{"id":115,"date":"2015-10-05T22:07:06","date_gmt":"2015-10-05T22:07:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=115"},"modified":"2023-08-29T02:21:54","modified_gmt":"2023-08-29T00:21:54","slug":"democracia-a-lhelvetica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=115","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia a l\u2019helv\u00e8tica"},"content":{"rendered":"<p>Tot sovint es posa Su\u00efssa com a exemple d\u2019una democr\u00e0cia envejable. Aix\u00ed ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre <a href=\"http:\/\/www.bonport.cat\/producte\/la-democracia-a-lhelvetica\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>La democr\u00e0cia a l\u2019helv\u00e8tica<\/em><\/a> (BonPort edicions, 2015). I \u00e9s que, efectivament, a Su\u00efssa es preocupen molt de la qualitat democr\u00e0tica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels m\u00e8todes de votaci\u00f3 i elecci\u00f3.<\/p>\n<p>D\u2019entrada, tenen molta tradici\u00f3 en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons su\u00efssos van ser pioners en l\u2019aplicaci\u00f3 del principi de representaci\u00f3 proporcional mitjan\u00e7ant llistes de partit. Per cert, aquestes llistes les utilitzen, encara avui, amb un car\u00e0cter molt obert: cada votant pot adaptar-les al seu gust mitjan\u00e7ant modificacions de diversos tipus, incloent la possibilitat de combinar candidats de diferents partits.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Per\u00f2 aquesta tradici\u00f3 no ha restat inalterada, sin\u00f3 que quan ha escaigut s\u2019han fet modificacions substancials per tal d\u2019aconseguir m\u00e8todes m\u00e9s encertats. Aix\u00ed, l\u2019any 2002 el tribunal superior de just\u00edcia del pa\u00eds va dictaminar que les desproporcions que tenen lloc en circumscripcions molt petites atenten contra el dret d\u2019igualtat dels electors. Davant d\u2019aix\u00f2, s\u2019imposava de limitar inferiorment el nombre d\u2019escons de qualsevol circumscripci\u00f3. Tanmateix, en consultar els experts es va trobar una altra soluci\u00f3 que es coneix com a <em>sistema biproporcional<\/em>. A nivell global, aquest procediment reparteix els escons entre partits com si es tract\u00e9s d\u2019una sola circumscripci\u00f3. Al mateix temps, per\u00f2, tamb\u00e9 assegura que cada circumscripci\u00f3 pr\u00f2piament dita rebi el nombre d\u2019escons que se li hagi assignat pr\u00e8viament. Aix\u00f2 s\u2019aconsegueix a canvi de permetre, aix\u00f2 s\u00ed, desproporcions m\u00e9s o menys importants dins de cada circumscripci\u00f3 per separat. Tanmateix, a nivell global en resulta una gran proporcionalitat respecte als partits i tamb\u00e9 respecte al territori (en la mesura que els nombres d\u2019escons assignats a les circumscripcions siguin proporcionals a la poblaci\u00f3). Aquest procediment va ser adoptat l\u2019any 2006 pel cant\u00f3 de Zuric, i des de llavors fins ara (2015) l\u2019han adoptat cinc cantons m\u00e9s. Per m\u00e9s detalls referim el lector al seg\u00fcent article:<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.math.uni-augsburg.de\/htdocs\/emeriti\/pukelsheim\/2008e-en.pdf\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-86\" src=\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/wp-content\/uploads\/sites\/31\/2015\/11\/Pukelsheim2008e-en-p1.jpg\" alt=\"Pukelsheim2009\" width=\"600\" \/><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Una altra mostra de l\u2019afany dels su\u00efssos per usar m\u00e8todes encertats la trobem en els refer\u00e8ndums amb m\u00faltiples opcions. Aquests refer\u00e8ndums sorgeixen t\u00edpicament arran d\u2019una proposta popular\u00a0A, en el qual cas el govern pot presentar una contraproposta\u00a0B. En alguns cantons tamb\u00e9 hi ha tamb\u00e9 la possibilitat contr\u00e0ria: una proposta\u00a0A del govern pot anar seguida d\u2019una contraproposta popular\u00a0B (o potser m\u00e9s d\u2019una, per\u00f2 aqu\u00ed deixarem de banda aquesta possibilitat m\u00e9s complicada). A banda de la proposta\u00a0A i la contraproposta B, sempre hi ha la opci\u00f3 de mantenir l\u2019<em>status quo<\/em>\u00a0O.<\/p>\n<p>Doncs b\u00e9, fins l\u2019any 1976 el procediment que s\u2019utilitzava en tals situacions era el seg\u00fcent: cada ciutad\u00e0 es podia pronunciar a favor de\u00a0A o de\u00a0B per\u00f2 no a favor de totes dues; el que s\u00ed podia fer era rebutjar tant\u00a0A com B, en el qual cas s\u2019ent\u00e9n que est\u00e0 a favor de l\u2019<em>status quo<\/em>\u00a0O. Si A\u00a0reunia una majoria absoluta de vots, aleshores resultava adoptada. I el mateix amb\u00a0B. Per\u00f2 si cap de les dues aconseguia una majoria absoluta, aleshores es mantenia l\u2019<em>status quo<\/em>\u00a0O.<\/p>\n<p>En determinats casos concrets es va posar en evid\u00e8ncia que els resultats d\u2019aquest procediment podien ser molt desencertats. En efecte, tot i que una majoria absoluta de ciutadans fossin contraris a l\u2019<em>status quo<\/em>, en for\u00e7ar-los a escollir una sola opci\u00f3, o b\u00e9\u00a0A o b\u00e9\u00a0B, podia passar que cap d\u2019elles assol\u00eds una majoria absoluta, i per tant es mantenia l\u2019<em>status quo<\/em>, en contra del sentiment majoritari.<\/p>\n<p>Davant d\u2019aix\u00f2, l\u2019any 1976 el cant\u00f3 de Berna va adoptar un nou procediment, que el 1987 va ser adoptat tamb\u00e9 a nivell federal. Aqu\u00ed el votant pot aprovar tant\u00a0A com B, per\u00f2 en qualsevol cas se li demana que indiqui tamb\u00e9 quina d\u2019elles prefereix si totes dues resulten aprovades per una majoria. Si aix\u00ed ocorre, aleshores s\u2019escull entre\u00a0A i\u00a0B segons la prefer\u00e8ncia majorit\u00e0ria.<\/p>\n<p>Com es pot apreciar, aix\u00f2 evita el conservadorisme exagerat del procediment anterior, que f\u00e0cilment es quedava en l\u2019<em>status quo<\/em> en contra d\u2019una opini\u00f3 majorit\u00e0ria.<\/p>\n<p>Dit aix\u00f2, hi ha altres aspectes on el nou procediment encara podria ser objecte de millora. Per\u00f2 aix\u00f2 ho haurem de deixar per m\u00e9s endavant.<br \/>\n<!-- (enlla\u00e7, a article?) --><\/p>\n<hr \/>\n<p>En qualsevol cas, la preocupaci\u00f3 dels su\u00efssos per la qualitat dels seus m\u00e8todes de votaci\u00f3 i elecci\u00f3 fa realment enveja. \u2740<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot sovint es posa Su\u00efssa com a exemple d\u2019una democr\u00e0cia envejable. Aix\u00ed ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democr\u00e0cia a l\u2019helv\u00e8tica (BonPort edicions, 2015). I \u00e9s que, efectivament, a Su\u00efssa es preocupen molt de la qualitat democr\u00e0tica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels m\u00e8todes de votaci\u00f3 i elecci\u00f3. D\u2019entrada, tenen molta tradici\u00f3 en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons su\u00efssos van.. <a class=\"read-more-link\" href=\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=115\">Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,4],"tags":[25,54,73,77,82],"class_list":["post-115","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-decidir","category-representar","tag-democracia-directa","tag-mes-de-dues-opcions","tag-referendum","tag-sistema-biproporcional","tag-suissa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=115"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/115\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3122,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/115\/revisions\/3122"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}