\u00e9s amunt, \u00e9s a dir, si al cap\u00edtol hi ha deu persones, la determinaci\u00f3 es far\u00e0 en l\u2009<\/i>, i aix\u00ed successivament, com ja s\u2019ha dit.<\/p>\n

Aquesta forma d\u2019elecci\u00f3 \u00e9s molt \u00fatil i segura perqu\u00e8 s\u2019aparta de l\u2019escrutini secret i del comprom\u00eds especial, mitjan\u00e7ant els quals es podrien cometre m\u00e9s fraus que en la forma damunt dita. Els qui elegeixen p\u00fablicament d\u2019aquesta manera queden exposats a una gran vergonya davant llurs companys si elegeixen malament; en canvi, no ocorre aix\u00ed amb els que elegeixen en secret.<\/p>\n

A m\u00e9s, la nova forma d\u2019elecci\u00f3 \u00e9s bona en tant que no pot ser m\u00e9s general. I \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 es fa una comparaci\u00f3 de totes les persones assistents al cap\u00edtol. Cadascuna d\u2019elles elegeix segons la seva voluntat en qualsevol casella de la figura, de manera que est\u00e0 m\u00e9s satisfeta de l\u2019elecci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, mitjan\u00e7ant aquesta forma d\u2019elecci\u00f3 tal vegada cada persona del cap\u00edtol es proposaria ser bona i honesta, suposant que en les eleccions de prelats s\u2019utilitz\u00e9s aquest m\u00e8tode. S\u2019ocuparia de trobar amics a l\u2019esgl\u00e9sia, buscaria la pau, i evitaria l\u2019enemistat, per tal de ser elegida en el moment de l\u2019elecci\u00f3. I els companys s\u2019estimarien entre ells, a fi que, en l\u2019elecci\u00f3, un don\u00e9s suport a l\u2019altre. I aix\u00ed seria exal\u00e7at el cap\u00edtol, per l\u2019exaltaci\u00f3 que tindrien els germans a trav\u00e9s de la caritat, la just\u00edcia, la prud\u00e8ncia i les altres virtuts.<\/p>\n

I si s\u2019ha de fer una elecci\u00f3 sobre persones absents, es fa d\u2019acord amb el que s\u2019ha dit, etc.<\/p>\n

Aquesta forma d\u2019elecci\u00f3 es redact\u00e0 a Par\u00eds, l\u2019any 1299 de l\u2019encarnaci\u00f3 de nostre Senyor Jesucrist, el dia primer de juliol. Donem gr\u00e0cies a D\u00e9u.<\/p>\n

\n

Notes<\/h4>\n

[1]\u00a0Refer\u00e8ncia a l’obra Ars generalis <\/i>.<\/small>
\n[2]\u00a0Corregit, literalment diu el <\/i> en lloc de ei <\/i>.<\/small>
\n[3]\u00a0El text llat\u00ed diu \u2018voces\u2019, \u00e9s a dir \u2018veus\u2019. Tanmateix, aqu\u00ed i en altres llocs ho tradu\u00efm per \u2018vots\u2019. Ho fem aix\u00ed sempre que les \u2018voces\u2019 s\u00f3n objecte de recompte.<\/small><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Traducci\u00f3 al catal\u00e0 de l’obra  De arte eleccionis\u2009  (Ramon Llull, 1299, n\u00fam. III.38 del cat\u00e0leg de Bonner)  a partir del text llat\u00ed establert per  G. H\u00e4gele i F. Pukelsheim (2001). Una bona elecci\u00f3 a la santa Esgl\u00e9sia \u00e9s molt necess\u00e0ria per tal d\u2019elegir persones corrents mitjan\u00e7ant les quals es governi l\u2019Esgl\u00e9sia i les quals lluitin contra els seus enemics pecadors, com els infidels i els cism\u00e0tics. I aix\u00f2 les persones corrents que s\u00f3n elegides.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-472","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/472","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=472"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/472\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}