{"id":2416,"date":"2020-11-22T00:22:31","date_gmt":"2020-11-22T00:22:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=2416"},"modified":"2023-08-28T20:16:14","modified_gmt":"2023-08-28T18:16:14","slug":"els-primers-proporcionalistes-catalans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=2416","title":{"rendered":"Els primers proporcionalistes catalans"},"content":{"rendered":"\n

A Catalunya la q\u00fcesti\u00f3 de la representaci\u00f3 proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona<\/a>. En aquella ocasi\u00f3 s’elegia nom\u00e9s una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisi\u00f3 de la ciutat en 10\u00a0districtes. Cadascun d’ells elegia 3\u00a0regidors, llevat d’un districte que nom\u00e9s n’elegia\u00a02 \u00a0i\u00a0dos districtes que nom\u00e9s n’elegien un cadascun. D’altra banda, s’usava el m\u00e8tode del vot limitat (vegi’s la nostra entrada Llistes obertes? No de qualsevol manera!<\/a>). Concretament, en els districtes de 3\u00a0regidors l’elector nom\u00e9s podia marcar 2\u00a0candidats, i en els altres nom\u00e9s en podia marcar un. Amb aquests ingredients els resultats es poden desviar f\u00e0cilment de la proporcionalitat. I aix\u00ed va ser. En particular, el Partit Republic\u00e0 Radical<\/i> va obtenir m\u00e9s de la meitat dels 25\u00a0escons en joc, concretament 14, tot i que els vots a favor seu constitu\u00efen nom\u00e9s un 41%. Aquest fet va ser remarcat \u2014amb unes xifres quelcom diferents de les precedents\u2013 per Joan Garriga i Mass\u00f3<\/a> (ref.1<\/a>) i per Ferran Agull\u00f3 i Vidal<\/a> (ref.2<\/a>), membres de la Lliga Regionalista<\/i>, un dels partits perjudicats. Paral\u00b7lelament, el Centre Nacionalista Republic\u00e0<\/i> de Barcelona va encarregar un estudi sobre el tema a Antoni Rovira i Virgili<\/a>, el qual estudi va va ser publicat en una s\u00e8rie de cinc articles, i poc despr\u00e9s com un opuscle a part, amb el t\u00edtol La Representaci\u00f3 Proporcional en el Sufragi Universal<\/i> \u00a0(ref.3<\/a>).<\/p>\n

A m\u00e9s de les eleccions municipals de 1909, un altre fet que portava a interessar-se per la q\u00fcesti\u00f3 de la representaci\u00f3 proporcional era que en aquell moment aquesta q\u00fcesti\u00f3 era objecte d’un intens debat a Fran\u00e7a. D’altra banda, el 8 de maig de 1910 es van celebrar unes noves Eleccions Generals Espanyoles<\/a>, la qual cosa va contribuir a mantenir l’inter\u00e9s per la q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00ed, el dissabte 16 d’abril de 1910, la Joventut Nacionalista<\/i>, entitat formada pel jovent estudi\u00f3s de la Lliga<\/i>, va organitzar 11\u00a0confer\u00e8ncies simult\u00e0nies sobre el tema en diversos ateneus i centres socials de Barcelona (ref.4<\/a>). I\u00a0un cop celebrades les esmentades eleccions espanyoles, Llu\u00eds Puig de la Bellacasa i D\u00e9u<\/a>, tamb\u00e9 membre de la Lliga<\/i>, mostrava de nou les desproporcions entre vots i escons que s’havien produ\u00eft en la circumscripci\u00f3 de la ciutat de Barcelona i comparava els resultats amb els que hauria donat la regla de D’Hondt (ref.5<\/a>) (sobre la qual regla reconeixia que no es aquest procediment completament just y exacte, per\u00f2 ho es infinitament m\u00e9s que’l que en l’actualitat seguim<\/i>\u00a0).<\/p>\n

A tot aix\u00f2, el juliol del mateix any 1910 la revista setmanal La Catalu\u00f1a<\/i>, molt lligada a la Joventut Nacionalista<\/i>, publicava un n\u00famero monogr\u00e0fic sobre La Representaci\u00f3n Proporcional<\/i> (ref.6<\/a>) del qual se’n va derivar una edici\u00f3 a part amb el mateix t\u00edtol (que encara no hem pogut consultar).<\/p>\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 restava lluny de la realitat, on seguia regint la llei espanyola basada en el vot limitat. Abans de la Transici\u00f3 espanyola l’\u00fanic moment en qu\u00e8 Catalunya va estar a prop d’implementar la representaci\u00f3 proporcional va ser en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932<\/a>, les quals es van celebrar el 20 de novembre i van ser convocades el 25 d’octubre. Cinc mesos abans de la convocat\u00f2ria es publicava un nou opuscle d’Antoni Rovira i Virgili, Els Sistemes Electorals<\/i>, on trobem escrit el seg\u00fcent: Tot fa creure, doncs, que en el r\u00e8gim electoral de la Catalunya aut\u00f2noma ser\u00e0 adoptat el principi proporcional<\/i> (ref.7<\/a>, p.119). Tanmateix, no va ser aix\u00ed en aquelles eleccions, en les quals encara es va utilitzar el sistema del vot limitat.<\/p>\n


\"Portada<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Tant el 1910 (ref.3<\/a>) com el 1932 (ref.7<\/a>) l’opini\u00f3 de Rovira i Virgili sobre la representaci\u00f3 proporcional es pot qualificar de \u201cfavorable per\u00f2 amb reserves\u201d. En general li reconeixia una major just\u00edcia te\u00f2rica<\/i>. Per\u00f2 tamb\u00e9 assenyalava que en la pr\u00e0ctica una multiplicitat de circumscripcions de mida petita pot danyar molt la proporcionalitat, i que segueix sent possible que un partit aconsegueixi una majoria absoluta d’escons sense tenir-la en vots. Davant d’aix\u00f2, el 1910 es pronunciava a favor de suplementar el sistema electoral amb un mecanisme de refer\u00e8ndums que permeti controlar l’acci\u00f3 del govern directament des de la ciutadania (tal com ja es feia a Su\u00efssa). D’altra banda, el 1932 recomanava un m\u00e8tode que llavors s’utilitzava a Txecoslov\u00e0quia per tal de pal\u00b7liar les desproporcions degudes a la multiplicitat de circumscripcions: En cada circumscripci\u00f3 els partits nom\u00e9s rebien \u2014de moment\u2014 la part entera del nombre d’escons que els corresponia segons la regla de tres; fet aix\u00f2, es reunien les sobres \u2014vots i escons\u2014 de les diferents circumscripcions de tot el pa\u00eds (o d’una regi\u00f3) i s’hi tornava a aplicar una regla de repartiment proporcional entre els partits. (En lloc d’aix\u00f2, avui dia segurament Rovira i Virgili hauria preferit el m\u00e8tode de proporcionalitat composicional<\/a>) \u2740<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

1. Joan Garriga i Mass\u00f3, 1909. El sufragi propo[r]cional. La Veu de Catalunya<\/i>, 21 desembre 1909<\/a>.<\/p>\n

2. Ferran Agull\u00f3 i Vidal, 1910. L’organisaci\u00f3 del sufragi universal. La representaci\u00f3 proporcional o racional. La Veu de Catalunya<\/i>, 13 mar\u00e7 1910<\/a>.<\/p>\n

3. Antoni Rovira i Virgili, 1910. La Representaci\u00f3 Proporcional en el Sufragi Universal<\/i>. El Poble Catal\u00e0<\/i>, 15 mar\u00e7 1910<\/a>,\u00a0 17 mar\u00e7 1910<\/a>,\u00a0 19 mar\u00e7 1910<\/a>,\u00a0 22 mar\u00e7 1910<\/a> \u00a0i\u00a0 24 mar\u00e7 1910<\/a>. \u00a0Posteriorment se’n va publicar una versi\u00f3 a part: Barcelona, Llibreria Espanyola, abril 1910.<\/p>\n

4. [Joventut Nacionalista<\/i>\u00a0], 1910. La representaci\u00f3 proporcional. Confer\u00e8ncies de propaganda. La Veu de Catalunya<\/i>, 20 abril 1910<\/a> (resums de 8\u00a0confer\u00e8ncies).<\/p>\n

5. Llu\u00eds Puig de la Bellacasa, 1910. Reforma que s’imposa. La representaci\u00f3 proporcional. La Veu de Catalunya<\/i>, 14 maig 1910<\/a>,\u00a0 18 maig 1910<\/a> \u00a0i\u00a0 25 maig 1910<\/a>.<\/p>\n

6. [Joventut Nacionalista<\/i>\u00a0], 1910. La Representaci\u00f3n Proporcional<\/i> (articles de diversos autors). La Catalu\u00f1a<\/i>, n\u00fam.145 (16 juliol 1910), p.441\u2013446<\/a> \u00a0i\u00a0 p.447\u2013452<\/a>. \u00a0Posteriorment se’n va publicar una versi\u00f3 a part: Barcelona, agost 1910.<\/p>\n

7. Antoni Rovira i Virgili, 1932. Sistemes Electorals<\/i>. Barcelona, Ed.\u00a0Barcino, maig 1932.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Catalunya la q\u00fcesti\u00f3 de la representaci\u00f3 proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona. En aquella ocasi\u00f3 s’elegia nom\u00e9s una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisi\u00f3 de la ciutat en 10\u00a0districtes. Cadascun d’ells elegia 3\u00a0regidors, llevat d’un districte que nom\u00e9s n’elegia\u00a02 \u00a0i\u00a0dos.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1],"tags":[],"class_list":["post-2416","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2416"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3318,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2416\/revisions\/3318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}