(Ramon Llull, 1283)<\/p>\n
Versi\u00f3 original segons l’edici\u00f3 de Salvador Galm\u00e9s (Barcelona, ed. Barcino, 1935)<\/p>\n
Nathana e totes les dones qui havien veu a elecci\u00f3, foren en lo cap\u00edtol per el\u00e9ger abadesa. Natana dix a totes les dones que necessitat \u00e9s molt gran haver bo major, car en la bonitat del major d\u00f3na D\u00e9us virtut al menor. \u2014On, con nostre major sia passat d’esta vida en l’altra, segons que natura e rah\u00f3 requer, ne\u00e7ess\u00e0ria cosa \u00e9s a nosaltres que encerquem enfre n\u00f3s qual de n\u00f3s \u00e9s major en santa vida e en la amor de D\u00e9u; cor aquel \u00e9s digne de \u00e9sser nostre pastor segons l’ordenament e la volentat de D\u00e9u.\u2014<\/p>\n
Totes les dones volgueren el\u00e9ger abadessa segons la manera en la qual havien acustumat a el\u00e9ger; mas Nathana dix que ella havia entesa novella manera de elecci\u00f3, la qual est\u00e0 en art e en figures, la qual art segueix les condicions del Libre del gentil e dels III savis<\/i>, lo qual segueix la Art de atrobar veritat<\/i>. \u2014Per aquella manera\u2014 dix Natana, \u2014\u00e9s atrobada veritat, per la qual veritat porem atrobar aquella dona qui \u00e9s pus cuvinent e mellor a \u00e9sser abadessa.\u2014<\/p>\n
Pregada fo Natana per totes les dones que digu\u00e9s la manera segons la qual, per art, poguesen atrobar e el\u00e9ger la dona qui \u00e9s millor a abadessa. Nathana resp\u00f2s, dient estes paraules: \u2014De la art de elecci\u00f3 vos dir\u00e9 breument los comen\u00e7amens. Aquella art \u00e9s departida en dues parts: la primera part \u00e9s de el\u00e9ger los elegedors qui elegen lur pastor; segona part \u00e9s en qual manera dejen el\u00e9ger lur major. E per a\u00e7\u00f2, primerament vos vull recomptar de la primera part, e puys de la segona.\u2014<\/p>\n
Natana dix: \u2014N\u00f3s som XX dones en est cap\u00edtol, qui havem veu a el\u00e9ger pastor. Segons art, se cov\u00e9 que elejam, d’estes XX dones, nombre senar, qui sia en V o en VII, cor aquest nombre \u00e9s pus cuvinent a elecci\u00f3 que altre; e lo VII nombre \u00e9s pus cuvinent que·l V\u00e8. On, primerament, sia fet sagrament, per totes les dones, a dir veritat; e sia demanat secretament a la primera dona qual[s] de les XIX dones s\u00f3n pus cuvinents a \u00e9sser VII qui elegen major; e apr\u00e9s sia demanada la segona dona, he puxes la ter\u00e7a, e ax\u00ed per orde tro a la derrera; e cascuna vegada scriva hom \u00e7o que diu cascuna de les dones. A la fi, sia vist quals s\u00f3n aquelles dones qui han ha\u00fcdes m\u00e9s veus; e aquelles que hauran ha\u00fcdes m\u00e9s de veus, aquelles sien les VII dones qui degen el\u00e9ger abadessa.<\/p>\n
Segona part de elec\u00e7i\u00f3 \u00e9s con los VII elegedors elegen pastor. On, primerament, cov\u00e9 que los VII elegedors se covenguen, al el\u00e9ger, de \u00e7ert nombre e de \u00e7ertes persones, segons que·l[s] ser\u00e0 vijares, e que cascuna persona conparen ab l’altra, segons quatre condicions, \u00e7o \u00e9s a saber: qual ama e coneix m\u00e9s D\u00e9u; ni qual ama e coneix m\u00e9s virtuts; ni qual coneix e desama pus fortment vicis; quarta \u00e9s qual ha pus cuvinent persona.<\/p>\n
Casc\u00fa dels VII elegedors pot el\u00e9ger una persona a \u00e9sser en lo nombre del qual deu \u00e9sser elet major, e casc\u00fa dels VII elegedors cov\u00e9 \u00e9sser en aquel nombre on pusca \u00e9sser elet major. E per \u00e7o que pus planament puschats entendre la art, sotsposem que lo nombre sert sia en IX persones de les quals sia triat e elet nostre pastor. On, primerament, cov\u00e9 que los VII sien devesits en dues parts: II a la una part, e V a l’altra; e cov\u00e9 que los V encerquen quals dels II deu \u00e9sser elet, e scriva’s secretament aquell qui ha m\u00e9s de veus. Apr\u00e9s cov\u00e9 que ab la I qui ha m\u00e9s de veus ha\u00fcdes sia comparat altre d’aquells V, e que sia mes en lo loch de aquel qui \u00e9s estat ven\u00e7ut per menors veus; e aquel ven\u00e7ut sia mes en lo loch d’aquel qui es comparat ab lo primer o ab lo segon. E a\u00e7\u00f2 mateix, per orde, sia en tots los altres, e sien en est nombre meses lo[s] VIII e·l IX, qui no s\u00f3n dels elegedors. On siguent aquest nombre, seran multiplicades XXXVI cambres en les quals aparran les veus de casc\u00fa, e sia elet aquel qui haur\u00e0 m\u00e9s veus en m\u00e9s cambres.\u2014<\/p>\n
Con Nathana hac mostrada la art de elecci\u00f3, una dona deman\u00e0 a Nathana: \u2014Si s’esdev\u00e9 que en les cambres haja qui hagen eguals veus, qu\u00e8·n mana fer la art?\u2014 Resp\u00f2s Nathana: \u2014La art mana que sia sobre aquells II o III o m\u00e9s encerchat, per art, tant solament; e sia encerchat qual d’aquells se cov\u00e9 mils ab les IIII condicions demunt dites; e aquel qui mills se cov\u00e9 ab les condicions, aquell \u00e9s digne de \u00e9sser elet.\u2014<\/p>\n
Molt plach la art e la manera de elecci\u00f3 a totes les dones, e totes digueren que segons aquella art no pudia hom errar en elecci\u00f3; e totes feeren establiment que per tots temps elegisen per aquella art e manera que Natana recompt\u00e0, e trameteren encerchar la art, e aprengueren aquella. Apr\u00e9s pochs de dies, feeren elecci\u00f3 segons la art, e atrobaren, per art, que Nathana devia \u00e9sser abadessa.<\/p>\n
Eleta fo Nathana a abadesa. Gran desplaer hac Natana de son honrament. D\u00e9us beney, qui la volch honrar sobre totes les altres. Dupt\u00e0 que les dones haguessen errat en la art, e volch veer les XXXVI cambres en qu\u00e8 est\u00e0 la art, per tal que si havien errada la art e ella no devia \u00e9sser abadessa, que elegisen aquella ab qui l’endre\u00e7ament de la art se covengu\u00e9s. Natana e les altres dones qui no eren stades de les VII dones qui havien elegit, veeren la manera que havien ha\u00fcda, segons art, en la elecci\u00f3, e atrobaren que la art havien seguida segons que·s covenia. En gran pensament entr\u00e0 Nathana con pogu\u00e9s e sab\u00e9s regir si matexa e les dones, e tots jorns cogitava com pogu\u00e9s ordenar lo monestir a bones custumes.<\/p>\n
(Ramon Llull, 1283) Cap. 24: En qual manera Natana fo eleta a abadessa Versi\u00f3 original segons l’edici\u00f3 de Salvador Galm\u00e9s (Barcelona, ed. Barcino, 1935) Nathana e totes les dones qui havien veu a elecci\u00f3, foren en lo cap\u00edtol per el\u00e9ger abadesa. Natana dix a totes les dones que necessitat \u00e9s molt gran haver bo major, car en la bonitat del major d\u00f3na D\u00e9us virtut al menor. \u2014On, con nostre major sia passat d’esta.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-527","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=527"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/527\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}