![\"geyerhahnfromfacebookr\"](\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/wp-content\/uploads\/sites\/31\/2017\/02\/GeyerhahnFromFacebookR.jpg\")
<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
Siegfried Geyerhahn (1883-1945).
El 1902 proposava una primera versi\u00f3 del sistema mixt compensatori.<\/p>\n
El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de car\u00e0cter oposat: (a)\u00a0la divisi\u00f3 del territori en districtes d\u2019un sol esc\u00f3, i (b)\u00a0la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s\u2019elegeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obt\u00e9 un \u2014el seu\u2014 representant, mentre que la resta de la cambra s\u2019elegeix o es completa segons el segon criteri, de proporcionalitat en termes de partits.<\/p>\n
Alguns pa\u00efsos \u2014entre els quals Jap\u00f3 i R\u00fassia\u2014 utilitzen un procediment d\u2019aquesta mena, per\u00f2 el criteri de proporcionalitat l\u2019apliquen nom\u00e9s a la segona part de la cambra, de manera que en conjunt aquesta pot desviar-se bastant de la proporcionalitat. En lloc d\u2019aix\u00f2, \u00e9s molt m\u00e9s interessant el que fan altres pa\u00efsos \u2014Alemanya, Nova Zelanda, Esc\u00f2cia i uns quants m\u00e9s\u2014 on el criteri de proporcionalitat s\u2019aplica a la totalitat de la cambra, incloent els escons de districte. A continuaci\u00f3 ens limitem a aquesta forma de procedir, que, com veurem, admet diverses variacions i no est\u00e0 exempta de problemes.<\/p>\n
A m\u00e9s de la denominaci\u00f3 \u201csistema mixt compensatori\u201d, aquest procediment es coneix tamb\u00e9 com a \u201csistema mixt proporcional\u201d. A Nova Zelanda en diuen \u201cmixed-member proportional system\u201d<\/i> i a Esc\u00f2cia \u201cadditional member system\u201d<\/i>.<\/p>\n
<\/p>\n
El primer en proposar un sistema d\u2019aquest tipus va ser el dramaturg austr\u00edac Siegfried Geyerhahn; la seva obra sobre el tema data de 1902, quan ell comptava uns 19\u00a0anys i era encara estudiant de dret.<\/p>\n
Concretament, la seva proposta contemplava que els districtes d\u2019un sol esc\u00f3 determinessin la meitat de la cambra, i que l\u2019altra meitat es complet\u00e9s segons el criteri de proporcionalitat en termes de partits aplicat a tota la cambra. Aix\u00ed, per exemple, si es vol una cambra de 100\u00a0escons, el territori es divideix en 50\u00a0districtes. Cadascun d\u2019ells elegeix el seu representant. Aix\u00f2 es pot fer per majoria simple, o b\u00e9 per un procediment m\u00e9s elaborat, com ara una doble volta \u2014la proposta de\u00a0Geyerhahn\u2014 o\u00a0el vot d\u2019aprovaci\u00f3 (vegi’s la nostra entrada Eleccions presidencials i similars<\/a>).<\/p>\n D\u2019altra banda, els vots emesos s\u2019escruten tamb\u00e9 en termes de partits per tal de determinar un repartiment proporcional \u2014tot el que es pugui\u2014 de la totalitat d\u2019escons de la cambra. Aqu\u00ed Geyerhahn proposava d\u2019utilitzar la regla de D’Hondt, per\u00f2 tampoc hi ha cap problema en considerar les seves alternatives, com ara la regla de Sainte-Lagu\u00eb (vegi’s l’entrada Repartir escons \u201cproporcionalment\u201d<\/a>).<\/p>\n Finalment, per a cada partit, es pren el nombre d\u2019escons que li corresponen segons aquest repartiment i se li resta el nombre d\u2019escons de districte que ja ha obtingut; la difer\u00e8ncia \u00e9s el nombre d\u2019escons que encara li resten per omplir amb altres candidats del partit en q\u00fcesti\u00f3. Per determinar aquests \u00faltims, Geyerhahn proposava que els candidats d\u2019aquell partit que no havien resultat elegits fossin ordenats segons el nombre de vots obtinguts, i que fossin nomenats\u00a0els que encap\u00e7alessin aquesta llista fins a la quantitat requerida.<\/p>\n <\/p>\n En la proposta de Geyerhahn (1902), cada elector elegia nom\u00e9s entre els diversos candidats que es presentaven al seu districte. Tanmateix, aix\u00f2 implicava autom\u00e0ticament un vot pel partit al qual estava adscrit el candidat en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n Posteriorment (1925) Richard Thoma va introduir la variaci\u00f3 de \u201cvot doble\u201d, actualment vigent a Alemanya i altres pa\u00efsos. Aqu\u00ed la butlleta est\u00e0 dividida en dues parts: en la primera l\u2019elector escull\u00a0entre els diferents candidats que es presenten al seu districte; independentment d\u2019aix\u00f2, en la segona part elegeix entre els diversos partits que es presenten a nivell global (o regional).<\/p>\n La idea \u00e9s que a nivell local l\u2019elector es pot sentir millor representat pel candidat d\u2019un cert partit i a nivell global es pot sentir millor representat per un altre partit diferent. Tamb\u00e9 pot passar que tant a nivell\u00a0local com\u00a0a nivell global l’elector se senti millor representat per un mateix partit, per\u00f2 aquest no tingui gaires possibilitats d’\u00e8xit en aquell districte\u00a0\u2014recordi’s que en cada districte\u00a0s’escull un sol representant\u2014 de manera que l’elector prefereixi \u2014trobi m\u00e9s \u201c\u00fatil\u201d\u2014 donar el seu vot de districte a una altra formaci\u00f3 amb m\u00e9s possibilitats.<\/p>\n <\/p>\n El principal problema del sistema mixt compensatori \u00e9s que el nombre d\u2019escons de districte obtinguts per un partit pot excedir el nombre total d\u2019escons que li corresponen segons el repartiment proporcional.<\/p>\n Per conv\u00e8ncer-se d\u2019aquesta possibilitat nom\u00e9s cal considerar, per exemple, les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, on Junts pel S\u00ed va ser la for\u00e7a m\u00e9s votada en quasib\u00e9 tots els municipis tot i que nom\u00e9s va comptar amb un 40% dels vots (vegi’s l’entrada Circumscripcions uninominals? No, gr\u00e0cies!<\/a>)<\/p>\n Una manera de resoldre aquest problema consisteix en augmentar la mida de la cambra\u00a0(una altra via en la qual no entrarem consisteix en certs procediments que limiten la quantitat d\u2019escons de districte que pot rebre un partit i no permeten que aquesta quantitat excedeixi el nombre d\u2019escons que resulta del repartiment proporcional).<\/p>\n Suposem, per exemple, que el pa\u00eds en q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 dividit en 50 districtes i que en 45 d\u2019ells, \u00e9s a dir un 90%, guanya un mateix partit X el qual ha rebut nom\u00e9s un 30% dels vots a tot el pa\u00eds. Suposem, tamb\u00e9, que la intenci\u00f3 inicial era una cambra de 100 diputats.<\/p>\n Segons el repartiment proporcional, al partit X li correspondrien 30 escons. Com que ja n\u2019ha rebut 45, tenim 15 diputats m\u00e9s del compte.<\/p>\n Davant d\u2019una situaci\u00f3 d\u2019aquest tipus \u00e9s bastant natural admetre aquests diputats supernumeraris i permetre que la cambra tingui m\u00e9s diputats del previst, en aquest cas\u00a0115. Aix\u00ed ho feien a Alemanya fins el 2009. Per\u00f2 era injust. Perqu\u00e8 aquest augment de la cambra beneficia nom\u00e9s al partit supernumerari. De fet, els altres resulten perjudicats. En efecte, considerem, per exemple, un altre partit, Y, que tamb\u00e9 hagu\u00e9s obtingut un 30% dels vots i no fos supernumerari. Aquest partit hauria rebut 30 escons dels 100\u00a0que tenia inicialment la cambra. Per\u00f2 finalment aquesta t\u00e9 115 escons. Per tant, finalment el partit Y t\u00e9 nom\u00e9s un 30\/115 = 26% de la cambra, en lloc del 30%. En canvi, el partit X, amb la mateixa quota del 30%, puja la seva participaci\u00f3 al 45\/115 = 39%.<\/p>\n Per a complir amb la proporcionalitat cal augmentar encara m\u00e9s la mida de la cambra.\u00a0En efecte, per a que els 45 diputats del partit X constitueixin un 30% de la cambra, cal que aquesta tingui 45 x 100\/30 = 150 escons. I per suposat, al partit Y, que tamb\u00e9 havia obtingut un 30% dels vots, li corresponen tamb\u00e9 45 d\u2019aquests 150 escons.<\/p>\n \u00d2bviament, si la intenci\u00f3 inicial ja hagu\u00e9s estat d\u2019una cambra de 150\u00a0diputats, llavors no hi hagu\u00e9s hagut cap problema. En altres paraules, per a evitar el problema cal que la proporci\u00f3 entre els escons de districte i tota la cambra no superi un cert valor. M\u00e9s concretament, no ha de superar el quocient entre el percentatge de vots obtinguts per un partit a tot el pa\u00eds i el percentatge de districtes on ha guanyat aquest partit. En l\u2019exemple precedent, aquest valor \u00e9s 30%\/90% = 1\/3 (= 50\/150). Si la proporci\u00f3 d\u2019escons de districte supera aquest valor, llavors cal augmentar la mida de la cambra fins a assolir aquesta proporci\u00f3.<\/p>\n En general, com m\u00e9s partits estiguin en joc, m\u00e9s limitada ha de ser la proporci\u00f3 d\u2019escons de districte.<\/p>\n <\/p>\n Si no es fa cas del problema precedent, llavors sorgeixen altres problemes.<\/p>\n Consideri’s, per exemple, la situaci\u00f3 de vot \u201c\u00fatil\u201d que hem esmentat m\u00e9s amunt: uns electors s’identifiquen for\u00e7a amb un cert partit minoritari Y, per\u00f2 aquest t\u00e9 escasses possibilitats d\u2019obtenir l\u2019esc\u00f3 de districte, la qual cosa porta aquests electors a donar el seu vot de districte al candidat del partit X, tot mantenint el seu vot global a favor del partit\u00a0Y. \u00c9s obvi que aix\u00f2 contribueix a que el partit X tingui m\u00e9s escons de districte del compte, la qual cosa pot requerir un augment de la mida de la cambra, tal com hem vist a l’apartat anterior. Doncs b\u00e9, si efectivament es d\u00f3na aquest cas, i l’augment es limita a acceptar els diputats superumeraris de X, llavors el vot d\u2019aquests electors est\u00e0 comptant m\u00e9s que el d\u2019uns altres electors que, per exemple, hagin donat els dos vots al partit X.<\/p>\n En certes circumst\u00e0ncies, un augment de la cambra que es limiti a acceptar els diputats superumeraris fins i tot pot arribar a causar que un partit perdi escons a causa de tenir m\u00e9s vots (sic!).<\/p>\n Aquests fenomens no s\u00f3n pas una entel\u00e8quia, sin\u00f3 que a la pr\u00e0ctica han arribat a formar part d\u2019estrat\u00e8gies i consignes de partit (Nova Zelanda, 1996, districte de Wellington Central; Alemanya, 2005, districte de Dresden\u00a0I).<\/p>\n <\/p>\n Fins aqu\u00ed hem considerat nom\u00e9s una estructura territorial de dos nivells: la totalitat del pa\u00eds i els districtes d\u2019un sol esc\u00f3. Alguns pa\u00efsos que usen el sistema mixt compensatori tenen tamb\u00e9 una divisi\u00f3 territorial interm\u00e8dia.<\/p>\n Alguns d\u2019aquests pa\u00efsos, com ara Esc\u00f2cia, opten per tractar per separat cadascun d\u2019aquests territoris intermedis, amb uns nombres predeterminats d\u2019escons \u2014de districte i totals\u2014 en cadascun d\u2019ells. Procedint d\u2019aquesta manera, no es controla la proporcionalitat de partit a nivell de tot el pa\u00eds, la qual es pot veure molt afectada en funci\u00f3 del nombre d\u2019escons que tingui assignat cada territori, especialment si aquests nombres s\u00f3n petits (vegi’s l’entrada Qui t\u00e9 la culpa de les desproporcions?<\/a>). Alemanya tamb\u00e9 t\u00e9 una divisi\u00f3 territorial interm\u00e8dia \u2014els L\u00e4nder<\/i>\u2014 la qual \u00e9s ben present en el sistema electoral del Bundestag<\/i>. En particular, les llistes de partit \u2014la segona part del vot doble\u2014 s\u00f3n espec\u00edfiques de cada Land<\/i>. A difer\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia, per\u00f2, el sistema electoral alemany d\u00f3na prioritat a la proporcionalitat de partit a nivell global. A canvi, el repartiment final dels escons entre els L\u00e4nder<\/i> queda bastant fora de control.<\/p>\n En relaci\u00f3 amb aix\u00f2 \u00faltim, tamb\u00e9 \u00e9s cert que Alemanya compta amb una segona cambra \u2014el Bundesrat<\/i>\u2014 expressament destinada a donar representaci\u00f3 als\u00a0L\u00e4nder<\/i>. Per tant, les mancances que el Bundestag<\/i> pugui tenir en relaci\u00f3 amb aix\u00f2 s\u00f3n relativament admissibles.<\/p>\n <\/p>\n Arran dels problemes esmentats m\u00e9s amunt, el 2013 Alemanya va dur a terme una important reforma del seu sistema d\u2019elecci\u00f3 (del Bundestag<\/i>). El principal aspecte que va ser revisat \u00e9s l\u2019augment de la mida de la cambra quan apareixen escons supernumeraris. Tal com hem vist m\u00e9s amunt, per tal de respectar totalment la proporcionalitat pot ser necessari un augment bastant gran. Davant d\u2019aix\u00f2, es va buscar una soluci\u00f3 de comprom\u00eds que permet\u00e9s un augment m\u00e9s redu\u00eft. De tota manera, la soluci\u00f3 adoptada \u00e9s for\u00e7a complicada \u2014en gran part a causa de la divisi\u00f3 territorial interm\u00e8dia\u2014 i poc eficient (Pukelsheim, secci\u00f3 13.5).<\/p>\n Nota afegida el 25 de setembre de 2017:<\/i>\u00a0 Tot i tractar-se d’una soluci\u00f3 de comprom\u00eds, en les eleccions alemanyes de 2017 aquest procediment ha requerit augmentar la cambra de 598 a 709\u00a0escons!<\/p>\n Nota afegida el 5 de novembre de 2018:<\/i>\u00a0 I les previsions a partir de dades provinents de les enquestes d’intenci\u00f3 de vot<\/a>\u00a0mostren augments encara superiors, fins a 854 escons! (aquest valor correspon a l’enquesta INSA 05.11.2018)<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed doncs, el sistema mixt compensatori combina la proporcionalitat de partit a nivell de tot el pa\u00eds amb l\u2019exist\u00e8ncia d’uns representants locals. Tal com hem vist, per\u00f2, no es pot pretendre un nombre massa gran d\u2019aquests \u00faltims. Si es demana massa en aquest sentit, llavors el sistema ho contraresta mitjan\u00e7ant un augment, possiblement substancial, de la mida de la cambra. En qualsevol cas, els representants locals han d\u2019estar adscrits a partits. Finalment, no es pot esperar que el sistema mixt compensatori garanteixi un repartiment territorial predeterminat (a no ser que es renunci\u00ef a la proporcionalitat a nivell global).<\/p>\n En una altra entrada d’aquest blog desenvolupem un exemple de l’aplicaci\u00f3 d’aquest sistema<\/a>. \u2740<\/p>\n Friedrich Pukelsheim, Proportional Representation<\/i>, Springer Verlag, 2014<\/a>. Cap\u00edtols 2 i 13. (2a edici\u00f3 en preparaci\u00f3)<\/small><\/p>\n \u00a0 Siegfried Geyerhahn (1883-1945).El 1902 proposava una primera versi\u00f3 del sistema mixt compensatori. El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de car\u00e0cter oposat: (a)\u00a0la divisi\u00f3 del territori en districtes d\u2019un sol esc\u00f3, i (b)\u00a0la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s\u2019elegeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obt\u00e9 un \u2014el seu\u2014 representant, mentre que.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4,1],"tags":[7,36,41,60,68,78,83],"class_list":["post-1624","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","category-general","tag-alemanya","tag-escocia","tag-geyerhahn","tag-nova-zelanda","tag-proporcionalitat","tag-sistema-mixt","tag-thoma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1624","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1624"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3085,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1624\/revisions\/3085"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Versi\u00f3 de vot doble<\/h4>\n
Possibles obstacles\u00a0a la proporcionalitat i una via de soluci\u00f3<\/h4>\n
Problemes derivats<\/h4>\n
Divisi\u00f3 territorial interm\u00e8dia<\/h4>\n
<\/p>\nLa reforma alemanya de 2013<\/h4>\n
Sumari<\/h4>\n
\n
\nRefer\u00e8ncies<\/h4>\n
\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"