{"id":1873,"date":"2018-03-14T22:31:38","date_gmt":"2018-03-14T22:31:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=1873"},"modified":"2025-10-22T23:41:48","modified_gmt":"2025-10-22T21:41:48","slug":"proporcionalitat-i-equalitzacio-territorial-el-sistema-biproporcional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=1873","title":{"rendered":"Proporcionalitat i equalitzaci\u00f3 territorial: El sistema biproporcional"},"content":{"rendered":"

Introducci\u00f3<\/h4>\n

Les eleccions parlament\u00e0ries catalanes del 21 de desembre de 2017 han tornat a posar sobre la taula les desviacions del sistema electoral vigent respecte a la proporcionalitat. En el cas del Parlament catal\u00e0 aquestes desviacions no s\u00f3n tan grans com en el cas del Congreso de Diputados espanyol. Per\u00f2 encara es fan notar. En particular, en aquests darrers comicis, el bloc independentista ha tornat a obtenir una majoria absoluta d’escons sense haver tingut una majoria absoluta de vots. Concretament, t\u00e9 un 70\u00a0\/\u00a0135 = 51.9% dels escons i un 47.7% dels vots.<\/p>\n

Les desproporcions de les eleccions parlament\u00e0ries catalanes provenen majorment de la distribuci\u00f3 pr\u00e8via dels escons entre les quatre circumscripcions (juntament amb les difer\u00e8ncies entre elles pel que fa a la distribuci\u00f3 del vot entre els diferents partits).<\/p>\n

Si la distribuci\u00f3 territorial dels escons fos proporcional a la poblaci\u00f3, llavors el problema quedaria essencialment corregit. Per\u00f2 aix\u00f2 va en contra d’una tend\u00e8ncia bastant generalitzada al que en podem dir \u201cequalitzaci\u00f3\u201d territorial, \u00e9s a dir, que els nombres d’escons de les diferents unitats territorials siguin m\u00e9s iguals del que correspon segons la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Un exemple extrem d’equalitzaci\u00f3 territorial \u00e9s el parlament basc, on les tres prov\u00edncies tenen exactament el mateix nombre d’escons tot i que, per exemple, Biscaia t\u00e9 una poblaci\u00f3 3.6 vegades superior a la d’\u00c0laba. Tot sovint s’opta per un repartiment intermedi entre la proporcionalitat i la igualtat absoluta. Aix\u00ed ho fa, per exemple, el parlament europeu, on aquesta manera de fer rep el nom de \u201cdegressive proportionality\u201d.<\/p>\n

El repartiment que utilitzem al Parlament catal\u00e0 tamb\u00e9 t\u00e9 aquesta intenci\u00f3. Com \u00e9s sabut, va ser introdu\u00eft el 1979 en una disposici\u00f3 transit\u00f2ria de l’Estatut que establia el seg\u00fcent: \u201cLa circumscripci\u00f3 de Barcelona elegir\u00e0 1\u00a0diputat per cada 50.000\u00a0habitants, amb un m\u00e0xim de 85 diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un m\u00ednim de 6\u00a0diputats m\u00e9s 1 per cada 40.000\u00a0habitants i els seran atribu\u00efdes 17, 15 i 18\u00a0diputats respectivament\u201d. Aplicada a les poblacions de l’1 de gener de 2017, aquesta regla donaria un repartiment encara m\u00e9s desproporcionat que el que estem utilitzant, a saber 85, 25, 17 i 26\u00a0escons (amb un total de\u00a0153).<\/p>\n

Com hem dit m\u00e9s amunt, l’equalitzaci\u00f3 territorial perjudica la proporcionalitat entre vots i escons dels diferents partits. Aparentment, les dues coses s\u00f3n incompatibles. I efectivament ho s\u00f3n amb el plantejament actual de tractar cada circumscripci\u00f3 per separat. Per\u00f2 amb un altre plantejament \u00e9s perfectament possible compatibilitzar la proporcionalitat entre vots i escons dels diferents partits amb una distribuci\u00f3 territorial prefixada dels escons. M\u00e9s concretament, una manera d’aconseguir-ho \u00e9s l’anomenat sistema \u201cbiproporcional\u201d, el qual \u00e9s usat per diversos cantons su\u00efssos des de 2006.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 mostrem com hauria funcionat el sistema biproporcional en les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 21 de desembre de 2017 (dades oficials publicades al DOGC n\u00fam\u00a07525<\/a>, cap al final). La divisi\u00f3 en circumscripcions i el nombre d’escons de cada una els prendrem com en el sistema vigent, que considera les quatre prov\u00edncies i els assigna els valors de la taula\u00a01.<\/p>\n

\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 1: Escons per circumscripci\u00f3.<\/caption>\n
Barcelona<\/th>\nGirona<\/th>\nLleida<\/th>\nTarragona<\/th>\ntotal<\/th>\n<\/tr>\n
85<\/td>\n17<\/td>\n15<\/td>\n18<\/td>\n135<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Repartiment global entre els partits<\/h4>\n

En com\u00fa amb el sistemes compensatoris d’Alemanya<\/a> i de Su\u00e8cia<\/a>, el sistema biproporcional comen\u00e7a per repartir tots els escons entre els partits com si es tract\u00e9s d’una sola circumscripci\u00f3. Aquest repartiment global s’acostuma a fer mitjan\u00e7ant el mateix m\u00e8tode de divisors<\/a> que despr\u00e9s s’usar\u00e0 en el repartiment detallat entre circumscripcions i partits. A continuaci\u00f3 considerarem la regla de D’Hondt i m\u00e9s avall examinarem tamb\u00e9 la regla de Sainte-Lagu\u00eb. D’altra banda, i similarment al sistema vigent, tamb\u00e9 aplicarem la condici\u00f3 d’haver reunit almenys un 3% dels vots v\u00e0lids.<\/p>\n

La taula\u00a02 mostra el resultat d’aplicar la regla de D’Hondt a les dades globals del 21 de desembre de 2017 un cop eliminats els partits que no arriben al llindar del 3%. La casella a sota de cada partit indica d’una banda, a l’esquerra, el nombre de vots obtinguts per aquest partit en tot el territori, i d’altra banda, a la dreta, el nombre d’escons que li assigna la regla de D’Hondt. A la dreta de tot hi ha els valors totals, de vots i d’escons, aix\u00ed com el nombre total d’escons repartits i un valor admissible per al divisor<\/strong>. Recordi’s que aquest \u00faltim par\u00e0metre determina els escons a partir dels vots mitjan\u00e7ant una simple divisi\u00f3 seguida de l’arrodoniment per defecte, ben b\u00e9 com si els escons es paguessin en vots al preu que marca el divisor. Per exemple, CeCP obt\u00e9 10\u00a0escons, ja que 326360\u00a0\/\u00a031000 = 10.5; en altres paraules, els vots obtinguts permeten \u201ccomprar\u201d 10\u00a0escons, per\u00f2 no 11. El valor del divisor est\u00e0 ajustat de manera que el total d’escons \u201cvenuts\u201d coincideixi exactament amb els 135\u00a0escons de qu\u00e8 consta la cambra. En general, el divisor admet petites variacions. Tanmateix, un valor massa gran repartiria menys escons del compte, i un valor massa petit en repartiria m\u00e9s del compte.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 2: Escons per partit amb circumscripci\u00f3 \u00fanica i la regla de D’Hondt<\/caption>\n
Cs<\/th>\nJxC<\/th>\nERC<\/th>\nPSC<\/th>\nCeCP<\/th>\nCUP<\/th>\nPP<\/th>\ntotal<\/th>\ndivisor<\/th>\n<\/tr>\n
vots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\n<\/th>\n<\/tr>\n
1109732<\/td>\n35<\/td>\n948233<\/td>\n30<\/td>\n935861<\/td>\n30<\/td>\n606659<\/td>\n19<\/td>\n326360<\/td>\n10<\/td>\n195246<\/td>\n6<\/td>\n185670<\/td>\n5<\/td>\n4307761<\/td>\n135<\/td>\n31000<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Repartiment detallat<\/h4>\n

Fins aqu\u00ed res d’especial. Tenim una distribuci\u00f3 territorial predeterminada (taula\u00a01) i tamb\u00e9 una distribuci\u00f3 global entre partits a la qual hem arribat suposant una sola circumscripci\u00f3 (taula\u00a02). La idea central del sistema biproporcional consisteix en fixar aquestes dues distribucions globals, territorial i per partits, i determinar la distribuci\u00f3 detallada, \u00e9s a dir, els escons que corresponen a cada partit en cada circumscripci\u00f3, de manera que (a)\u00a0les seves proporcions siguin el m\u00e9s similars possible a les dels corresponents nombres de vots, i (b)\u00a0els seus totals per circumscripci\u00f3 i per partit coincideixin amb els valors de les taules\u00a01 i 2.<\/p>\n

M\u00e9s concretament, la manera de fer-ho \u00e9s la seg\u00fcent: D’una banda, cada circumscripci\u00f3 tindr\u00e0 associat el seu propi divisor (com tamb\u00e9 passa amb el sistema vigent). D’altra banda, cada partit tindr\u00e0 associat tamb\u00e9 el seu propi divisor (el qual intervindr\u00e0 en relaci\u00f3 amb el repartiment dels seus escons entre les diferents circumscripcions). El nombre d’escons de cada partit en cada circumscripci\u00f3 es determina de la manera seg\u00fcent: es pren el nombre de vots obtinguts per aquell partit en aquella circumscripci\u00f3, es divideix aquest valor pel divisor d’aquella circumscripci\u00f3 i tamb\u00e9 pel divisor d’aquell partit, i finalment el resultat s’arrodoneix per defecte.<\/p>\n

Certament, tot plegat \u00e9s m\u00e9s complicat que el repartiment en una sola circumscripci\u00f3, i que el procediment vigent. Tanmateix, est\u00e0 garantit que sempre hi ha uns divisors de circumscripci\u00f3 i de partit que fan que els totals per circumscripci\u00f3 i per partit coincideixin amb els valors prefixats. D’altra banda, el nombre d’escons per a cada partit en cada circumscripci\u00f3 queda determinat de manera \u00fanica llevat de certes situacions d’empat que a la pr\u00e0ctica s\u00f3n extremadament improbables.<\/p>\n

La determinaci\u00f3 efectiva dels divisors de circumscripci\u00f3 i de partit i de la distribuci\u00f3 detallada dels escons \u00e9s m\u00e9s laboriosa que en el cas d’una sola circumscripci\u00f3, de manera que conv\u00e9 deixar-ho confiat a un ordinador. En particular, es pot utilitzar el software BAZI<\/a>, de la Universitat d’Augsburg. A continuaci\u00f3 mostrem els resultats que s’obtenen en el cas que estem examinant.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 3: Repartiment biproporcional segons la regla de D’Hondt<\/caption>\n
<\/td>\nCs<\/th>\nJxC<\/th>\nERC<\/th>\nPSC<\/th>\nCeCP<\/th>\nCUP<\/th>\nPP<\/th>\ntotal<\/th>\ndivisor<\/th>\n<\/tr>\n
<\/td>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\n<\/th>\n<\/tr>\n
Barcelona<\/th>\n868365<\/td>\n23<\/td>\n624261<\/td>\n15<\/td>\n678030<\/td>\n17<\/td>\n497650<\/td>\n14<\/td>\n276810<\/td>\n8<\/td>\n143711<\/td>\n4<\/td>\n142934<\/td>\n4<\/td>\n3231761<\/td>\n85<\/td>\n36797<\/td>\n<\/tr>\n
Girona<\/th>\n79634<\/td>\n3<\/td>\n149638<\/td>\n6<\/td>\n88582<\/td>\n4<\/td>\n35197<\/td>\n2<\/td>\n16482<\/td>\n1<\/td>\n21708<\/td>\n1<\/td>\n11646<\/td>\n0<\/td>\n402887<\/td>\n17<\/td>\n19461<\/td>\n<\/tr>\n
Lleida<\/th>\n40908<\/td>\n3<\/td>\n78303<\/td>\n5<\/td>\n64417<\/td>\n5<\/td>\n21795<\/td>\n1<\/td>\n9415<\/td>\n0<\/td>\n12140<\/td>\n1<\/td>\n10902<\/td>\n0<\/td>\n237880<\/td>\n15<\/td>\n12070<\/td>\n<\/tr>\n
Tarragona<\/th>\n120825<\/td>\n6<\/td>\n96031<\/td>\n4<\/td>\n104832<\/td>\n4<\/td>\n52017<\/td>\n2<\/td>\n23653<\/td>\n1<\/td>\n17687<\/td>\n0<\/td>\n20188<\/td>\n1<\/td>\n435233<\/td>\n18<\/td>\n19677<\/td>\n<\/tr>\n
total<\/th>\n1109732<\/td>\n35<\/td>\n948233<\/td>\n30<\/td>\n935861<\/td>\n30<\/td>\n606659<\/td>\n19<\/td>\n326360<\/td>\n10<\/td>\n195246<\/td>\n6<\/td>\n185670<\/td>\n5<\/td>\n4307761<\/td>\n135<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
divisor<\/th>\n1.023<\/td>\n1.115<\/td>\n1.066<\/td>\n0.904<\/td>\n0.841<\/td>\n0.938<\/td>\n0.937<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

En aquesta taula hi ha una fila per cada circumscripci\u00f3 m\u00e9s una fila addicional per a tot el territori. D’altra banda, hi ha una columna per cada partit m\u00e9s una columna addicional que suma tots els partits. En cadascuna d’aquestes caselles s’hi indica d’una banda, a l’esquerra, el nombre de vots, i d’altra banda, a la dreta, el nombre d’escons. A la dreta de tot hi ha els divisors de circumscripci\u00f3, i a baix de tot els divisors de partit. Aquests valors determinen els escons a partir dels vots de la manera que s’ha dit m\u00e9s amunt. Per exemple. a la circumscripci\u00f3 de Barcelona CeCP obt\u00e9 8\u00a0escons, ja que 276810\u00a0\/\u00a0(36797 \u00d7 0.841) = 8.9.<\/p>\n

Com es pot veure \u2014i en com\u00fa amb el sistema vigent (vegi’s la taula\u00a04)\u2014 els divisors de circumscripci\u00f3 s\u00f3n bastant desiguals. En particular el de Lleida \u00e9s unes 3 vegades m\u00e9s petit que el de Barcelona, la qual cosa reflecteix el fet que Lleida t\u00e9 assignats bastants m\u00e9s escons per vot que Barcelona. Tot i aix\u00f2, el sistema biproporcional aconsegueix que els escons assignats als diferents partits coincideixin amb els que correspondria amb una sola circumscripci\u00f3. Aix\u00f2 s’aconsegueix gr\u00e0cies als divisors de partit. Aix\u00ed, per exemple, el fet que CeCP tingui un divisor m\u00e9s petit que els altres partits corregeix el fet que els seus vots estan concentrats principalment a Barcelona, on els escons s\u00f3n m\u00e9s cars.<\/p>\n

Comparaci\u00f3 amb el sistema vigent<\/h4>\n

La taula\u00a04 mostra els resultats del sistema vigent, que tamb\u00e9 utilitza la regla de D’Hondt per\u00f2 l’aplica separadament a cada circumscripci\u00f3.<\/p>\n

Com es pot apreciar, en general els partits majoritaris \u2014concretament, els tres de m\u00e9s a l’esquerra\u2014 obtenen m\u00e9s escons amb el sistema vigent que amb el sistema biproporcional. Aix\u00f2 es pot atribuir a la coneguda tend\u00e8ncia general de la regla de D’Hondt a afavorir els partits majoritaris i a l’efecte multiplicador que afegeix en aquest sentit el nombre de circumscripcions. Tot i que el repartiment de la taula\u00a03 tamb\u00e9 es basa en la regla de D’Hondt, aqu\u00ed els partits majoritaris no s\u00f3n especialment beneficiats, ja que el sistema biproporcional s’obliga a complir amb el repartiment global de circumscripci\u00f3 \u00fanica.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 4: Repartiment detallat amb el sistema vigent (regla de D’Hondt en cada circumscripci\u00f3 per separat)<\/caption>\n
<\/td>\nCs<\/th>\nJxC<\/th>\nERC<\/th>\nPSC<\/th>\nCeCP<\/th>\nCUP<\/th>\nPP<\/th>\ntotal<\/th>\ndivisor<\/th>\n<\/tr>\n
<\/td>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\n<\/th>\n<\/tr>\n
Barcelona<\/th>\n868365<\/td>\n24<\/td>\n624261<\/td>\n17<\/td>\n678030<\/td>\n18<\/td>\n497650<\/td>\n13<\/td>\n276810<\/td>\n7<\/td>\n143711<\/td>\n3<\/td>\n142934<\/td>\n3<\/td>\n3231761<\/td>\n85<\/td>\n36000<\/td>\n<\/tr>\n
Girona<\/th>\n79634<\/td>\n4<\/td>\n149638<\/td>\n7<\/td>\n88582<\/td>\n4<\/td>\n35197<\/td>\n1<\/td>\n16482<\/td>\n0<\/td>\n21708<\/td>\n1<\/td>\n11646<\/td>\n0<\/td>\n402887<\/td>\n17<\/td>\n19000<\/td>\n<\/tr>\n
Lleida<\/th>\n40908<\/td>\n3<\/td>\n78303<\/td>\n5<\/td>\n64417<\/td>\n5<\/td>\n21795<\/td>\n1<\/td>\n9415<\/td>\n0<\/td>\n12140<\/td>\n1<\/td>\n10902<\/td>\n0<\/td>\n237880<\/td>\n15<\/td>\n12500<\/td>\n<\/tr>\n
Tarragona<\/th>\n120825<\/td>\n6<\/td>\n96031<\/td>\n4<\/td>\n104832<\/td>\n4<\/td>\n52017<\/td>\n2<\/td>\n23653<\/td>\n1<\/td>\n17687<\/td>\n0<\/td>\n20188<\/td>\n1<\/td>\n435233<\/td>\n18<\/td>\n20160<\/td>\n<\/tr>\n
total<\/th>\n1109732<\/td>\n35<\/td>\n948233<\/td>\n30<\/td>\n935861<\/td>\n30<\/td>\n606659<\/td>\n19<\/td>\n326360<\/td>\n10<\/td>\n195246<\/td>\n6<\/td>\n185670<\/td>\n5<\/td>\n4307761<\/td>\n135<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Versi\u00f3 de Sainte-Lagu\u00eb<\/h4>\n

A continuaci\u00f3 mostrem els resultats del mateix sistema biproporcional per\u00f2 en la versi\u00f3 de Sainte-Lagu\u00eb. Per comen\u00e7ar, el repartiment global entre els partits \u00e9s el que mostra la taula\u00a05.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 5: Escons per partit amb circumscripci\u00f3 \u00fanica i la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/caption>\n
Cs<\/th>\nJxC<\/th>\nERC<\/th>\nPSC<\/th>\nCeCP<\/th>\nCUP<\/th>\nPP<\/th>\ntotal<\/th>\ndivisor<\/th>\n<\/tr>\n
vots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\n<\/th>\n<\/tr>\n
1109732<\/td>\n35<\/td>\n948233<\/td>\n30<\/td>\n935861<\/td>\n29<\/td>\n606659<\/td>\n19<\/td>\n326360<\/td>\n10<\/td>\n195246<\/td>\n6<\/td>\n185670<\/td>\n6<\/td>\n4307761<\/td>\n135<\/td>\n32000<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

El divisor que figura a la dreta de tot d’aquesta taula determina els escons a partir dels vots de manera an\u00e0loga a la regla de D’Hondt, amb l’\u00fanica difer\u00e8ncia que en lloc d’arrodonir per defecte ara utilitzem l’arrodoniment habitual a l’enter m\u00e9s proper. Aix\u00ed, per exemple, el PP obt\u00e9 6 escons, ja que 185670\u00a0\/\u00a032000 = 5.8.<\/p>\n

La taula de repartiment detallat \u00e9s la que es mostra la taula\u00a06.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00a0<\/big>Taula 6: Repartiment biproporcional segons la regla de Sainte-Lagu\u00eb<\/caption>\n
<\/td>\nCs<\/th>\nJxC<\/th>\nERC<\/th>\nPSC<\/th>\nCeCP<\/th>\nCUP<\/th>\nPP<\/th>\ntotal<\/th>\ndivisor<\/th>\n<\/tr>\n
<\/td>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\nvots<\/th>\nesc<\/th>\n<\/th>\n<\/tr>\n
Barcelona<\/th>\n868365<\/td>\n24<\/td>\n624261<\/td>\n16<\/td>\n678030<\/td>\n17<\/td>\n497650<\/td>\n14<\/td>\n276810<\/td>\n7<\/td>\n143711<\/td>\n3<\/td>\n142934<\/td>\n4<\/td>\n3231761<\/td>\n85<\/td>\n38000<\/td>\n<\/tr>\n
Girona<\/th>\n79634<\/td>\n3<\/td>\n149638<\/td>\n6<\/td>\n88582<\/td>\n4<\/td>\n35197<\/td>\n2<\/td>\n16482<\/td>\n1<\/td>\n21708<\/td>\n1<\/td>\n11646<\/td>\n0<\/td>\n402887<\/td>\n17<\/td>\n24000<\/td>\n<\/tr>\n
Lleida<\/th>\n40908<\/td>\n3<\/td>\n78303<\/td>\n4<\/td>\n64417<\/td>\n4<\/td>\n21795<\/td>\n1<\/td>\n9415<\/td>\n1<\/td>\n12140<\/td>\n1<\/td>\n10902<\/td>\n1<\/td>\n237880<\/td>\n15<\/td>\n17000<\/td>\n<\/tr>\n
Tarragona<\/th>\n120825<\/td>\n5<\/td>\n96031<\/td>\n4<\/td>\n104832<\/td>\n4<\/td>\n52017<\/td>\n2<\/td>\n23653<\/td>\n1<\/td>\n17687<\/td>\n1<\/td>\n20188<\/td>\n1<\/td>\n435233<\/td>\n18<\/td>\n25000<\/td>\n<\/tr>\n
total<\/th>\n1109732<\/td>\n35<\/td>\n948233<\/td>\n30<\/td>\n935861<\/td>\n29<\/td>\n606659<\/td>\n19<\/td>\n326360<\/td>\n10<\/td>\n195246<\/td>\n6<\/td>\n185670<\/td>\n6<\/td>\n4307761<\/td>\n135<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
divisor<\/th>\n0.96<\/td>\n1.05<\/td>\n1.04<\/td>\n0.94<\/td>\n1<\/td>\n1.2<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Comparant aquesta taula amb la versi\u00f3 de D’Hondt (taula\u00a03), veiem que a nivell global l’\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s d’un esc\u00f3, el qual es trasllada d’ERC al PP en passar de D’Hondt a Sainte-Lagu\u00eb. A m\u00e9s d’aquesta transfer\u00e8ncia, que t\u00e9 lloc en la circumscripci\u00f3 de Lleida, a nivell local hi ha altres difer\u00e8ncies. Per exemple, a Barcelona es despla\u00e7a un esc\u00f3 de CeCP a JxC al mateix temps que a Lleida es produeix el moviment contrari (sense afectar, per tant, els totals de partit ni de circumscripci\u00f3). Similarment, a Barcelona hi ha un esc\u00f3 que passa de Cs a la CUP i a Tarragona passa a l’inrev\u00e9s.<\/p>\n

Observacions finals<\/h4>\n

Quan es tracta cada circumscripci\u00f3 per separat, el repartiment global d’escons entre els partits es pot desviar significativament respecte al repartiment que s’obtindria amb una sola circumscripci\u00f3, el qual \u00e9s a priori m\u00e9s proporcional. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, sovint es considera que tals desviacions s\u00f3n inevitables si es vol respectar un determinat repartiment territorial. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed: tal com hem vist, es pot respectar alhora el repartiment global de circumscripci\u00f3 \u00fanica i una distribuci\u00f3 territorial prefixada!<\/i><\/p>\n

El sistema biproporcional aconsegueix aquest doble objectiu tot ajustant la distribuci\u00f3 detallada dels escons d’una circumscripci\u00f3 entre els diferents partits i dels escons d’un partit entre les diferents circumscripcions. En aquestes distribucions m\u00e9s detallades poden donar-se algunes situacions aparentment injustes per\u00f2 que tenen la seva explicaci\u00f3.<\/p>\n

Per exemple, en la taula\u00a06 pot cridar l’atenci\u00f3 el fet que el PP tingui un esc\u00f3 a Lleida amb 10902\u00a0vots i no el tingui a Girona amb 11646 vots. Aix\u00f2 no \u00e9s tan estrany a la vista dels divisors d’aquestes dues circumscripcions, a saber i respectivament 16798 i 23865. Com en el sistema vigent, aquests valors indiquen que els escons s\u00f3n m\u00e9s barats a Lleida que a Girona. Per\u00f2 aix\u00f2 no pot ser d’una altra manera per tal de poder complir amb la distribuci\u00f3 territorial prefixada.<\/p>\n

Similarment, en la taula\u00a06 es pot veure que a la circumscripci\u00f3 de Barcelona el PP t\u00e9 4\u00a0escons amb 142934\u00a0vots i en canvi la CUP nom\u00e9s t\u00e9 3\u00a0escons amb 143711\u00a0vots. Tanmateix, cal tenir en compte que, en comparaci\u00f3 amb la CUP, el PP est\u00e0 una mica m\u00e9s concentrat a Barcelona, on els escons s\u00f3n m\u00e9s cars. Per compensar-ho \u2014i poder satisfer els totals de partit\u2014 el PP t\u00e9 un divisor m\u00e9s petit que la CUP, la qual cosa \u00e9s determinant a l’hora de convertir vots en escons. \u2740<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncia<\/h4>\n

1. F.\u00a0Pukelsheim, 2017. Proportional Representation<\/i> (2nd edition). Springer Verlag. Cap\u00edtols 14 i 15.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Introducci\u00f3 Les eleccions parlament\u00e0ries catalanes del 21 de desembre de 2017 han tornat a posar sobre la taula les desviacions del sistema electoral vigent respecte a la proporcionalitat. En el cas del Parlament catal\u00e0 aquestes desviacions no s\u00f3n tan grans com en el cas del Congreso de Diputados espanyol. Per\u00f2 encara es fan notar. En particular, en aquests darrers comicis, el bloc independentista ha tornat a obtenir una majoria absoluta d’escons sense haver.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[22,31,68,76,77],"class_list":["post-1873","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-dhondt","tag-eleccions-al-parlament-de-catalunya","tag-proporcionalitat","tag-sainte-lague","tag-sistema-biproporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1873"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1873\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3326,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1873\/revisions\/3326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}