Tampoc serveix de gran cosa el procediment vigent al nostre parlament, que essencialment consisteix en sotmetre a votaci\u00f3 un o m\u00e9s candidats per separat, en l\u2019ordre que la presidenta del parlament consideri m\u00e9s oport\u00fa, fins que un d\u2019ells tingui m\u00e9s vots a favor que en contra. Si cap candidat t\u00e9 el suport d\u2019una majoria absoluta i cada diputat persisteix en rebutjar qualsevol candidat que no sigui el seu preferit, aleshores aquest procediment no arriba enlloc.<\/p>\n
Ja en el segle XIII, Ramon Llull \u2014que considerava aquest problema en el context de l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019abat o abadessa d\u2019un monestir\u2014 va obrir una via de soluci\u00f3 que passa per demanar m\u00e9s informaci\u00f3 als electors. Concretament, ell demanava que els electors no es limitessin a indicar el seu candidat m\u00e9s preferit, sin\u00f3 que en general expressessin la seva prefer\u00e8ncia entre cada parella de candidats. La manera m\u00e9s natural de fer aix\u00f2 \u00e9s donar un ordre de prioritat, si m\u00e9s no dels candidats m\u00e9s preferits. Aquesta forma de vot s\u2019anomena vot preferencial<\/em>.<\/p>\n Butlleta de vot preferential de les elections presidencials irlandeses de 2011. Una altra possibilitat \u00e9s el vot d\u2019aprovaci\u00f3<\/em>, on l\u2019elector ha d\u2019indicar tots els candidats que considera acceptables, que en general poden ser m\u00e9s d\u2019un (o no cap). I tamb\u00e9 t\u00e9 molt de sentit combinar el vot d’aprovaci\u00f3 amb unes prefer\u00e8ncies.<\/p>\n Un cop s\u2019ha votat en aquests termes, aleshores es tracta d\u2019aplicar un procediment que determini quin candidat \u00e9s el m\u00e9s adient. En el cas del vot d\u2019aprovaci\u00f3, \u00e9s bastant obvi que correspon elegir el que obt\u00e9 m\u00e9s aprovacions. En el cas del vot preferencial la cosa es complica, ja que hi ha diversos procediments m\u00e9s o menys raonables els quals poden donar resultats diferents. Davant d\u2019aix\u00f2, es fa necessari analitzar acuradament aquests diferents m\u00e8todes per veure quina \u00e9s la seva l\u00f2gica i si satisfan certes condicions. Aquest tema \u00e9s objecte d\u2019una recerca molt activa, tant en cercles acad\u00e8mics com en diverses organitzacions no governamentals que defensen reformes electorals.<\/p>\n Actualment, el vot preferencial s\u2019usa en l\u2019elecci\u00f3 del president de la rep\u00fablica de pa\u00efsos com Irlanda i Sri Lanka. El vot d\u2019aprovaci\u00f3 s\u2019havia utilitzat antigament a Ven\u00e8cia (dins d\u2019un sistema m\u00e9s complicat). Actualment l\u2019usen algunes societats cient\u00edfiques i darrerament ha estat objecte d\u2019 interessants experiments al voltant d\u2019eleccions reals<\/a>.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, hi ha una varietat de possibilitats dignes de consideraci\u00f3. A banda que tamb\u00e9 pot ser bastant diferent que el col\u00b7lectiu d\u2019electors sigui nom\u00e9s el parlament o b\u00e9 directament tota la ciutadania (per la major expertesa dels diputats o per les desviacions de la cambra respecte a la proporcionalitat i la disciplina de partit). \u2740<\/p>\n Aquests dies es parla molt de la propera elecci\u00f3 de president de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi ha gaire dubte que el candidat m\u00e9s recolzat \u00e9s Artur Mas, ara per ara no est\u00e0 clar que aquest pugui reunir els vots que es requereixen per resultar elegit. Com s\u2019ha de procedir en un cas aix\u00ed, en qu\u00e8 cap candidat t\u00e9 el suport d\u2019una majoria absoluta? Els grecs i romans ho.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3],"tags":[34,46,50,51,54,80,85,86,88],"class_list":["post-139","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-decidir","tag-eleccions-presidencials","tag-irlanda","tag-llull","tag-manca-de-majoria-absoluta","tag-mes-de-dues-opcions","tag-sri-lanka","tag-venecia","tag-vot-daprovacio","tag-vot-preferencial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=139"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3121,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/139\/revisions\/3121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/wp-content\/uploads\/sites\/31\/2015\/10\/PA-11940547.jpg\")
<\/p>\n
\nLes caselles de la dreta s’usen per a especificar un ordre de prioritat.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"