{"id":2339,"date":"2020-10-21T15:43:34","date_gmt":"2020-10-21T15:43:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=2339"},"modified":"2023-08-28T22:55:09","modified_gmt":"2023-08-28T20:55:09","slug":"mario-navarro-amandi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=2339","title":{"rendered":"Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral<\/i>"},"content":{"rendered":"

\"Portada
\nA finals del segle\u00a0XIX el principi de representaci\u00f3 proporcional tenia cada vegada m\u00e9s defensors arreu del m\u00f3n. Per implementar-lo s’havien ideat diversos m\u00e8todes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot \u00fanic transferible. En diversos pa\u00efsos van sorgir associacions que promovien l’adopci\u00f3 d’un o altre d’aquests m\u00e8todes en les seves eleccions parlament\u00e0ries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle\u00a0XIX. En altres casos, es va trigar m\u00e9s temps. I\u00a0en alguns casos encara no ho han aconseguit, de manera que el pa\u00eds en q\u00fcesti\u00f3 utilitza encara avui un sistema majoritari (habitualment l’elecci\u00f3 mitjan\u00e7ant circumscripcions uninominals).<\/p>\n

Espanya va romandre majorment aliena a aquest moviment mundial per la representaci\u00f3 proporcional. L’\u00fanica variaci\u00f3 que es va fer en aquell temps respecte al sistema purament majoritari \u00e9s la utilitzaci\u00f3 del vot limitat<\/i>, que va ser adoptat el 1876 i que encara s’utilitza en diversos contextos, com ara les eleccions al Senat \u20144\u00a0escons, 3\u00a0vots\u2014 que no assoleixen ni pretenen cap proporcionalitat.
\n<\/p>\n

Una notable excepci\u00f3 a aquesta manca de pres\u00e8ncia espanyola en el moviment mundial per la representaci\u00f3 proporcional \u00e9s la figura de Mario Navarro Amandi (1857\u20131895) i els seus Estudios de Procedimiento Electoral<\/i> (1885). De la biografia d’aquest jurista destaca el fet que va morir molt jove, als 38\u00a0anys. Malgrat aix\u00f2, la seva producci\u00f3 inclou diverses obres de relleu (vegi’s la Ref.3<\/a>).
\n<\/p>\n

L’esperit dels Estudios<\/i> queda ben descrit en aquestes frases del seu pr\u00f2leg: \u201capenas se concibe un libro a estas cuestiones dedicado, que carezca del sello de la pasi\u00f3n pol\u00edtica, y que no se halle inspirado en las miras estrechas de una agrupaci\u00f3n o de un partido. As\u00ed es que bien merece consignarse que el autor de estos <\/i>Estudios ha emprendido rumbos diferentes, proponi\u00e9ndose en primer y casi \u00fanico t\u00e9rmino dar a conocer y vulgarizar doctrinas, principios y sistemas que por desgracia est\u00e1n en nuestro pa\u00eds sobradamente descuidados, y son de la generalidad completamente desconocidos.\u201d<\/i><\/p>\n

I el contingut no podia estar m\u00e9s al dia, ja que el 9 d’agost del mateix any 1885 Navarro Amandi havia assistit a la Conference Internationale pour la Repr\u00e9sentation Proportionnelle<\/i>, la qual s’havia celebrat a Amberes en el si d’una Exposici\u00f3 Universal. D’aquesta confer\u00e8ncia en va escriure tamb\u00e9 una recensi\u00f3 que va apar\u00e8ixer publicada mesos m\u00e9s tard (Ref.2<\/a>). El llibre, per\u00f2, \u00e9s molt m\u00e9s complet. De les dues parts que t\u00e9, la primera est\u00e0 dedicada als fonaments del dret electoral, prestant atenci\u00f3, per exemple, a la q\u00fcesti\u00f3 de la universalitat del sufragi. En la segona part es discuteixen els diversos procediments electorals. Per comen\u00e7ar s’examinen els m\u00e8todes de car\u00e0cter majoritari, ja sigui mitjan\u00e7ant circumscripcions uninominals \u2014de les quals es valora el fet de ser m\u00e9s properes a l’elector\u2014 o mitjan\u00e7ant circumscripcions m\u00e9s grans \u2014en el qual cas cada elector pot votar tants candidats com escons tingui la seva circumscripci\u00f3\u2014. Despr\u00e9s examina diversos m\u00e8todes que en principi fan possible, per\u00f2 no asseguren, la representaci\u00f3 de les minories, els quals anomena m\u00e8todes emp\u00edrics<\/i>. Aqu\u00ed inclou el vot limitat, on el nombre de candidats que pot votar un elector es limita a un valor estrictament inferior al nombre d’escons, i en distingeix el cas extrem aquell en qu\u00e8 cada elector nom\u00e9s pot votar un sol candidat tot i que hi hagi m\u00e9s d’un esc\u00f3. Finalment, presenta els veritables m\u00e8todes de representaci\u00f3 proporcional, que ell anomena racionals<\/i>. Dins d’aquesta categoria, descriu primer els m\u00e8todes de vot \u00fanic transferible, i despr\u00e9s s’ocupa dels m\u00e8todes basats en llistes de partit, comen\u00e7ant per la regla de les restes majors i acabant amb la regla de D’Hondt (la qual havia estat molt present en la confer\u00e8ncia d’Amberes). En relaci\u00f3 amb la regla de D’Hondt, inclou la clarificadora interpretaci\u00f3 geom\u00e8trica que Hagenbach-Bischoff n’havia donat el mateix 1885 (la qual utilitzem nosaltres aqu\u00ed<\/a>).
\n<\/p>\n

Per cert, Navarro Amandi explica que s’havia assabentat de la proposta de D’Hondt per certs articles secondaris d’aquest autor, per\u00f2 no per la seva presentaci\u00f3 original de 1882: \u201ccuyo libro no hemos podido leer por hallarse completamente agotado y no existir en Espa\u00f1a ning\u00fan ejemplar a nuestra disposici\u00f3n.\u201d<\/i> (Ref.1<\/a>, p.333, nota). Tot i que realment no se’n deurien imprimir gaires exemplars, la dificultat de trobar-ne algun a Espanya \u2014dificultat que encara persisteix\u2014 no deixa de ser il\u00b7lustrativa de la desconnexi\u00f3 general espanyola sobre aquests temes a qu\u00e8 hem al\u00b7ludit m\u00e9s amunt. Dit aix\u00f2, les dues obres cabdals de D’Hondt s\u00f3n accessibles a trav\u00e9s d’aquest blog<\/a>. \u2740<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

1. Mario Navarro Amandi, 1885. Estudios sobre Procedimiento Electoral<\/i><\/a>. Madrid, Imprenta de la Revista de Legislaci\u00f3n.<\/p>\n

2. Mario Navarro Amandi, 1885–86. El congreso electoral de Amberes. Revista de Espa\u00f1a<\/i>, 107: 565\u2013587<\/a>\u00a0\u00a0i\u00a0\u00a0108: 193\u2013217<\/a>.<\/p>\n

3. Diccionario de Catedr\u00e1ticos Espa\u00f1oles de Derecho (1847\u20131943). Navarro Amandi, Mario (1857\u20131895)<\/a>. [On cal corregir que Navarro Amandi no va morir a Santiago, on tenia pla\u00e7a de catedr\u00e0tic de la universitat, sin\u00f3 a Madrid, on estava de perm\u00eds per malaltia]<\/p>\n

4. C. G. Hoag, G. H. Hallett Jr, 1926. Proportional representation<\/i>. New York, Macmillan. Hi ha una versi\u00f3 online del Chapter\u00a0IX. The history of proportional representation with special reference to the United States<\/a>.<\/p>\n

5. D. Caramani, 2000. Elections in Western Europe since 1815<\/i>. Macmillan.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals del segle\u00a0XIX el principi de representaci\u00f3 proporcional tenia cada vegada m\u00e9s defensors arreu del m\u00f3n. Per implementar-lo s’havien ideat diversos m\u00e8todes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot \u00fanic transferible. En diversos pa\u00efsos van sorgir associacions que promovien l’adopci\u00f3 d’un o altre d’aquests m\u00e8todes en les seves eleccions parlament\u00e0ries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle\u00a0XIX. En altres casos, es va.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1],"tags":[22,53,74,87],"class_list":["post-2339","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","category-general","tag-dhondt","tag-mario-navarro-amandi","tag-representacio-proporcional","tag-vot-limitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2339"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3052,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2339\/revisions\/3052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}