{"id":165,"date":"2015-10-23T09:00:16","date_gmt":"2015-10-23T09:00:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=165"},"modified":"2023-08-29T02:15:21","modified_gmt":"2023-08-29T00:15:21","slug":"la-dimensio-territorial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=165","title":{"rendered":"La dimensi\u00f3 territorial"},"content":{"rendered":"

En molts llocs del m\u00f3n, el sistema electoral comen\u00e7a per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, aix\u00f2 hauria de servir per a donar representaci\u00f3 a les diverses comunitats territorials en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3. Tanmateix, ja hem vist<\/a> que en el cas d\u2019Espanya la divisi\u00f3 en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor \u00e9s que finalment no serveix per a res, ja que a la pr\u00e0ctica impera una forta disciplina de partit que anul\u00b7la qualsevol difer\u00e8ncia territorial dins d\u2019un mateix partit.<\/p>\n

Davant d\u2019aix\u00f2, seria preferible tenir \u00a0una sola circumscripci\u00f3<\/b>,\u00a0 com fan, per exemple, els dos pa\u00efsos del m\u00f3n que encap\u00e7alen el r\u00e0nquing de proporcionalitat (segons la taula\u00a0A.2 de Farrell 2011<\/a>). Val a dir que el segon d\u2019aquests pa\u00efsos, que \u00e9s Holanda, utilitza la regla de D\u2019Hondt, la qual cosa demostra que \u00e9s totalment erroni donar la culpa de les desproporcions a aquesta regla.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha sistemes que se\u2019n surten prou b\u00e9 en el doble objectiu de la proporcionalitat tant territorial com entre partits. Fins i tot amb circumscripcions relativament petites.<\/p>\n

\n

Una manera de fer-ho consisteix en reservar una part dels escons per a assignar-los a nivell global (o regional) en proporci\u00f3 als vots que hagin sobrat a cada partit en el conjunt de circumscripcions. Aquest sistema de \u00a0m\u00faltiples nivells<\/b>\u00a0 s’usa per exemple a Su\u00e8cia.<\/p>\n

\n

A Alemanya i altres pa\u00efsos s’usa l’anomenat sistema \u00a0mixte<\/b>,\u00a0 on el repartiment dels escons entre partits es determina a nivell global, per\u00f2 una part dels escons de la cambra —la meitat en el cas d\u2019Alemanya— s\u2019assignen a nivell molt local, en circumscripcions d’un sol esc\u00f3. De fet, cada elector d\u00f3na dos vots, d\u2019una banda, vota per un candidat concret a nivell local, i d\u2019altra banda, vota per una llista de partit a nivell global. El nivell local est\u00e0 format per circumscripcions d’un sol esc\u00f3, en cadascuna de les quals resulta elegit el candidat que obt\u00e9 m\u00e9s vots. Aix\u00f2 es certament contrari al principi de representaci\u00f3 proporcional. Tanmateix, la proporcionalitat s’implementa a trav\u00e9s del vot a nivell global, el qual determina el nombre d\u2019escons que ha de rebre cada partit. Aquests escons s’omplen primer amb els diputats elegits a nivell local i despr\u00e9s es completen a partir de les llistes.<\/p>\n

Tanmateix, tot sovint ocorre que el nombre d’escons que ha de rebre un partit \u00e9s inferior al nombre de diputats d’aquell partit que ja han resultat elegits a nivell local. En tals casos, no hi ha m\u00e9s remei que ampliar la mida de la cambra. I per respectar la proporcionalitat, en principi cal aplicar el mateix factor a tots els partits. Recentment aquest aspecte ha estat objecte de reforma en la llei electoral alemanya (vegi’s per exemple Pukelsheim 2014<\/a>).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Butlleta de vot de les eleccions parlament\u00e0ries alemanyes de 2005. En la columna es vota per\u00a0un candidat concret a nivell local. A\u00a0la dreta es vota per\u00a0una llista de partit a nivell d’un estat federat.<\/p>\n

\n

Tamb\u00e9 \u00e9s for\u00e7a interessant el sistema\u00a0biproporcional<\/b>, recentment adoptat per diversos cantons su\u00efssos. En aquest sistema, l’assignaci\u00f3 d’escons a cada partit dins de cada circumscripci\u00f3 s’ajusta per tal de servir a la vegada a la proporcionalitat entre partits a nivell global i a un repartiment territorial predefinit (per exemple, proporcional a la poblaci\u00f3). A canvi d’aquest doble objectiu, es renuncia a la proporcionalitat entre partits dins de cada circumscripci\u00f3. \u2740<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

D. M.\u00a0Farrell, 2011, Electoral Systems – A Comparative Introduction<\/i> (2nd ed). Palgrave.<\/small>
\nF.\u00a0Pukelsheim, 2014. Proportional Representation.<\/i> Springer.<\/small><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En molts llocs del m\u00f3n, el sistema electoral comen\u00e7a per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, aix\u00f2 hauria de servir per a donar representaci\u00f3 a les diverses comunitats territorials en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d\u2019Espanya la divisi\u00f3 en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor \u00e9s que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[7,15,22,57,68,77,81,82],"class_list":["post-165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-alemanya","tag-circumscripcio-unica","tag-dhondt","tag-multiples-nivells","tag-proporcionalitat","tag-sistema-biproporcional","tag-suecia","tag-suissa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=165"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3119,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/165\/revisions\/3119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}