{"id":2426,"date":"2020-11-08T09:49:05","date_gmt":"2020-11-08T09:49:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=2426"},"modified":"2023-08-28T20:30:25","modified_gmt":"2023-08-28T18:30:25","slug":"les-eleccions-presidencials-nord-americanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=2426","title":{"rendered":"Les eleccions presidencials nord-americanes"},"content":{"rendered":"

Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre<\/a> donaran la vict\u00f2ria al candidat que ha rebut m\u00e9s vots de la ciutadania. Per\u00f2 en alguns moments semblava que no seria aix\u00ed i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors<\/a>: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut m\u00e9s vots de la ciutadania!<\/strong><\/p>\n

Com pot ser que passi aix\u00f2?<\/h4>\n

Per a entendre com pot passar aix\u00f2, cal recordar com funcionen aquestes eleccions. Per comen\u00e7ar, en realitat els ciutadans no elegeixen directament el president, sin\u00f3 un \u00f2rgan \u201crepresentatiu\u201d, anomenat Col\u00b7legi Electoral<\/a> i format per 538 representants, el qual no t\u00e9 altra funci\u00f3 que elegir els c\u00e0rrecs de president i vicepresident. A cada estat li correspon un cert nombre de representants segons la seva poblaci\u00f3, des de Calif\u00f2rnia, que t\u00e9 55 representants, fins als estats m\u00e9s petits, que en tenen 3. Fins aqu\u00ed no \u00e9s tan diferent de moltes eleccions parlament\u00e0ries, com les catalanes, les espanyoles o les europees, on tamb\u00e9 tenim una divisi\u00f3 en diversos territoris i cadascun d’ells t\u00e9 m\u00e9s o menys representants segons la seva poblaci\u00f3. Tanmateix, hi ha una difer\u00e8ncia crucial en la manera com es determinen els representants de cada territori. En les eleccions parlament\u00e0ries catalanes, espanyoles i europees aquests llocs es reparteixen entre les diverses candidatures d’acord amb una regla que busca la proporcionalitat entre vots i escons. En canvi, en les eleccions presidencials nord-americanes la major part dels estats \u2014tots menys dos\u2014 assignen tots<\/strong> els seus representants a la candidatura m\u00e9s votada, independentment de si l’avantatge d’aquesta respecte a les altres \u00e9s m\u00e9s o menys gran. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa possible que la candidatura que obtingui m\u00e9s representants al Col\u00b7legi Electoral no sigui necess\u00e0riament la m\u00e9s votada per la ciutadania. Aquesta possibilitat pot oc\u00f3rrer amb una relativa facilitat quan una candidatura guanya de calaix en uns quants estats mentre que l’altra guanya m\u00e9s ajustadament en els altres. La situaci\u00f3 \u00e9s similar al que passa en el tennis, on el jugador que guanya m\u00e9s punts no \u00e9s necess\u00e0riament el que guanya el partit (per\u00f2 el tennis no \u00e9s m\u00e9s que un joc).
\n<\/p>\n

A no ser que alguns representants trenquin la disciplina de vot, si la candidatura m\u00e9s votada no coincideix amb la m\u00e9s representada, llavors la decisi\u00f3 del Col\u00b7legi Electoral diferir\u00e0 de la que correspon als vots de la ciutadania. Per tant, el Col\u00b7legi Electoral no \u00e9s llavors una bona representaci\u00f3 del conjunt de la ciutadania.<\/p>\n

\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de representaci\u00f3 proporcional<\/h4>\n

El problema rau en la desproporci\u00f3 entre vots i representants, la qual pot arribar al punt de determinar resultats diferents. La proporcionalitat exacta entre vots i representants \u00e9s poc menys que impossible des del moment que el nombre total de representants \u00e9s molt inferior al nombre de votants. Per tant, les eleccions a un \u00f2rgan de representaci\u00f3 sempre tindran alguna desviaci\u00f3 m\u00e9s o menys significativa respecte a la proporcionalitat. Tanmateix, sembla dif\u00edcil fer-ho pitjor que la regla winner-take-all<\/i> de les eleccions presidencials americanes, on un sol vot pot fer canviar tots<\/strong> els representants d’un estat. Si les circumscripcions fossin uninominals, el resultat tamb\u00e9 es podria desviar molt de la proporcionalitat<\/a>, per\u00f2 un vot nom\u00e9s podria fer canviar un representant. En qualsevol cas, per a acostar-se tot el possible a la proporcionalitat conv\u00e9 utilitzar una regla que busqui aquesta propietat<\/a> i a m\u00e9s respectar el repartiment global que s’obtindria amb una sola circumscripci\u00f3 (tot i que tamb\u00e9 es consideri una divisi\u00f3 territorial)<\/a>.<\/p>\n

La figura d’un Col\u00b7legi Electoral format per representants dels diversos estats respon sens dubte a la idea d’una federaci\u00f3 d’estats. Tanmateix, el federalisme no hauria de ser obstacle per a que cada estat distribueixi els seus representants entre les diverses candidatures en proporci\u00f3 als vots obtinguts per cadascuna d’elles (tal com fem per exemple a Europa).<\/p>\n

Vies de soluci\u00f3<\/h4>\n

Ja hem apuntat que hi ha dos estats, concretament Maine i Nebraska, que no segueixen la regla de winner-take-all<\/i>, sin\u00f3 un altre procediment que permet un cert repartiment entre diferents candidatures. Concretament, dels seus representants, que s\u00f3n respectivament 4 i 5, dos se segueixen assignant a la candidatura m\u00e9s votada a nivell de tot l’estat, per\u00f2 els altres s\u00f3n elegits separadament en cada districte de les eleccions al Congr\u00e9s. De tota manera, encara que el seguissin tots els estats, aquest procediment no eliminaria pas la possibilitat de disparitat entre ciutadania i representants<\/a>.<\/p>\n

Davant de l’anomalia democr\u00e0tica que representa aquesta disparitat, diversos estats nord-americans aix\u00ed com el districte de Columbia (que tamb\u00e9 constitueix una circumscripci\u00f3 territorial) s’han adherit a l’anomenat National Popular Vote Plan<\/a>. Aquest pla consisteix en el seg\u00fcent: en cas de disparitat, els representants d’aquests estats en el Col\u00b7legi Electoral votaran tots ells per la candidatura que hagi obtingut m\u00e9s vots de la ciutadania en el conjunt de tots els estats. A hores d’ara, aquest acord ha estat subscrit per 15 estats a m\u00e9s del districte de Columbia, i correspon a un total de 196 representants.
\n<\/p>\n

De tota manera, com que el Col\u00b7legi Electoral no t\u00e9 altra finalitat que elegir entre les diverses candidatures a president i vicepresident, la millor manera d’evitar el problema seria simplement prescindir d’aquest \u00f2rgan representatiu i que l’elecci\u00f3 la determin\u00e9s directament la ciutadania. A\u00a0m\u00e9s d’aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s aconsellable un m\u00e8tode de votaci\u00f3 m\u00e9s informatiu que el vot uninominal, com ara el vot d’aprovaci\u00f3<\/a> (o com el m\u00e8tode de vot preferencial que ha estat a punt d’adoptar l’estat de Maine<\/a>). \u2740
\n<\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n

Una butlleta de vot de les Eleccions Presidencials nord-americanes del 3 de novembre de 2020. Les butlletes poden variar molt d’un lloc a l’altre, entre altres coses perqu\u00e8 tamb\u00e9 serveixen per a altres eleccions d’\u00e0mbit local. Aquesta butlleta correspon a l’estat de Vermont i la ciutat de Burlington. Com es pot veure, a m\u00e9s de Biden-Harris i Trump-Pence hi consten 19 candidatures m\u00e9s! A banda que tamb\u00e9 hi ha una casella buida on s’hi poden escriure altres noms. (Font: Ballotpedia<\/a>)<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la vict\u00f2ria al candidat que ha rebut m\u00e9s vots de la ciutadania. Per\u00f2 en alguns moments semblava que no seria aix\u00ed i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut m\u00e9s vots de la ciutadania! Com pot ser.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,4],"tags":[34,74],"class_list":["post-2426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-decidir","category-representar","tag-eleccions-presidencials","tag-representacio-proporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2426"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3045,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2426\/revisions\/3045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}