(Ramon Llull, 1283)<\/p>\n
Versi\u00f3 adaptada al catal\u00e0 actual<\/p>\n
Natana i totes les dones que tenien vot en l\u2019elecci\u00f3 van ser al cap\u00edtol per elegir abadessa. Natana va dir a totes les dones que era molt necessari tenir un bon superior, ja que amb la bondat del superior d\u00f3na D\u00e9u virtut a l\u2019inferior.<\/p>\n
\u2014D\u2019on, com que el nostre superior ha passat d\u2019aquesta vida a l\u2019altra, tal com requereixen natura i ra\u00f3, ara cal que cerquem entre nosaltres qui \u00e9s superior en santa vida i en amor de D\u00e9u; perqu\u00e8 aquell \u00e9s digne de ser el nostre pastor segons l\u2019ordenament i la voluntat de D\u00e9u.<\/p>\n
Totes les dones volien elegir abadessa segons la manera en qu\u00e8 havien acostumat a elegir. Per\u00f2 Natana va dir a totes les dones que ella s\u2019havia assabentat d\u2019una nova manera d\u2019elegir, la qual est\u00e0 en art i en figures, la qual art segueix les condicions del Llibre del gentil i dels tres savis<\/i>, el qual segueix l’Art de trobar veritat<\/i>.<\/p>\n
\u2014Per aquella manera \u2014va dir Natana\u2014 es troba veritat, per la qual veritat podrem trobar aquella dona que \u00e9s m\u00e9s adient i millor per a ser abadessa.<\/p>\n
Totes les dones van pregar a Natana que expliqu\u00e9s la manera en qu\u00e8, per art, poguessin trobar i elegir la dona que \u00e9s millor per a abadessa. Natana va respondre amb aquestes paraules:<\/p>\n
\u2014De l\u2019art d\u2019elecci\u00f3 us en dir\u00e9 breument els principis. Aquella art es divideix en dues parts: la primera part consisteix en elegir els electors que elegeixen el seu pastor; la segona part \u00e9s de quina manera han d\u2019elegir el seu superior. Per aix\u00f2, primer us vull explicar la primera part, i despr\u00e9s la segona.<\/p>\n
Natana va dir:<\/p>\n
\u2014En aquest cap\u00edtol som 20 dones amb veu per a elegir pastor. Segons art, conv\u00e9 que d\u2019aquestes 20 dones n\u2019elegim un nombre senar, ja sigui 5 o 7, ja que aquest nombre \u00e9s m\u00e9s adient que altres per a una elecci\u00f3; i el nombre de 7 \u00e9s m\u00e9s adient que 5. Aix\u00ed que, en primer lloc, cal que totes les dones facin jurament de dir la veritat; i que es demani a la primera dona que digui, en secret, quines de les altres 19 s\u00f3n m\u00e9s adients per a les 7 que elegeixen superior; despr\u00e9s es demanar\u00e0 el mateix a la segona dona, i despr\u00e9s a la tercera, i aix\u00ed successivament fins a la darrera; i cada vegada es prendr\u00e0 nota del que diu cadascuna de les dones. Finalment, es mirar\u00e0 quines dones han tingut m\u00e9s vots; i aquelles que hauran tingut m\u00e9s vots seran les 7 dones que hauran d\u2019elegir abadessa.<\/p>\n
\u2014La segona part de l\u2019elecci\u00f3 \u00e9s com els 7 electors elegeixen pastor. Per a aix\u00f2 conv\u00e9 que, en primer lloc, abans d\u2019elegir, els 7 electors es posin d\u2019acord en cert nombre i en certes persones, segons els sembli, i que comparin cada persona amb l\u2019altra segons quatre condicions, a saber, quina estima i coneix m\u00e9s D\u00e9u; i quina estima i coneix m\u00e9s les virtuts; i quina coneix i rebutja m\u00e9s els vicis; la quarta \u00e9s quina \u00e9s m\u00e9s adient en persona.<\/p>\n
\u2014Cadascun dels 7 electors pot elegir una persona per a formar part del conjunt del qual ha de ser elegit el superior, i cadascun dels 7 electors conv\u00e9 que formi part d\u2019aquell conjunt on pugui ser elegit superior. I per a que pugueu entendre millor l’art, suposem que el conjunt del qual ha de ser elegit el superior estigui format per 9 persones. Aqu\u00ed, en primer lloc, conv\u00e9 que els 7 siguin dividits en dues parts; 2 en una part i 5 en l\u2019altra; i conv\u00e9 que els 5 cerquin quin dels 2 ha de ser elegit, i es prendr\u00e0 nota, en secret, de quin d\u2019ells t\u00e9 m\u00e9s vots. Despr\u00e9s conv\u00e9 que aquell que ha tingut m\u00e9s vots sigui comparat amb un altre d\u2019aquells 5, i que aquest ocupi el lloc del que ha estat ven\u00e7ut pel fet d\u2019haver tingut menys vots; i que el ven\u00e7ut ocupi el lloc d\u2019aquell que \u00e9s comparat amb el primer, o amb el segon. I aix\u00f2 mateix es far\u00e0 successivament amb tots els altres, incloent el 8\u00e8 i 9\u00e8 candidats, que no s\u00f3n electors. Aix\u00ed doncs, amb aquest nombre, hi haur\u00e0 36 caselles[1]<\/a><\/sup>, en les quals apareixeran els vots de cadasc\u00fa, i cal que sigui elegit aquell que tingui m\u00e9s vots en m\u00e9s caselles[2]<\/a><\/sup>.<\/p>\n Despr\u00e9s que Natana hagu\u00e9s mostrat l\u2019art d\u2019elecci\u00f3, una dona pregunt\u00e0 a Natana:<\/p>\n \u2014Si s\u2019esdev\u00e9 que en les caselles hi ha diversos candidats amb el mateix nombre de vots, qu\u00e8 en mana fer l’art?<\/p>\n Natana va respondre:<\/p>\n \u2014L’art mana que llavors es cerqui, per art, solament entre aquells 2 o 3; i cal que es cerqui quin d’ells compleix millor les 4 condicions esmentades; i aquell que millor les compleixi, aquell \u00e9s digne de ser elegit.<\/p>\n Molt va agradar l\u2019art i la manera d\u2019elecci\u00f3 a totes les dones, i totes van dir que aplicant aquella art no es podia errar en l\u2019elecci\u00f3; i totes van decidir que des de llavors elegissin per aquella art i manera que Natana els havia explicat, i van enviar alg\u00fa a cercar l’art, i la van aprendre. Despr\u00e9s de pocs dies, van fer elecci\u00f3 segons l\u2019art, i van trobar, per art, que Natana havia de ser abadessa.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, Natana va ser elegida abadessa. A Natana no li va agradar gens aquest honor. Va beneir D\u00e9u, qui la va voler honrar sobre totes les altres. Va dubtar que les dones no s\u2019haquessin equivocat en l\u2019art, i va voler veure les 36 caselles de l\u2019art, per tal que si s\u2019havien equivocat i ella no havia de ser abadessa, que elegissin aquella que correspongu\u00e9s en corregir l\u2019error. Natana i les altres dones que no havien format part del conjunt de les 7 electores, van examinar la manera en qu\u00e8 s\u2019havia aplicat l\u2019art en l\u2019elecci\u00f3, i van trobar que s\u2019havia seguit l\u2019art tal com corresponia. Natana es va posar a pensar com podria i sabria regir les dones, i a ella mateixa, i cada dia pensava com podria ordenar el monestir en bones costums.<\/p>\n [1]\u00a036 \u00e9s el nombre de parelles que es poden formar a partir de 9 candidats.<\/small> (Ramon Llull, 1283) Cap. 24: De quina manera Natana va ser elegida abadessa Versi\u00f3 adaptada al catal\u00e0 actual Natana i totes les dones que tenien vot en l\u2019elecci\u00f3 van ser al cap\u00edtol per elegir abadessa. Natana va dir a totes les dones que era molt necessari tenir un bon superior, ja que amb la bondat del superior d\u00f3na D\u00e9u virtut a l\u2019inferior. \u2014D\u2019on, com que el nostre superior ha passat d\u2019aquesta vida a.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-838","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=838"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/838\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nNotes<\/h4>\n
\n[2]\u00a0\u00c9s a dir, el candidat que ven\u00e7 m\u00e9s rivals (un candidat ven\u00e7 a un rival quan en la casella corresponent a ells dos el primer t\u00e9 m\u00e9s vots que el segon). Aquest criteri coincideix amb el que Llull havia proposat en la seva obra anterior Artificium electionis personarum<\/i>, per\u00f2 en general pot estar en conflicte amb el procediment d’eliminaci\u00f3 successiva que Natana descriu en les l\u00ednies anteriors d’aquest mateix par\u00e0graf. El procediment d’eliminaci\u00f3 successiva \u00e9s proposat m\u00e9s clarament per Llull en la seva obra posterior De arte electionis<\/i>. Aix\u00ed doncs, aqu\u00ed Llull est\u00e0 barrejant dos m\u00e8todes diferents. Noti’s, d’altra banda, que en cap cas no es tracta de veure quin candidat suma m\u00e9s vots en tots els seus enfrontaments.<\/small><\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"