\n<\/p>\n
Qu\u00e8 s\u2019ha de fer, doncs, quan cap candidat obt\u00e9 una majoria absoluta? En l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica ho consideraven una \u201caporia\u201d, \u00e9s a dir, un problema insoluble. Perqu\u00e8 si estem en aquesta situaci\u00f3 i cada elector est\u00e0 en contra de qualsevol candidat que no sigui el seu preferit, llavors tots els candidats es troben en el cas de tenir m\u00e9s electors en contra que a favor.
\n<\/p>\n
Doncs b\u00e9, el que va fer Ramon Llull, en el mateix segle\u00a0XIII, va ser ni m\u00e9s ni menys que donar sortida a aquest atzucac. Per aconseguir-ho, proposava, en primer lloc, que els electors expressessin la seva prefer\u00e8ncia davant de cada parella de candidats. Com si es fessin tots els cara a cara possibles per parelles i es vot\u00e9s despr\u00e9s de cadascun d\u2019ells. En segon lloc, la proposta de Ramon Llull especificava la manera de determinar el guanyador a partir d\u2019aquesta informaci\u00f3. Una manera concreta de fer-ho consistia simplement en comptar les vict\u00f2ries de cada candidat en aquests enfrontaments per parelles i elegir el qui hagu\u00e9s guanyat m\u00e9s vegades. Podeu trobar els textos de Ramon Llull en aquest mateix blog<\/a>. Primera p\u00e0gina del text Artificium electionis personarum<\/i> en l’\u00fanic manuscrit que s’ha conservat d’aquesta obra, on Ramon Llull presenta el seu m\u00e8tode d’elecci\u00f3 (Biblioteca Apostolica Vaticana, Vat. lat. 9332).<\/p>\n Per sobre dels detalls, que admeten certes variacions, la idea essencial \u00e9s que no n\u2019hi ha prou amb el vot uninominal, \u00e9s a dir, que cada elector indiqui nom\u00e9s el seu candidat preferit. Per poder fer una elecci\u00f3 encertada cal m\u00e9s informaci\u00f3. Una manera m\u00e9s \u00e0gil d\u2019obtenir el tipus d\u2019informaci\u00f3 que demanava Ramon Llull \u00e9s l\u2019anomenat vot preferencial, on cada elector ordena els candidats per ordre de prefer\u00e8ncia.<\/p>\n Entre les variacions a qu\u00e8 ens referiem en el par\u00e0graf precedent, hi ha el vot d\u2019aprovaci\u00f3. En aquesta forma de vot, cada elector indica tots els candidats que li semblen acceptables. Un cop s\u2019ha votat, es compten els vots obtinguts per cada candidat, i el que en t\u00e9 m\u00e9s \u00e9s declarat guanyador (possiblement amb una condici\u00f3 addicional d\u2019haver de superar un cert nombre m\u00ednim d’aprovacions). En general el vot d\u2019aprovaci\u00f3 d\u00f3na menys informaci\u00f3 que el vot preferencial, ja que no especifica cap prefer\u00e8ncia entre els candidats aprovats, ni entre els desaprovats. Tanmateix, d\u00f3na m\u00e9s informaci\u00f3 que el vot uninominal, ja que cada candidat \u00e9s valorat com a aprovat o no. Per exemple, amb 4 candidats el vot uninominal t\u00e9 nom\u00e9s 5 possibilitats (on hem incl\u00f2s el vot en blanc), mentre que el vot d\u2019aprovaci\u00f3 en t\u00e9 16, i el vot preferencial 24.<\/p>\n En principi, el procediment vigent a Espanya per a l\u2019elecci\u00f3 del President de Govern (i a Catalunya per a l\u2019elecci\u00f3 del President de la Generalitat) utilitza el vot d\u2019aprovaci\u00f3, per\u00f2 ho fa d\u2019una manera seq\u00fcencial. En efecte, en cada votaci\u00f3 els electors aproven o desaproven un candidat (o b\u00e9 s\u2019abstenen) i d\u2019altra banda se suposa que si el primer candidat no resulta elegit, llavors se\u2019n proposar\u00e0 un altre, i aix\u00ed successivament. Tanmateix, ja veiem el que passa. Gr\u00e0cies a la disciplina de vot dels partits, i a les declaracions dels seus l\u00edders, es pot preveure for\u00e7a el resultat de la votaci\u00f3. Si aquest \u00e9s positiu tot tira endavant. Si manquen alguns vots, llavors el candidat en q\u00fcesti\u00f3 intenta obtenir-los a canvi de concessions program\u00e0tiques. Per\u00f2 aix\u00f2 requereix el seu temps. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si no s\u2019ha prefixat un termini m\u00e0xim entre cada proposta de candidat i la corresponent votaci\u00f3, les negociacions s\u2019allarguen f\u00e0cilment fins esgotar el termini total, sense que s\u2019hagin arribat a considerar pas tots els candidats.<\/p>\n A l\u2019edat mitjana Ven\u00e8cia usava un procediment similar per a l\u2019elecci\u00f3 del seu dux. Per\u00f2 a finals del segle\u00a0XV el van revisar. El nou procediment, que es va mantenir fins la desaparici\u00f3 d’aquesta rep\u00fablica a finals del segle\u00a0XVIII, seguia usant el vot d’aprovaci\u00f3, per\u00f2 ara tractava alhora tots els candidats existents: els electors votaven de manera secreta sobre tots i cadascun d’ells (aprovant-lo o desaprovant-lo) i els resultats no es feien p\u00fablics fins despr\u00e9s d\u2019haver recollit tota aquesta informaci\u00f3.<\/p>\n Tant aquest m\u00e8tode com el de Ramon Llull que hem esmentat m\u00e9s amunt posen sobre la taula tots els candidats al mateix temps, tal com fa tamb\u00e9 el vot uninominal. Tanmateix, en usar m\u00e9s informaci\u00f3 que aquest \u00faltim, tenen m\u00e9s possibilitats d’arribar a una decisi\u00f3 encertada quan no hi ha\u00a0cap candidat que sigui\u00a0preferit per una majoria absoluta.<\/p>\n Ramon Llull ja ensenyava aquestes coses fa m\u00e9s de set-cents anys. Per\u00f2 encara no hem apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3. \u2740<\/p>\n [1]\u00a0En el cas de l’elecci\u00f3 del papa es requeria, i encara es requereix, una majoria de dues terceres parts.<\/small><\/p>\n De tota l\u2019extensa obra de Ramon Llull, aquests dies s\u00f3n d\u2019especial actualitat els seus escrits sobre el problema d\u2019elegir col\u00b7lectivament entre diverses opcions. T\u00edpicament, ell considerava el cas d\u2019una comunitat eclesi\u00e0stica que havia d\u2019elegir el seu superior, com ara l\u2019abat o abadessa d\u2019un monestir, o b\u00e9 el bisbe d\u2019una di\u00f2cesi, que era elegit pel corresponent cap\u00edtol de canonges. En l\u2019actualitat pol\u00edtica espanyola, es tracta del Congr\u00e9s de Diputats i l’elecci\u00f3 del President de.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3],"tags":[50,85,86,88],"class_list":["post-1417","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-decidir","tag-llull","tag-venecia","tag-vot-daprovacio","tag-vot-preferencial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1417","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1417"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3091,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions\/3091"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n![\"Artificium](\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/wp-content\/uploads\/sites\/31\/2016\/09\/AEP_fol11r.jpg\")
<\/p>\n
\nNotes<\/h4>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"