{"id":2298,"date":"2020-09-09T21:52:56","date_gmt":"2020-09-09T21:52:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=2298"},"modified":"2023-08-28T23:00:47","modified_gmt":"2023-08-28T21:00:47","slug":"les-llistes-obertes-derivarien-cap-a-llistes-tancades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=2298","title":{"rendered":"Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?"},"content":{"rendered":"

Les llistes obertes<\/strong> poden tenir molt de sentit com a m\u00e8tode de votaci\u00f3. Per\u00f2 s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut m\u00e9s vots. I no \u00e9s pas aix\u00ed!<\/strong> Si m\u00e9s no, si l’objectiu \u00e9s formar un \u00f2rgan de representaci\u00f3.<\/p>\n

Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, per\u00f2 el 40% restant \u00e9s contrari a X. Com \u00e9s natural, en les seves llistes els partidaris de X hi posaran candidats que recolzin aquest objectiu. D’altra banda, com que s\u00f3n obertes, \u00e9s perfectament possible que aquestes llistes no continguin totes els mateixos noms. Entre altres coses, perqu\u00e8 una mateixa idea central pot admetre diverses variants. Aix\u00ed doncs, podem imaginar, per exemple, que una meitat dels partidaris de X, per tant un 30% del total, tendeix a posar uns mateixos noms, i l’altra meitat, \u00e9s a dir l’altre 30%, tendeix a posar-ne uns altres. D’altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s perfectament compatible amb el concepte de llista oberta la possibilitat que el sector contrari a X es posi d’acord en votar una mateixa llista totalment diferent de les anteriors. I no \u00e9s estrany que ho facin aix\u00ed, ja que llavors poden aconseguir m\u00e9s escons. De fet, en l’escenari que hem descrit \u00e9s perfectament possible que llavors tots els escons vagin a parar als candidats votats per aquest sector (ja que cadascun d’aquests candidats rep un 40% dels vots, mentre que els altres nom\u00e9s en reben un 30%). \u00d2bviament, aquest parlament totalment contrari a X no seria gens representatiu de tota la societat, on hi ha un 60% de partidaris de X.<\/p>\n

Podem seguir imaginant que, davant d’aix\u00f2, en les seg\u00fcents eleccions els partidaris de X decideixen prescindir de matissos i posar-se d’acord en una mateixa llista. Si ho fessin aix\u00ed, llavors la regla d’elegir els candidats m\u00e9s votats donaria tots els escons als candidats d’aquesta llista. Novament tindr\u00edem un parlament monocolor. Ara estaria d’acord amb el punt de vista majoritari. Tot i aix\u00ed, per\u00f2, tampoc no seria realment representatiu de tota la poblaci\u00f3, ja que en deixaria de banda un 40%.<\/p>\n

Semblaria, doncs, que les llistes obertes no serveixen per a formar un \u00f2rgan realment representatiu. I que \u00e9s inevitable que evolucionin cap a llistes tancades. Per\u00f2, com veurem tot seguit, en realitat aquests problemes no s\u00f3n deguts a que les llistes siguin obertes, sin\u00f3 a la regla d’elegir els candidats m\u00e9s votats<\/strong>. En tot cas, el problema \u00e9s que aquesta regla s’acostuma a sobrentendre sempre que es parla de llistes obertes, la qual cosa \u00e9s un error.<\/p>\n

Si volem que el conjunt elegit sigui realment representatiu de tota la poblaci\u00f3, llavors aquesta regla no \u00e9s gens adequada. Perqu\u00e8 no es preocupa de repartir b\u00e9 entre els electors la representaci\u00f3 que proporcionen les persones elegides. Tothom estar\u00e0 d’acord, aix\u00f2 s\u00ed, que el candidat m\u00e9s votat, diguem-ne A, ha de ser un dels representants. Per\u00f2 a l’hora de decidir qui l’acompanya, hem de tenir en compte que els electors que han votat A ja tenen representaci\u00f3. En canvi, els altres no. Per tant, a l’hora de considerar un altre candidat B per veure si tamb\u00e9 l’elegim com a representant, hem de comptar diferentment els vots que inclouen alhora B i A \u2014que ja han obtingut representaci\u00f3\u2014 i els que inclouen B per\u00f2 no A \u2014que encara no en tenen.<\/p>\n

Aquesta idea es pot desenvolupar de diverses maneres. D’entrada, caldria concretar si les llistes s\u00f3n ordenades o no. Per\u00f2 aqu\u00ed no entrarem en m\u00e9s detalls, que esdevenen una mica t\u00e8cnics. El que importa \u00e9s que existeixen algorismes ben definits que procuren repartir la representaci\u00f3 d’una manera el m\u00e9s equitativa possible<\/strong>. Vegi’s l’entrada Representaci\u00f3 proporcional sense partits?<\/a>.<\/p>\n

Aquests m\u00e8todes es van proposar ja a finals del segle XIX i principis del XX, dins del corrent que llavors hi havia en diversos llocs del mon a favor de la representaci\u00f3 proporcional. Malgrat aquesta antiguitat, per\u00f2, s\u00f3n poc coneguts. Aix\u00f2 \u00e9s una mica sorprenent, per\u00f2 s’explica pel fet que de seguida es va imposar el sistema de partits i les llistes tancades. \u2740<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a m\u00e8tode de votaci\u00f3. Per\u00f2 s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut m\u00e9s vots. I no \u00e9s pas aix\u00ed! Si m\u00e9s no, si l’objectiu \u00e9s formar un \u00f2rgan de representaci\u00f3. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, per\u00f2 el 40% restant \u00e9s contrari a X. Com \u00e9s natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1],"tags":[33,49],"class_list":["post-2298","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","category-general","tag-eleccions-municipals","tag-llistes-obertes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2298"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3056,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2298\/revisions\/3056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}