En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019estableix la llei electoral espanyola (Llei\u00a05\/1985, article\u00a0184, modificat per la Llei\u00a02\/2011). S\u2019aplica nom\u00e9s en els municipis de poblaci\u00f3 inferior a 250\u00a0habitants (on \u00e9s bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En\u00a0aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on hi apareixen els noms de tots els candidats i on se li demana que en marqui un m\u00e0xim de quatre (dos en el cas de municipis de menys de 100\u00a0habitants). En la butlleta els candidats apareixen agrupats segons els partits que els presenten, per\u00f2 l\u2019elector \u00e9s lliure de combinar candidats presentats per diferents partits.<\/p>\n
El nou alcalde d\u2019un poble on es va votar d\u2019aquesta manera m\u2019ha comentat que aix\u00f2 \u201c\u00e9s m\u00e9s democr\u00e0tic\u201d. I no costa gaire de trobar qui diu que s\u2019hauria de fer aix\u00ed en tots els municipis, encara que no siguin tan petits, i fins i tot en les eleccions parlament\u00e0ries. Certament, amb aquesta manera de votar l\u2019elector d\u00f3na molta m\u00e9s informaci\u00f3 que si nom\u00e9s se li permet escollir un sol partit (o coalici\u00f3), com en els municipis m\u00e9s grans.<\/p>\n
Per\u00f2 no n\u2019hi ha prou amb votar d\u2019una manera determinada. Segons quina regla s\u2019apliqui despr\u00e9s per a determinar quins candidats resulten escollits, el resultat final pot ser m\u00e9s o menys just o injust. Doncs b\u00e9, aquesta segona part la fem realment malament. D\u2019acord amb la llei dalt esmentada, el que es fa \u00e9s simplement seleccionar els cinc candidats m\u00e9s votats (tres en el cas de municipis de menys de 100\u00a0habitants). A\u00a0primera vista, aix\u00f2 est\u00e0 prou b\u00e9. Per\u00f2 si pensem una mica veurem que en realitat est\u00e0 molt malament!<\/p>\n
D\u2019entrada, \u00e9s prou curi\u00f3s que els electors marquin com a m\u00e0xim quatre candidats quan despr\u00e9s es tracta de seleccionar-ne cinc (d\u2019ara endavant deixem de banda el cas de municipis de menys de 100\u00a0habitants, on ja hem vist que els nombres concrets s\u00f3n diferents). Certament seria m\u00e9s natural permetre que els electors poguessin arribar a marcar cinc candidats. Per\u00f2 no es fa pas aix\u00ed. Perqu\u00e8? Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que el poble en q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 dividit en dos sectors amb punts de vista diferents i que aquests dos sectors comprenen respectivament 120 i 80\u00a0electors. Si es permet que cada elector marqui cinc candidats, aleshores podr\u00edem tenir 120\u00a0vots per uns mateixos cinc candidats a,b,c,d,e i 80\u00a0vots per uns altres cinc r,s,t,u,v. Si ara apliquem el criteri que diu la llei —se seleccionen els cinc candidats m\u00e9s votats— resulten elegits els cinc candidats del pimer sector i cap del segon. Aquest resultat \u00e9s totalment contrari al principi de representaci\u00f3 proporcional, al qual se suposa que han d\u2019obeir aquestes i altres eleccions (tal com diu el pre\u00e0mbul de la mateixa llei). Com que la proporci\u00f3 de 120 a\u00a080 \u00e9s la mateixa que 3 a\u00a02, en aquest cas un consell de 5\u00a0regidors pot assolir una proporcionalitat exacta prenent 3\u00a0candidats del primer sector i 2 del segon.<\/p>\n
En un intent d\u2019acostar-se a la proporcionalitat, en el segle\u00a0XIX va sorgir la idea del \u201cvot limitat\u201d, on el nombre de candidats que pot indicar un elector es limita a un valor inferior al nombre de representants que s\u2019han d\u2019elegir. Aix\u00ed, en l\u2019escenari de m\u00e9s amunt podr\u00edem tenir 120\u00a0vots per a,b,c,d i 80\u00a0vots per r,s,t,u, de manera que en seleccionar els cinc candidats m\u00e9s votats sortirien a,b,c,d,r (on hem suposat que l\u2019empat entre r,s,t,u es resol a favor de r). Tot i que aquest resultat d\u00f3na representaci\u00f3 al segon sector, la proporci\u00f3 que s\u2019obt\u00e9 \u00e9s de 4 a\u00a01, i no de 3 a\u00a02, com hauria de ser. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el pitjor. Suposem que els 120\u00a0vots del primer sector es distribueixen de la manera seg\u00fcent: 24 a,b,c,d, 24 a,b,c,e, 24 a,b,d,e, 24 a,c,d,e, 24 b,c,d,e. En tal cas, cadascun dels cinc candidats del primer sector obt\u00e9 96 vots, superant aix\u00ed els 80\u00a0vots que obt\u00e9 com a m\u00e0xim qualsevol candidat del segon sector. Per tant, encara resultarien elegits els cinc candidats del primer sector i cap del segon.<\/p>\n
Davant d\u2019aix\u00f2, cal concloure que el vot limitat \u00e9s summament ineficient com a m\u00e8tode de representaci\u00f3 proporcional. De fet, a finals del segle\u00a0XIX ja van sorgir m\u00e8todes molt millors per a tractar les llistes obertes.<\/p>\n
Si hi ha una classificaci\u00f3 dels candidats en partits, com suposa la llei espanyola incl\u00fas en municipis petits, aleshores els vots que combinen diferents partits es poden fraccionar i repartir entre ells per despr\u00e9s aplicar una regla de repartiment proporcional de llistes tancades, com la de D\u2019Hondt o la de Sainte-Lagu\u00eb, i finalment assignar les places de cada partit als seus candidats m\u00e9s votats. Aquesta manera de tractar les llistes obertes es pot trobar ja en els treballs de Victor D\u2019Hondt de 1878 i 1882 (vegi’s Les obres de Victor D\u2019Hondt<\/a>). Noti\u2019s que aquest procediment encara opta pels candidats m\u00e9s votats dins de cada partit. Per tant, encara es pot desviar de la proporcionalitat dins d\u2019un mateix partit que contingu\u00e9s diferents punts de vista.<\/p>\n D\u2019altra banda, un bon m\u00e8tode de llistes obertes no hauria de dependre de l\u2019exist\u00e8ncia o no de partits. De fet, el principi de representaci\u00f3 proporcional \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un altre principi m\u00e9s fonamental que no considera partits sin\u00f3 individus: cada elector hauria de tenir la mateixa quantitat de representaci\u00f3. Per tant, es tracta que els candidats que s\u2019elegeixen com a representants es puguin distribuir entre els electors de manera que les seves quantitats de representaci\u00f3 que obtenen siguin com m\u00e9s iguals millor. Aquesta idea, que es pot concretar de diverses maneres, va ser desenvolupada a finals del segle\u00a0XIX pel matem\u00e0tic suec Edvard Phragm\u00e9n. Els detalls, for\u00e7a t\u00e8cnics, han estat estudiats recentment a un recent article del Butllet\u00ed de la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques<\/em><\/a>.<\/p>\n Per cert, en el primer dels seus treballs, que data de 1893, Phragm\u00e9n motiva el seu treball pel frac\u00e0s del vot limitat com a procediment de representaci\u00f3 proporcional, i com a exemple d\u2019aquest frac\u00e0s posa el cas d\u2019Espanya, on el vot limitat va ser adoptat l\u2019any 1876 per a les eleccions municipals i dos anys despr\u00e9s es va aplicar tamb\u00e9 a les eleccions a les corts. Malgrat aquest frac\u00e0s reconegut, m\u00e9s d\u2019un segle m\u00e9s tard el seguim utilitzant com si res. I no solament en les eleccions municipals. Tamb\u00e9 en les eleccions al Senat espanyol, als claustres de les universitats, etc\u00e8tera.<\/p>\n Davant d\u2019aix\u00f2, cal recon\u00e8ixer que el nostre pa\u00eds mereix un suspens en mat\u00e8ria de m\u00e8todes electorals. \u2740<\/p>\n En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019estableix la llei electoral espanyola (Llei\u00a05\/1985, article\u00a0184, modificat per la Llei\u00a02\/2011). S\u2019aplica nom\u00e9s en els municipis de poblaci\u00f3 inferior a 250\u00a0habitants (on \u00e9s bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En\u00a0aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[22,33,49,62,74,76,87],"class_list":["post-111","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","tag-dhondt","tag-eleccions-municipals","tag-llistes-obertes","tag-phragmen","tag-representacio-proporcional","tag-sainte-lague","tag-vot-limitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=111"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3123,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/111\/revisions\/3123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"