{"id":1326,"date":"2016-06-29T08:11:46","date_gmt":"2016-06-29T08:11:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=1326"},"modified":"2023-08-29T01:12:58","modified_gmt":"2023-08-28T23:12:58","slug":"qui-te-la-culpa-de-les-desproporcions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=1326","title":{"rendered":"Qui t\u00e9 la culpa de les desproporcions?"},"content":{"rendered":"

\u00c9s ben sabut que el sistema electoral espanyol es desvia molt de l’ideal de proporcionalitat. Per exemple, en les darreres Eleccions Generals al Congr\u00e9s de Diputats<\/a> el PP ha rebut el 39,1% dels escons tot i que nom\u00e9s ha obtingut el 33,3% dels vots a candidatures (vots v\u00e0lids menys vots en blanc), la qual cosa es tradueix en 20\u00a0escons m\u00e9s del compte. I en les eleccions anteriors<\/a> les xifres corresponents van ser respectivament el 35,1% dels escons, el 28,9% dels vots i 22 escons m\u00e9s del compte. En el Senat encara ho fem pitjor, per\u00f2 ho discutim a part<\/a>, perqu\u00e8 el procediment \u00e9s molt diferent.<\/p>\n

Tot sovint es diu que aquestes desproporcions entre vots i escons del Congr\u00e9s de Diputats s\u00f3n causades per la regla de D’Hondt i que un canvi a la regla de Sainte-Lagu\u00eb (o a la de les restes majors) resoldria el problema. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. La principal causa de les desviacions respecte a la proporcionalitat no \u00e9s la regla de D’Hondt, sin\u00f3 el fet que hi hagi moltes circumscripcions de mida massa petita<\/i>. Encara que ja ho hem comentat en altres llocs d’aquest blog, no estar\u00e0 de m\u00e9s tornar a mostrar perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

\n

La mida mitjana de les circumscripcions espanyoles \u00e9s de 350\/52 = 6,7\u00a0escons. La mida m\u00e9s abundant \u00e9s de 4\u00a0escons, que en les darreres eleccions era el cas de 10\u00a0circumscripcions; a m\u00e9s, hi havia 8\u00a0circumscripcions de 3\u00a0escons, 7 de 5\u00a0escons, 1 de 2\u00a0escons i 2 d’1\u00a0esc\u00f3. D’altra banda, actualment els vots es reparteixen majorment entre 4\u00a0partits d’\u00e0mbit estatal i uns quants m\u00e9s d’\u00e0mbit local.<\/p>\n

En aquestes condicions, les desviacions respecte a la proporcionalitat s\u00f3n inevitables independentment de quin m\u00e8tode de repartiment s’estigui utilitzant.<\/p>\n

Considerem, per exemple, 3\u00a0escons i 5\u00a0partits. Suposem que aquests obtenen respectivament 30, 22, 20, 15 i 13\u00a0milers de vots. Incl\u00fas amb la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/a>, el repartiment que s’obt\u00e9 es simplement de 1, 1, 1, 0 i 0\u00a0escons. Si ens imaginem el mateix patr\u00f3 en moltes circumscripcions, est\u00e0 clar que llavors els tres partits m\u00e9s grans s’emportarien tots els escons, tot i que els dos m\u00e9s petits sumen un 28% dels vots. I aix\u00f2 passaria independentment de la regla utilitzada.<\/p>\n

En l’exemple precedent, el partit m\u00e9s beneficiat \u00e9s el del mig. Considerem ara 4\u00a0escons i 2\u00a0partits que obtenen respectivament 60 i 30 milers de vots. En aquest cas, tant D’Hondt com Sainte-Lagu\u00eb com les restes majors donen 3\u00a0escons al partit gran i 1 al petit, afavorint tots tres m\u00e8todes al partit gran<\/i>. D’altra banda, amb els mateixos vots per\u00f2 5\u00a0escons, les tres regles donen 3\u00a0escons al partit gran i 2 al petit, afavorint ara tots tres m\u00e8todes al partit petit<\/i>.<\/p>\n

O sigui, que amb pocs escons no es poden fer miracles: totes les regles donen desviacions respecte a la proporcionalitat, i tot sovint en la mateixa direcci\u00f3. Aquestes desviacions dif\u00edcilment superaran un esc\u00f3, per\u00f2 la repetici\u00f3 de la mateixa desviaci\u00f3 en moltes circumscripcions pot resultar en un nombre apreciable d’escons, com en les dades reals que hem donat m\u00e9s amunt.<\/p>\n

En canvi, amb una sola circumscripci\u00f3 les desviacions es mantenen molt petites, incl\u00fas amb la regla de D’Hondt. Tant \u00e9s aix\u00ed que Holanda \u00e9s el segon pa\u00eds del m\u00f3n en grau de proporcionalitat (segons la taula\u00a0A.2 de Farrell 2011<\/a>) tot i que utilitza la regla de D\u2019Hondt. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia d’Espanya, ho fa amb una sola circumscripci\u00f3.<\/p>\n

\n

Aix\u00ed doncs, la culpa no \u00e9s de D’Hondt, sin\u00f3 del fet de tenir moltes circumscripcions de mida massa petita.<\/p>\n

A aix\u00f2 caldria afegir que a Espanya –i potser encara m\u00e9s a Catalunya– el repartiment previ dels escons entre circumscripcions ja introdueix desviacions importants respecte a la proporcionalitat.<\/p>\n

Una altra font de desproporci\u00f3 \u00e9s el llindar inferior del 3% que s’exigeix separadament en cada circumscripci\u00f3 per tal de poder obtenir algun esc\u00f3. En les darreres eleccions<\/a> aquest llindar ha causat que el PACMA no hagi obtingut cap esc\u00f3 en tot l’estat tot i que un repartiment proporcional li hauria donat 4\u00a0escons (i que EAJ-PNV, concentrat al pa\u00eds basc, ha obtingut 5\u00a0escons amb nom\u00e9s 1367 vots m\u00e9s que el PACMA).<\/p>\n

A tot aix\u00f2, encara s’hi pot afegir una altra desviaci\u00f3 que no queda reflectida en les xifres de vots i escons per\u00f2 que tamb\u00e9 ocorre en les circumscripcions petites: Tornem a considerar l’exemple de m\u00e9s amunt amb 3\u00a0escons i 5\u00a0partits preferits respectivament per 30, 22, 20, 15 i 13\u00a0milers de votants. A la pr\u00e0ctica no es produiran pas aquests vots. Perqu\u00e8 en prendre consci\u00e8ncia de les seves escasses possibilitats, els partidaris de les dues forces minorit\u00e0ries tendiran canviar el seu vot per un dels partits que s\u00ed tenen possibilitats, o b\u00e9 per l’abstenci\u00f3 (en ambd\u00f3s casos desvirtuant els vots a favor dels partits m\u00e9s majoritaris).<\/p>\n

Noti’s que tots aquests factors addicionals tamb\u00e9 s\u00f3n independents de la regla que s’utilitzi per a transformar vots en escons.<\/p>\n

\n

Tal com comentem en una altra entrada, si es vol cuidar la dimensi\u00f3 territorial<\/a> sense perjudici de la proporcionalitat, cal fer alguna cosa m\u00e9s que simplement dividir el territori en circumscripcions separades. En aquest sentit \u00e9s especialment interessant el sistema biproporcional<\/i> que els darrers anys ha estat adoptat per diversos cantons su\u00efssos (Pukelsheim 2014<\/a>, Cap. 14). \u2740<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

D. M.\u00a0Farrell, 2011, Electoral Systems – A Comparative Introduction<\/i> (2nd ed). Palgrave.<\/small>
\nF.\u00a0Pukelsheim, 2014. Proportional Representation.<\/i> Springer.<\/small><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s ben sabut que el sistema electoral espanyol es desvia molt de l’ideal de proporcionalitat. Per exemple, en les darreres Eleccions Generals al Congr\u00e9s de Diputats el PP ha rebut el 39,1% dels escons tot i que nom\u00e9s ha obtingut el 33,3% dels vots a candidatures (vots v\u00e0lids menys vots en blanc), la qual cosa es tradueix en 20\u00a0escons m\u00e9s del compte. I en les eleccions anteriors les xifres corresponents van ser respectivament.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[22,68,76,77],"class_list":["post-1326","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","tag-dhondt","tag-proporcionalitat","tag-sainte-lague","tag-sistema-biproporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1326","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1326"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1326\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3093,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1326\/revisions\/3093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1326"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1326"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1326"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}