{"id":68,"date":"2015-10-04T21:43:32","date_gmt":"2015-10-04T21:43:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?page_id=68"},"modified":"2015-10-04T21:43:32","modified_gmt":"2015-10-04T21:43:32","slug":"representar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?page_id=68","title":{"rendered":"Representar"},"content":{"rendered":"<p>Quan un col\u00b7lectiu \u00e9s molt nombr\u00f3s, aleshores \u00e9s relativament freq\u00fcent que la presa de decisions sigui confiada a un conjunt m\u00e9s redu\u00eft de persones, com ara el parlament d&#8217;un pa\u00eds o el claustre d&#8217;una universitat. Aquest \u00f2rgan de representaci\u00f3 actua en substituci\u00f3 de tot el col\u00b7lectiu. Per tant, conv\u00e9 que sigui el m\u00e9s semblant possible a ell. \u00c9s a dir, que reprodueixi al millor possible les proporcions entre les diverses opinions i punts de vista que hi ha en tot el col\u00b7lectiu. Aquesta \u00e9s la idea essencial del concepte de <em>representaci\u00f3 proporcional<\/em>.<\/p>\n<p>Suposem, per exemple, que un cert col\u00b7lectiu ha d&#8217;elegir cinc representants i que es demana a cada individu que proposi cinc noms. A primera vista, pot semblar que correspon escollir els cinc m\u00e9s votats. Per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 res de  proporcional! En efecte, suposem que un 60% dels electors donen els noms <em>A, B, C, D, E,<\/em> mentre que el 40% restant es pronuncien per <em>X, Y, Z, U, V.<\/em> Els cinc noms m\u00e9s votats s\u00f3n certament <em>A, B, C, D, E.<\/em> Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s reflecteix un sol dels dos sectors que s&#8217;observen en el col\u00b7lectiu, els quals estan en la proporci\u00f3 de 60 a 40, \u00e9s a dir de 3 a 2. D&#8217;acord amb el principi de representaci\u00f3 proporcional, correspondria elegir, per exemple, <em>A, B, C, X, Y,<\/em> amb 3 representants del primer sector i 2 del segon.<\/p>\n<p>Des d&#8217;aquest punt de vista, doncs, la formaci\u00f3 d&#8217;un \u00f2rgan representatiu \u00e9s un problema bastant diferent de la presa d&#8217;una decisi\u00f3 \u00fanica per a tot el col\u00b7lectiu.<\/p>\n<p>Certament, l&#8217;exemple precedent \u00e9s molt especial. En lloc dels percentatges 60% i 40%, en podr\u00edem tenir uns altres que no fossin realitzables de manera exacta mitjan\u00e7ant cinc representants d&#8217;un o altre sector. D&#8217;altra banda, els cinc noms proposats per cada elector podrien variar molt d&#8217;un elector a l&#8217;altre, de manera que en general no seria gens f\u00e0cil distingir diversos sectors d&#8217;opini\u00f3 i mesurar les seves proporcions.<\/p>\n<p>Per tractar el problema de manera general hi ha dos tipus de m\u00e8todes. D&#8217;una banda, hi ha m\u00e8todes que es basen en una agrupaci\u00f3 pr\u00e8via dels candidats en partits i on els electors voten essencialment en termes d&#8217;aquests partits. A aquest tipus pertanyen les regles de repartiment enter, com ara la regla de D&#8217;Hondt o la de Sainte-Lagu\u00eb. D&#8217;altra banda, hi ha m\u00e8todes en qu\u00e8 els electors voten en termes de candidats individuals, sense necessitat que aquests estiguin agrupats en partits. El m\u00e9s conegut d&#8217;aquest tipus \u00e9s el m\u00e8tode del vot \u00fanic transferible. \u2740<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan un col\u00b7lectiu \u00e9s molt nombr\u00f3s, aleshores \u00e9s relativament freq\u00fcent que la presa de decisions sigui confiada a un conjunt m\u00e9s redu\u00eft de persones, com ara el parlament d&#8217;un pa\u00eds o el claustre d&#8217;una universitat. Aquest \u00f2rgan de representaci\u00f3 actua en substituci\u00f3 de tot el col\u00b7lectiu. Per tant, conv\u00e9 que sigui el m\u00e9s semblant possible a ell. \u00c9s a dir, que reprodueixi al millor possible les proporcions entre les diverses opinions i punts.. <a class=\"read-more-link\" href=\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?page_id=68\">Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-68","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/68","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=68"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/68\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=68"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}