En el que portem de segle diversos pa\u00efsos han revisat el seu sistema electoral amb l’objectiu d’aconseguir una m\u00e0xima proporcionalitat des del punt de vista dels partits.<\/p>\n
Com \u00e9s sabut, amb una sola circumscripci\u00f3 les regles habituals (D’Hondt, Sainte-Lagu\u00eb, etc) s\u00f3n prou satisfact\u00f2ries. Per\u00f2 en pres\u00e8ncia d’una divisi\u00f3 territorial les coses es compliquen i no costa gaire que la proporcionalitat en surti perjudicada. Les tres propostes que considerem a continuaci\u00f3 tenen en com\u00fa que, tot i haver-hi una divisi\u00f3 territorial, el repartiment global entre partits \u00e9s el que s\u2019obtindria amb una sola circumscripci\u00f3.<\/p>\n
Per a m\u00e9s detalls i exemples referim als enlla\u00e7os que donem en cada cas.<\/p>\n
(descripci\u00f3<\/a>; \u00a0exemple<\/a>)<\/p>\n Com \u00e9s sabut, el sistema mixt compensatori parteix del sistema majoritari: es divideix el pa\u00eds en un cert nombre de districtes de mida similar i cadascun d’ells elegeix el seu diputat. La proporcionalitat s’aconsegueix mitjan\u00e7ant uns diputats addicionals que provenen d’unes llistes de partit que tamb\u00e9 se sotmeten a votaci\u00f3; aix\u00f2 es fa de manera que en total \u2014inclosos els candidats de districte\u2014 cada partit tingui tants escons com li corresponen segons el nombre d\u2019electors que li donen suport (i segons la regla concreta de proporcionalitat que s\u2019hagi establert).<\/p>\n Si la mida total de la cambra no \u00e9s prou superior al nombre d\u2019escons de districte, llavors passa amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia que a algun partit li corresponen menys escons dels que ja ha rebut en forma de diputats de districte. En tals casos el sistema alemany opta per augmentar la mida de la cambra. Fins a principis d\u2019aquest segle l\u2019\u00fanic que es feia al respecte era admetre sense m\u00e9s aquests possibles escons excessius d\u2019alguns partits. Tanmateix, aix\u00f2 \u00e9s contrari a la proporcionalitat, ja que aquests partits obtenien m\u00e9s escons del que els corresponia. Davant d\u2019aix\u00f2, el 2013 es va estipular que cal augmentar la mida de la cambra fins que la regla de proporcionalitat doni resultats superiors o iguals als escons de districte. Vegi’s a part un exemple il\u00b7lustratiu<\/a>.<\/p>\n A tot aix\u00f2 s\u2019hi afegeix el fet que Alemanya est\u00e0 dividida en 16 estats diferents \u2014cadascun amb les seves llistes de partit\u2014 de manera que tamb\u00e9 interessa el repartiment dels escons entre aquests diferents territoris. Aix\u00f2 ha donat peu a un procediment bastant complicat.<\/p>\n Tot plegat, a la pr\u00e0ctica resulta que la mida de la cambra pot augmentar bastant m\u00e9s del que seria desitjable. En principi es pret\u00e9n que tingui 598 escons (la meitat dels quals es destinen als diputats de districte). Tanmateix, en les eleccions de 2013 la mida de la cambra va haver d\u2019augmentar fins a 631 escons, el 2017 es va haver d\u2019arribar a 709 escons, i les previsions a partir de les darreres enquestes d\u2019intenci\u00f3 de vot<\/a> f\u00e0cilment donen valors superiors als 800 escons. Davant d\u2019aix\u00f2, no ser\u00e0 d\u2019estranyar que en un futur proper Alemanya reajusti aquest punt del seu sistema electoral.<\/p>\n Nota afegida el 2 de mar\u00e7 de 2025<\/strong>: \u00a0Vegi’s aquesta entrada<\/a>, on expliquem com ha continuat evolucionant el sistema alemany.<\/p>\n (descripci\u00f3 i exemple<\/a>)<\/p>\n Un altre pa\u00eds que ha reformat recentment el seu sistema electoral en la direcci\u00f3 de maximitzar la proporcionalitat \u00e9s Su\u00e8cia. Tot i que no hi ha districtes d\u2019un sol diputat, el sistema suec t\u00e9 un car\u00e0cter compensatori similar al d\u2019Alemanya: Dels 349 escons que componen el parlament suec, n\u2019hi ha 39 que es reserven per a compensar desproporcions. Els altres 310 escons es reparteixen entre 29 circumscripcions (la m\u00e9s gran de les quals \u00e9s el comtat d’Estocolm (sense la capital), que t\u00e9 39 escons, i la mes petita l\u2019illa de Gotland, amb 2 escons). En cada circumscripci\u00f3 s\u2019aplica una regla de proporcionalitat. \u00d2bviament, aquesta regla no pot fer miracles en circumscripcions petites, com \u00e9s el cas de Gotland. Tot i aix\u00f2, per als electors d\u2019aquesta illa i altres circumscripcions petites encara t\u00e9 sentit votar per partits amb poques perspectives d\u2019\u00e8xit a la seva circumscripci\u00f3. En efecte, aquests vots compten sempre a nivell global i les possibles desproporcions entre vots i escons poden ser corregides mitjan\u00e7ant els escons compensatoris.<\/p>\n Dit aix\u00f2, l\u2019any 2010 es va donar el cas que els 39 escons compensatoris no eren suficients per aconseguir el repartiment global que correspondria a una sola circumscripci\u00f3. El problema \u00e9s essencialment el mateix que hem vist en el cas d\u2019Alemanya. Les correccions necess\u00e0ries s\u00f3n aqu\u00ed m\u00e9s petites en termes d\u2019escons \u2014perqu\u00e8 les circumscripcions sueques no es redueixen a un sol esc\u00f3, com els districtes alemanys\u2014 per\u00f2 el nombre d’escons disponibles per a fer aquestes correccions tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s redu\u00eft.<\/p>\n A difer\u00e8ncia d\u2019Alemanya, a Su\u00e8cia s’ha optat per no augmentar la mida de la cambra, sin\u00f3 restar escons als partits que n\u2019havien rebut un nombre excessiu (en comparaci\u00f3 amb el repartiment de tots els 349 escons que formen la cambra) i transferir aquests escons als partits deficitaris. En cada cas cal decidir tamb\u00e9 en quina circumscripci\u00f3 recau aquesta variaci\u00f3, negativa o positiva, d\u2019un esc\u00f3. Les regles al respecte s\u00f3n prou raonables, per\u00f2 en qualsevol cas el nombre d\u2019escons de cada circumscripci\u00f3 no queda determinat fins al final.<\/p>\n Val a dir que aquesta reforma tamb\u00e9 ha modificat el valor del primer llindar de la regla d\u2019arrodoniment. Fins ara s\u2019usaven els llindars 0.7, 1.5, 2.5, 3.5\u2026 (el primer dels quals difereix del valor 0.5 que t\u00e9 en la regla de Sainte-Lagu\u00eb) i ara s\u2019usen els valors 0.6, 1.5, 2.5, 3.5\u2026 Pel que sembla, aquest canvi tamb\u00e9 actua en el sentit de fer menys freq\u00fcent el cas de partits amb un nombre excessiu d’escons.<\/p>\n (descripci\u00f3 i exemple<\/a>; \u00a0un altre exemple<\/a>)<\/p>\n Segurament la reforma m\u00e9s innovadora \u00e9s l\u2019anomenat sistema biproporcional, el qual va ser adoptat el 2006 pel cant\u00f3 su\u00eds de Z\u00fcrich i des de llavors ha estat adoptat tamb\u00e9 per sis cantons m\u00e9s. Com les dues propostes precedents, aqu\u00ed tamb\u00e9 es respecta escrupulosament que el repartiment global entre partits sigui el que s\u2019obtindria amb una sola circumscripci\u00f3. Tanmateix, i a difer\u00e8ncia d\u2019aquelles, aqu\u00ed es respecta tamb\u00e9 escrupulosament un repartiment territorial preestablert (aix\u00ed com un nombre total prefixat de diputats). \u00c9s m\u00e9s, no hi ha cap inconvenient que aquest repartiment territorial preestablert estigui \u201cequalitzat\u201d a favor dels territoris menys poblats; nom\u00e9s que en aquest cas deixa de ser adient el terme \u201cbiproporcionalitat\u201d i alguns autors prefereixen parlar de proporcionalitat \u201ccomposicional”<\/a>.<\/p>\n Per assolir aquest objectiu, el sistema biproporcional tracta les circumscripcions de manera coordinada, i no per separat com \u00e9s habitual. En altres paraules, els repartiments entre partits i circumscripcions es fan de manera conjunta. M\u00e9s concretament, el c\u00e0lcul segueix un procediment que t\u00e9 com a objectiu que els escons i vots de cada partit i circumscripci\u00f3 siguin tant proporcionals com ho permetin els totals predeterminats, tant de partit com de circumscripci\u00f3.<\/p>\n Es pot argumentar que aquestes reformes no comporten grans variacions en els percentatges d’escons que obt\u00e9 cada partit. Tanmateix, el que est\u00e0 en joc \u2014i aix\u00ed ho van considerar els tribunals i\/o comissions corresponents d’aquests pa\u00efsos\u2014 no \u00e9s tant una q\u00fcesti\u00f3 quantitativa, sin\u00f3 el principi d’igualtat entre tots els electors: No pot ser que els votants d\u2019un partit obtinguin m\u00e9s representaci\u00f3 per capita que els dels altres; o que superin en nombre als d’un altre partit i en canvi els primers no obtinguin representaci\u00f3 i els segons s\u00ed.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s de notar que totes aquestes reformes tenen la particularitat que el repartiment global dels escons entre els partits no dep\u00e8n en cap manera de com s’hagi dissenyat la divisi\u00f3 territorial. Per tant, totes elles fan in\u00fatil que els partits intentin manipular la divisi\u00f3 territorial per afavorir els seus resultats. \u2740<\/p>\n En el que portem de segle diversos pa\u00efsos han revisat el seu sistema electoral amb l’objectiu d’aconseguir una m\u00e0xima proporcionalitat des del punt de vista dels partits. Com \u00e9s sabut, amb una sola circumscripci\u00f3 les regles habituals (D’Hondt, Sainte-Lagu\u00eb, etc) s\u00f3n prou satisfact\u00f2ries. Per\u00f2 en pres\u00e8ncia d’una divisi\u00f3 territorial les coses es compliquen i no costa gaire que la proporcionalitat en surti perjudicada. Les tres propostes que considerem a continuaci\u00f3 tenen en com\u00fa.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[7,69,76,77,78,81,82],"class_list":["post-1995","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-alemanya","tag-proporcionalitat-composicional","tag-sainte-lague","tag-sistema-biproporcional","tag-sistema-mixt","tag-suecia","tag-suissa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1995"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3316,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1995\/revisions\/3316"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n2. El sistema compensatori suec, reformat el 2015 (estrenat el 2018)<\/h4>\n
\n3. El sistema biproporcional, adoptat per diversos cantons su\u00efssos des de 2006<\/h4>\n
\nObservacions finals<\/h4>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"