{"id":1706,"date":"2017-07-27T22:29:27","date_gmt":"2017-07-27T22:29:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=1706"},"modified":"2023-08-29T00:26:31","modified_gmt":"2023-08-28T22:26:31","slug":"el-sistema-compensatori-de-suecia-i-la-seva-recent-reforma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=1706","title":{"rendered":"El sistema compensatori de Su\u00e8cia i la seva recent reforma"},"content":{"rendered":"

L\u2019any que ve Su\u00e8cia estrenar\u00e0 una reforma del seu sistema electoral. En com\u00fa amb la recent reforma alemanya<\/a>, i amb el sistema biproporcional<\/a> adoptat tamb\u00e9 recentment per uns quants cantons su\u00efssos, el nou sistema suec assegura una m\u00e0xima proporcionalitat respecte els partits a nivell de tot el pa\u00eds.<\/p>\n

Com \u00e9s sabut, la divisi\u00f3 del territori en diverses circumscripcions tractades separadament \u00e9s font de desproporcions<\/a>, les quals poden ser molt importants quan se sumen moltes circumscripcions de mida petita.<\/p>\n

Des de 1970, Su\u00e8cia tracta aquest problema mitjan\u00e7ant uns escons \u201ccompensatoris\u201d. A difer\u00e8ncia dels escons \u201cfixos\u201d, que s\u00f3n distribu\u00efts a priori entre les diferents ciscumscripcions, aquests escons addicionals es reserven per a poder compensar les desviacions que puguin apar\u00e8ixer en sumar els repartiments locals.<\/p>\n

De fet, la idea de fons \u00e9s la mateixa que en el sistema mixt compensatori<\/a>, que correspondria al cas extrem en qu\u00e8 cada circumscripci\u00f3 t\u00e9 assignat un sol esc\u00f3.<\/p>\n

Una difer\u00e8ncia notable respecte al sistema mixt compensatori en la seva versi\u00f3 alemanya \u00e9s que els alemanys voten per partida doble: d\u2019una banda elegeixen entre els diversos candidats individuals de la seva circumscripci\u00f3, i d\u2019altra banda voten per un partit al nivell territorial superior. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s important des d\u2019un punt de vista conceptual, per\u00f2 les idees essencials del procediment venen a ser les mateixes.<\/p>\n

Una altra difer\u00e8ncia \u00e9s que el sistema alemany considera tres nivells territorials: entre les circumscripcions d\u2019un sol esc\u00f3 i tot el pa\u00eds, hi ha tamb\u00e9 una divisi\u00f3 regional, la qual cosa \u00e9s font de complicacions.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 exposem les idees essencials del sistema suec i de la seva recent reforma, les quals aplicarem, a t\u00edtol d\u2019exemple, a les eleccions parlament\u00e0ries catalanes del setembre de 2015. Els resultats han estat obtinguts mitjan\u00e7ant el simulador<\/a> que ofereix l’Autoritat Electoral de Su\u00e8cia, el qual permet provar diverses variants.<\/p>\n

 <\/p>\n

Decisions pr\u00e8vies<\/h4>\n

Com en altres llocs d\u2019aquest blog, suposarem un parlament de 151 escons. Aqu\u00ed els considerarem dividits en 135\u00a0escons fixos i 16\u00a0escons compensatoris. Quant al territori, suposarem les mateixes 10\u00a0circumscripcions que vam considerar a prop\u00f2sit del sistema biproporcional<\/a> i que apareixen a la taula seg\u00fcent, on donem tamb\u00e9 un sup\u00f2sit de distribuci\u00f3 dels 135 escons entre aquestes circumscripcions (aquesta distribuci\u00f3 ha estat obtinguda a partir de la poblaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la regla de les restes majors, tal com est\u00e0 implementat en el simulador referit).<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 1: Les circumscripcions i la distribuci\u00f3 dels escons fixos entre elles<\/caption>\n
Circumscripci\u00f3<\/strong><\/td>\npoblaci\u00f3<\/strong><\/td>\nescons<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n2225144<\/td>\n40<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n1740548<\/td>\n31<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n806651<\/td>\n15<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n738682<\/td>\n13<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n512300<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n469529<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n395558<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n363783<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n182867<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n73044<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total Catalunya<\/strong><\/td>\n7508106<\/td>\n135<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Recompte de vots a partits en cada circumscripci\u00f3<\/h4>\n

Els vots obtinguts per cada partit en les diferents circumscripcions s\u00f3n els que recull la taula seg\u00fcent (font: Generalitat de Catalunya, Resultats electorals<\/a>), on omitim, d\u2019una banda, els vots que no determinen escons (vots en blanc i vots a candidatures que no van superar la barrera del 3%), i d\u2019altra banda, els dels residents a l\u2019estranger, dels quals no hem trobat dades que detallin la seva distribuci\u00f3 territorial.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 2: Resultats de les Eleccions al Parlament 2015<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n390141<\/td>\n222666<\/td>\n164736<\/td>\n126856<\/td>\n131972<\/td>\n107120<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n371676<\/td>\n196308<\/td>\n129411<\/td>\n99865<\/td>\n75233<\/td>\n77918<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n119383<\/td>\n107219<\/td>\n83166<\/td>\n59087<\/td>\n39790<\/td>\n29411<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n210653<\/td>\n47316<\/td>\n32943<\/td>\n18187<\/td>\n22072<\/td>\n32342<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n104140<\/td>\n59563<\/td>\n31420<\/td>\n17571<\/td>\n24399<\/td>\n19618<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n106003<\/td>\n46021<\/td>\n32855<\/td>\n20527<\/td>\n18931<\/td>\n22884<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n142419<\/td>\n19679<\/td>\n18547<\/td>\n9894<\/td>\n11229<\/td>\n20962<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n102850<\/td>\n22910<\/td>\n15536<\/td>\n8292<\/td>\n14336<\/td>\n14518<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n51357<\/td>\n8962<\/td>\n9784<\/td>\n4605<\/td>\n7808<\/td>\n7571<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n22198<\/td>\n4291<\/td>\n3860<\/td>\n1498<\/td>\n2570<\/td>\n3924<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Repartiment global d\u2019escons entre partits<\/h4>\n

Tal com ja hem dit, l\u2019objectiu \u00e9s que el total d\u2019escons obtingut per cada partit a nivell de tot el pa\u00eds sigui el li que correspondria si nom\u00e9s hi hagu\u00e9s una sola circumscripci\u00f3. Per a determinar aquests valors objectiu cal sumar els vots obtinguts al llarg de les diferents circumscripcions i aplicar una regla de repartiment enter, com ara D\u2019Hondt o Sainte-Lagu\u00eb (o b\u00e9 la regla de Sainte-Lagu\u00eb modificada que usen a Su\u00e8cia). En aquest cas totes aquestes regles donen el mateix resultat (per a la regla de D\u2019Hondt es pot prendre com a divisor el valor 25500 i per a Sainte-Lagu\u00eb es pot prendre 25900). Aquest resultat, que es mostra a la segona fila de la taula seg\u00fcent, ens diu quants escons li corresponen a cada partit en el conjunt de tot el pa\u00eds.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 3: Vots i escons amb una sola circumscripci\u00f3<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatSiPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Vots<\/strong><\/td>\n1620820<\/td>\n734935<\/td>\n522258<\/td>\n366382<\/td>\n348340<\/td>\n336268<\/td>\n<\/tr>\n
Escons<\/strong><\/td>\n63<\/td>\n28<\/td>\n20<\/td>\n14<\/td>\n13<\/td>\n13<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Repartiment entre partits dels escons fixos de cada circumscripci\u00f3. Sup\u00f2sit\u00a01: usant la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/h4>\n

Tot i que tenim aquests totals desitjats, manca decidir el desglossament entre les diferents circumscripcions. Amb aquesta finalitat es comen\u00e7a per repartir entre partits els escons fixos que hem assignat a cada circumscripci\u00f3 (els quals hem especificat a la taula 1).<\/p>\n

Suposem que s\u2019ha decidit fer els repartiments mitjan\u00e7ant la regla de Sainte-Lagu\u00eb. Els resultats s\u00f3n llavors els que d\u00f3na la taula seg\u00fcent:<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 4: Repartiment dels escons fixos mitjan\u00e7ant la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\nTotal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n13<\/td>\n8<\/td>\n6<\/td>\n4<\/td>\n5<\/td>\n4<\/td>\n40<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n12<\/td>\n7<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n3<\/td>\n31<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n15<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n7<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n13<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total<\/strong><\/td>\n54<\/td>\n27<\/td>\n18<\/td>\n12<\/td>\n11<\/td>\n13<\/td>\n135<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

La darrera fila d\u2019aquesta taula d\u00f3na el total de cada partit en tot el pa\u00eds. L\u2019\u00faltima casella de totes, a baix a la dreta, val 135 i no 151 perqu\u00e8 aqu\u00ed ens hem ocupat nom\u00e9s dels 135 escons fixos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Assignaci\u00f3 dels escons compensatoris. Cas no conflictiu<\/h4>\n

Si es compara l\u2019\u00faltima fila de la taula 4 amb l\u2019\u00faltima de la taula 3, es veu que el total d\u2019escons fixos assignat a cada partit \u00e9s inferior o igual al valor objectiu. Per tant, nom\u00e9s resta cobrir la difer\u00e8ncia mitjan\u00e7ant els escons compensatoris, els quals s\u00f3n assignats a les circumscripcions on els quocients corresponents de vots per escons s\u00f3n m\u00e9s grans (en el cas que estem considerant aqu\u00ed de la regla de Sainte-Lagu\u00eb, el quocient que cal considerar \u00e9s el nombre de vots dividit pel nombre d\u2019escons m\u00e9s 1\/2).<\/p>\n

Tot plegat, el resultat final \u00e9s el que d\u00f3na la taula seg\u00fcent:<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 5: Resultat final mitjan\u00e7ant la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\nTotal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n15<\/td>\n9<\/td>\n7<\/td>\n5<\/td>\n5<\/td>\n4<\/td>\n45<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n14<\/td>\n7<\/td>\n5<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n3<\/td>\n36<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n16<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n8<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n14<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n10<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n10<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n8<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n8<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total<\/strong><\/td>\n63<\/td>\n28<\/td>\n20<\/td>\n14<\/td>\n13<\/td>\n13<\/td>\n151<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Repartiment entre partits dels escons fixos de cada circumscripci\u00f3. Sup\u00f2sit\u00a02: usant la regla de D\u2019Hondt<\/h4>\n

De vegades, per\u00f2, apareixen situacions conflictives. Per il\u00b7lustrar el problema amb les mateixes dades que ja tenim, a continuaci\u00f3 suposarem que en lloc de la regla de Sainte-Lagu\u00eb s\u2019hagu\u00e9s decidit utilitzar la regla de D\u2019Hondt.<\/p>\n

Tal com ja hem dit m\u00e9s amunt, aix\u00f2 no afecta per a res el repartiment global entre partits, que segueix sent el que d\u00f3na la taula 3.<\/p>\n

Tanmateix, en el repartiment dels escons fixos de cada circumscripci\u00f3 s\u00ed que apareixen certes difer\u00e8ncies. Concretament, els resultats que s\u2019obtenen s\u00f3n llavors els seg\u00fcents:<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 6: Repartiment dels escons fixos mitjan\u00e7ant la regla de D’Hondt<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\nTotal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n14<\/td>\n8<\/td>\n6<\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n40<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n13<\/td>\n7<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n2<\/td>\n31<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n15<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n9<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n13<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n6<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total<\/strong><\/td>\n66<\/td>\n26<\/td>\n16<\/td>\n9<\/td>\n8<\/td>\n10<\/td>\n135<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Situacions conflictives. Procediment antic<\/h4>\n

Com es pot veure, hi ha un partit, JxS\u00ed, que ha obtingut un total d\u2019escons fixos superior al valor que li correspon segons el repartiment global de tota la cambra (taula\u00a03).<\/p>\n

En tals situacions, el sistema vigent fins ara a Su\u00e8cia admetia aquests resultats superiors a l\u2019objectiu i redistribu\u00efa els escons fixos restants mitjan\u00e7ant un procediment mes o menys complicat que no detallarem aqu\u00ed.<\/p>\n

En l’exemple que estem considerant, els resultats finals d\u2019aquest procediment s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 7: Resultat final mitjan\u00e7ant la regla de D’Hondt i el sistema antic<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\nTotal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n14<\/td>\n9<\/td>\n7<\/td>\n6<\/td>\n6<\/td>\n5<\/td>\n47<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n13<\/td>\n8<\/td>\n6<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n3<\/td>\n37<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n16<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n9<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n14<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n10<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n6<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total<\/strong><\/td>\n66<\/td>\n28<\/td>\n19<\/td>\n13<\/td>\n13<\/td>\n12<\/td>\n151<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

En qualsevol cas, el repartiment global d\u2019escons entre partits difereix del repartiment m\u00e9s proporcional que hav\u00edem fixat com a objectiu (taula 3).<\/p>\n

 <\/p>\n

La reforma sueca de 2015. Procediment nou<\/h4>\n

En les eleccions sueques de l\u2019any 2010 va oc\u00f3rrer un problema d\u2019aques tipus, la qual cosa va donar lloc a la reforma que ara est\u00e0 en vigor.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de la reforma que m\u00e9s o menys pel mateix temps es va dur a terme a Alemanya<\/a> per un motiu similar, el nou sistema suec no augmenta la mida de la cambra, sin\u00f3 que opta per no admetre els escons fixos excessius i transferir-los a altres partits dins de les circumscripcions on aix\u00f2 resulta m\u00e9s raonable (sempre en termes de quocients de vots per escons). Tampoc aqu\u00ed entrarem en m\u00e9s detalls, que s\u00f3n un tant complicats. En el cas que ens ocupa, els resultats finals d\u2019aquest nou procediment s\u00f3n els seg\u00fcents:
\n<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 8: Resultat final mitjan\u00e7ant la regla de D’Hondt i el sistema nou<\/caption>\n
<\/td>\nJxS\u00ed<\/strong><\/td>\nCs<\/strong><\/td>\nPSC<\/strong><\/td>\nCatS\u00edPot<\/strong><\/td>\nPP<\/strong><\/td>\nCUP<\/strong><\/td>\nTotal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Barcelon\u00e8s<\/strong><\/td>\n14<\/td>\n9<\/td>\n7<\/td>\n6<\/td>\n6<\/td>\n5<\/td>\n47<\/td>\n<\/tr>\n
Vall\u00e8s-Maresme<\/strong><\/td>\n13<\/td>\n8<\/td>\n5<\/td>\n5<\/td>\n3<\/td>\n3<\/td>\n37<\/td>\n<\/tr>\n
Baix Llobregat<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n4<\/td>\n3<\/td>\n2<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n16<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques gironines<\/strong><\/td>\n9<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n14<\/td>\n<\/tr>\n
Camp de Tarragona<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Pened\u00e8s<\/strong><\/td>\n5<\/td>\n2<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n10<\/td>\n<\/tr>\n
Comarques centrals<\/strong><\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Ponent<\/strong><\/td>\n4<\/td>\n1<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n7<\/td>\n<\/tr>\n
Terres de l’Ebre<\/strong><\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n3<\/td>\n<\/tr>\n
Alt Pirineu i Aran<\/strong><\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
Total<\/strong><\/td>\n63<\/td>\n28<\/td>\n20<\/td>\n14<\/td>\n13<\/td>\n13<\/td>\n151<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Com es pot veure, a nivell global el repartiment \u00e9s exactament el mateix que hav\u00edem fixat com a objectiu (taula 3).<\/p>\n

 <\/p>\n

Comentaris<\/h4>\n

L\u2019aspecte menys satisfactori d\u2019aquest sistema \u00e9s el fet que el nombre total d\u2019escons que obt\u00e9 una circumscripci\u00f3 no queda fixat desde el principi i amb independ\u00e8ncia dels vots. Fins i tot en els casos no conflictius, els escons de compensaci\u00f3 van a parar a una circumscripci\u00f3 o una altra segons el valor de certes magnituds que depenen molt dels vots obtinguts pels partits.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, el sistema biproporcional \u00e9s molt m\u00e9s satisfactori, ja que permet complir exactament amb una distribuci\u00f3 prefixada entre les circumscripcions.<\/p>\n

De fet, els mateixos autors de la proposta de reforma es van pronunciar a favor del sistema biproporcional. Tanmateix, la corresponent comissi\u00f3 del parlament suec va preferir una reforma m\u00e9s moderada. \u2740
\n<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

La refer\u00e8ncia\u00a01 descriu el procediment que va rebre l’aprovaci\u00f3 del Parlament suec. Les refer\u00e8ncies\u00a02, 3 i 4 mostren els c\u00e0lculs realitzats amb el simulador de l’Autoritat Electoral de Su\u00e8cia.<\/small>
\n1. Svante Janson + Svante Linuson, 2014. F\u00f6reslagna \u00e4ndringar i Sveriges valsystem. Bulletinen Svenska Matematikersamfundet<\/i>, n\u00fam.\u00a011, p.\u00a06–11.<\/small>
\n2. C\u00e0lculs amb la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/a>.<\/small>
\n3. C\u00e0lculs amb la regla de D’Hondt i el sistema suec antic<\/a>.<\/small>
\n4. C\u00e0lculs amb la regla de D’Hondt i el sistema suec nou<\/a>.<\/small><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any que ve Su\u00e8cia estrenar\u00e0 una reforma del seu sistema electoral. En com\u00fa amb la recent reforma alemanya, i amb el sistema biproporcional adoptat tamb\u00e9 recentment per uns quants cantons su\u00efssos, el nou sistema suec assegura una m\u00e0xima proporcionalitat respecte els partits a nivell de tot el pa\u00eds. Com \u00e9s sabut, la divisi\u00f3 del territori en diverses circumscripcions tractades separadament \u00e9s font de desproporcions, les quals poden ser molt importants quan se sumen.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[31,37,68,81],"class_list":["post-1706","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-eleccions-al-parlament-de-catalunya","tag-escons-compensatoris","tag-proporcionalitat","tag-suecia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1706","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1706"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1706\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3079,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1706\/revisions\/3079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1706"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1706"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1706"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}