Les col\u00b7lectivitats organitzades tenen sovint un \u00f2rgan de govern de tipus representatiu. A m\u00e9s del parlament d\u2019un pa\u00eds, tamb\u00e9 s\u00f3n \u00f2rgans d\u2019aquest tipus els consistoris municipals, els claustres universitaris, els consells o assemblees de compromissaris d\u2019ONGs, d\u2019ateneus, de clubs esportius, etc\u00e8tera.<\/p>\n
Un \u00f2rgan de tipus representatiu t\u00e9 com a finalitat donar participaci\u00f3 a tots els sectors del col\u00b7lectiu en q\u00fcesti\u00f3, minories incloses, de tal manera que les decisions d\u2019aquest \u00f2rgan siguin en principi les mateixes que prendria tot el col\u00b7lectiu. Si ens imaginem dues votacions en els mateixos termes, una en tot el col\u00b7lectiu i l\u2019altra en l\u2019\u00f2rgan en q\u00fcesti\u00f3, de seguida es veu que el resultat ser\u00e0 el mateix sempre que les diverses opinions estiguin presents en les mateixes proporcions en un i altre context. Aquesta situaci\u00f3 rep el nom de representaci\u00f3 proporcional<\/strong>. Com m\u00e9s ens desviem d\u2019ella, m\u00e9s perill hi ha que les decisions de l\u2019\u00f2rgan en q\u00fcesti\u00f3 difereixin de les que prendria tot el col\u00b7lectiu<\/i>.<\/p>\n La representaci\u00f3 proporcional absoluta \u00e9s una idealitzaci\u00f3 poc menys que inassolible. Per\u00f2 de vegades ho fem especialment malament. Fins i tot quan ens pensem que ho estem fent b\u00e9! L\u2019objectiu d\u2019aquesta nota \u00e9s insistir en la noci\u00f3 de representaci\u00f3 proporcional i posar en evid\u00e8ncia un error de concepte que malauradament est\u00e0 molt arrelat.<\/p>\n <\/p>\n Per evitar aquests errors, cal tenir ben present el concepte i no deixar-se enganyar per noms o aparences. En el segle XVIII, mesos abans de la Revoluci\u00f3 Francesa, el comte de Mirabeau comparava la q\u00fcesti\u00f3 amb la representaci\u00f3 d\u2019un territori mitjan\u00e7ant un mapa. Si volem usar un mapa per a planejar una ruta o lluitar contra un incendi, certament conv\u00e9 que les longituds i \u00e0rees sobre ell siguin proporcionals al valor real que tenen aquestes magnituds sobre el territori.<\/p>\n En lloc d\u2019un territori i un mapa, en el cas que ens interessa tenim respectivament un col\u00b7lectiu social i un conjunt de representants. Com en el cas dels mapes, el segon \u00e9s m\u00e9s redu\u00eft que el primer. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia dels mapes, aqu\u00ed no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de longituds o \u00e0rees, sin\u00f3 del nombre de persones que tenen una determinada opini\u00f3 o punt de vista.<\/p>\n Suposem, per exemple, que nom\u00e9s hi haguessin quatre punts de vista \u2014A, B, C i D\u2014 i que la seva respectiva abund\u00e0ncia en tot el col\u00b7lectiu fos del 40%, 30%, 20% i 10%. \u00d2bviament, si es vol un total de 10 representants, llavors correspon que n\u2019hi hagi respectivament 4, 3, 2 i 1 de cadascun d\u2019aquests diferents punts de vista.<\/p>\n <\/p>\n Com ho hem de fer en aquest mateix escenari si en lloc de 10 representants en volguessim, per exemple, 11? A quin punt de vista hem d\u2019assignar aquest representant addicional? Si, com s\u2019acostuma a fer, imposem la restricci\u00f3 que tots els representants comptin exactament igual, llavors qualsevol repartiment dels 11 representants entre els quatre punts de vista es desviar\u00e0 respecte a la proporcionalitat. Hi ha procediments, com la regla de D\u2019Hondt o la de Sainte-Lagu\u00eb, que aconsegueixen que la desviaci\u00f3 sigui m\u00ednima en un o altre sentit. Tot i aix\u00ed, que sigui m\u00ednima no vol dir que sigui nul\u00b7la.<\/p>\n Aquest problema s\u2019agreuja especialment quan el nombre total de representants \u00e9s molt petit. Per exemple, si en l\u2019exemple precedent se\u2019n volguessin nom\u00e9s 3, llavors \u00e9s inevitable que algun punt de vista no tingui cap representant; si m\u00e9s no, correspondr\u00e0 que sigui aix\u00ed amb el punt de vista m\u00e9s minoritari. En qualsevol cas, les desproporcions seran importants. Per exemple, si els 3 representants es reparteixen per igual entre A, B i C, llavors A i C tenen exactament el mateix pes en el conjunt de representants, a difer\u00e8ncia del que passa en tot el col\u00b7lectiu, on A t\u00e9 el doble de pes que C.<\/p>\n <\/p>\n Fins aqu\u00ed pot haver semblat que en lloc de \u201cpunts de vista\u201d podr\u00edem haver dit \u201cpartits\u201d. Certament, els procediments d\u2019elecci\u00f3 mitjan\u00e7ant llistes de partit donen per suposat que es pot identificar una cosa amb l\u2019altra. Per\u00f2 en general hi ha molts m\u00e9s punts de vista que partits.<\/p>\n D\u2019entrada, tenim especificitats de diversos tipus: \u00e8tniques, territorials, de g\u00e8nere, professionals, etc\u00e8tera.<\/p>\n D\u2019altra banda, a l\u2019hora de decidir entre diverses opcions es pot coincidir en la primera prefer\u00e8ncia per\u00f2 diferir en les seg\u00fcents, la qual cosa esdev\u00e9 important en abs\u00e8ncia de majories absolutes. Per tant, en una decisi\u00f3 que equivalgui a escollir entre els diferents partits \u2014per exemple, per a prove\u00efr un c\u00e0rrec\u2014 hi ha almenys tants punts de vista com maneres d\u2019ordenar tots els partits.<\/p>\n Un cas real on es posa de manifest que hi ha molts m\u00e9s punts de vista que partits s\u00f3n les eleccions municipals mitjan\u00e7ant llistes obertes en els municipis petits<\/a>: tot i que els candidats s\u00f3n presentats pels partits, molts electors formen la seva llista amb candidats de partits diversos.<\/p>\n <\/p>\n En altres contextos \u2014claustres universitaris, consells o assemblees de compromissaris d\u2019ONGs, d\u2019ateneus, de clubs esportius, etc\u00e8tera\u2014 els candidats no estan adscrits a partits ni a cap mena de classificaci\u00f3 an\u00e0loga.<\/p>\n Imaginem, per exemple, una ONG que vol elegir 4 representants d\u2019un cert territori (per a formar un \u00f2rgan de representaci\u00f3 que s\u2019ha dividit pr\u00e8viament segons el territori). Com ho ha de fer?<\/p>\n Si mirem casos reals, f\u00e0cilment ens trobarem amb un procediment del tipus seg\u00fcent: Es publica la llista de candidats; cada elector en selecciona 4 (tants com se\u2019n vol elegir), i es declaren elegits els 4 que han rebut m\u00e9s vots.<\/p>\n Per molt natural i just que sembli, la veritat \u00e9s que aquest procediment \u00e9s del tot erroni.<\/i>\u00a0Imaginem, per exemple, que en aquell territori hi ha b\u00e0sicament dos punts de vista, A i B, els quals tenen un suport respectiu del 60% i del 40%. Com \u00e9s natural, els electors tendiran a seleccionar candidats del seu mateix punt de vista. Doncs b\u00e9, si els electors del punt de vista A fan tots ells una mateixa selecci\u00f3, llavors els quatre representants elegits seran tots del punt de vista A, quan seria m\u00e9s proporcional, certament, 2 representants de A i 2 de B.<\/p>\n En un intent d\u2019evitar aquest problema, de vegades s\u2019implementa l\u2019anomenat vot limitat:<\/i> cada elector selecciona nom\u00e9s 3 candidats (per exemple), i es declaren elegits els 4 que han rebut m\u00e9s vots. Certament, si tots els electors del sector majoritari fan la mateixa selecci\u00f3 de 3 candidats, el sector minoritari n\u2019obtindr\u00e0 almenys 1. Tanmateix, en el segle XIX ja es va observar que, amb els valors esmentats del 60% i 40%, el sector majoritari encara pot aconseguir tots els representants (!) si reparteix adequadament els seus noms en les butlletes dels seus electors.<\/p>\n Tot i aquests seriosos inconvenients, aquests m\u00e8todes s\u00f3n vigents en moltes de les nostres institucions,<\/i> des del Senat espanyol a m\u00e9s d\u2019una ONG, passant pels consistoris municipals i els claustres universitaris.<\/p>\n <\/p>\n En lloc d’aquests m\u00e8todes conceptualment erronis, correspon aplicar algun dels que discutim a l’entrada Representaci\u00f3 proporcional sense partits?<\/a> Certament, s\u00f3n m\u00e9s complicats que els de l’apartat anterior. A\u00a0canvi, per\u00f2,\u00a0procuren que l’\u00f2rgan elegit sigui realment representatiu, \u00e9s a dir, que les seves decisions coincideixin de les que prendria tot el col\u00b7lectiu. \u2740<\/p>\n <\/p>\n Les col\u00b7lectivitats organitzades tenen sovint un \u00f2rgan de govern de tipus representatiu. A m\u00e9s del parlament d\u2019un pa\u00eds, tamb\u00e9 s\u00f3n \u00f2rgans d\u2019aquest tipus els consistoris municipals, els claustres universitaris, els consells o assemblees de compromissaris d\u2019ONGs, d\u2019ateneus, de clubs esportius, etc\u00e8tera. Un \u00f2rgan de tipus representatiu t\u00e9 com a finalitat donar participaci\u00f3 a tots els sectors del col\u00b7lectiu en q\u00fcesti\u00f3, minories incloses, de tal manera que les decisions d\u2019aquest \u00f2rgan siguin en principi.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[74,87],"class_list":["post-1744","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","tag-representacio-proporcional","tag-vot-limitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1744"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3075,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1744\/revisions\/3075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El concepte de representaci\u00f3 proporcional<\/h4>\n
Obstacles aritm\u00e8tics<\/h4>\n
M\u00e9s enll\u00e0 dels partits<\/h4>\n
Un error freq\u00fcent<\/h4>\n
Hi ha solucions<\/h4>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"