{"id":1113,"date":"2016-05-05T23:09:00","date_gmt":"2016-05-05T23:09:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=1113"},"modified":"2023-08-29T01:21:10","modified_gmt":"2023-08-28T23:21:10","slug":"representacio-proporcional-sense-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=1113","title":{"rendered":"Representaci\u00f3 proporcional sense partits?"},"content":{"rendered":"

Encara que no s\u2019acostuma a dir expl\u00edcitament, quan es parla d\u2019un sistema electoral de llistes tancades es d\u00f3na per suposat que no hi ha cap candidat que figuri alhora en dues llistes diferents. Tamb\u00e9 s\u2019ent\u00e9n que cada elector escull una llista i nom\u00e9s una. Per tant, les llistes \u2014o els partits corresponents\u2014 funcionen com unes etiquetes que classifiquen tant electors com candidats. En aquest context, el principi de representaci\u00f3 proporcional demana simplement que cada llista obtingui un nombre d\u2019escons proporcional (tot el que es pugui) al nombre d\u2019electors que l\u2019han votat (vegi\u2019s Repartir escons \u201cproporcionalment\u201d<\/a>).<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta classificaci\u00f3 categ\u00f2rica de candidats i electors en termes d\u2019unes mateixes etiquetes \u00e9s bastant artificial. Tot sovint, els electors dubtem entre dos o m\u00e9s partits. I si coneixem m\u00ednimament els candidats \u2014com ara en les eleccions municipals d\u2019una poblaci\u00f3 no massa gran\u2014 llavors \u00e9s possible que les nostres prefer\u00e8ncies es reparteixin entre candidats de partits diversos.<\/p>\n

Per tant, en general convindria que la llista mitjan\u00e7ant la qual l\u2019elector expressa les seves prefer\u00e8ncies no estigu\u00e9s restringida de cap manera, sin\u00f3 que fos admissible qualsevol possibilitat. \u00c9s a dir, que les llistes fossin totalment obertes. Com si no hi haguessin partits, nom\u00e9s candidats.<\/p>\n

En aquest escenari no hi ha una classificaci\u00f3 clara dels electors segons el seu vot. Ni tampoc dels candidats, que en uns vots poden quedar agrupats d\u2019una manera i en uns altres d\u2019una altra. Aix\u00ed les coses, no \u00e9s obvi com s\u2019ha de procedir per implementar la noci\u00f3 de representaci\u00f3 proporcional. Tanmateix, resulta que s\u00ed que hi ha maneres de fer-ho.<\/p>\n

\n

La m\u00e9s coneguda \u00e9s el m\u00e8tode de vot \u00fanic transferible<\/strong>, que el passat mes de febrer era utilitzat en les eleccions parlament\u00e0ries irlandeses. Aquest m\u00e8tode va ser desenvolupat per diversos autors durant el segle\u00a0XIX, amb anterioritat a la proposta de D\u2019Hondt en termes de partits.<\/p>\n

D’altra banda, a finals del mateix segle, el matem\u00e0tic suec Edvard Phragm\u00e9n<\/strong> va dissenyar altres m\u00e8todes menys coneguts per\u00f2 for\u00e7a interessants.<\/p>\n

El m\u00e8tode de vot \u00fanic transferible usa el vot preferencial<\/strong>, on l’elector d\u00f3na una llista de candidats ordenats segons les seves prefer\u00e8ncies. A m\u00e9s del vot preferencial, Phragm\u00e9n va considerar tamb\u00e9 el vot d’aprovaci\u00f3<\/strong>, on l’elector nom\u00e9s indica quins candidats reben la seva aprovaci\u00f3, sense especificar cap prefer\u00e8ncia entre ells. Ambdues formes de vot (i la manera com despr\u00e9s es tracta la informaci\u00f3) afavoreixen que l’elector inclogui els candidats que realment li agraden, encara que potser no tinguin gaires possibilitats. Aix\u00f2 contrasta amb el vot uninominal<\/i> (i les butlletes de llista tancada, que no s\u00f3n m\u00e9s que un vot uninominal en termes de partits) on els partidaris d’opcions minorit\u00e0ries es veu condu\u00efts a votar per una opci\u00f3 diferent de la que realment voldrien (“vot \u00fatil<\/i>“) o b\u00e9 a abstenir-se.<\/p>\n

Els procediments respectius s\u00f3n un tant complicats, de manera que els hi dediquem un parell de p\u00e0gines m\u00e9s t\u00e8cniques:<\/p>\n