{"id":2733,"date":"2021-04-22T12:50:43","date_gmt":"2021-04-22T12:50:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=2733"},"modified":"2023-08-28T20:10:37","modified_gmt":"2023-08-28T18:10:37","slug":"la-regla-dimperiali-no-es-proporcional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=2733","title":{"rendered":"La regla d’Imperiali no \u00e9s proporcional"},"content":{"rendered":"

Aquests dies \u00e9s not\u00edcia que la Mesa del Parlament de Catalunya pret\u00e9n utilitzar la \u201cregla d’Imperiali\u201d<\/a> per a repartir entre els partits els 8 escons que representen la Generalitat al Senat espanyol.<\/p>\n

La regla d’Imperiali segueix el mateix patr\u00f3 que les regles de D’Hondt i Sainte-Lagu\u00eb<\/a>. L’\u00fanica cosa que canvia s\u00f3n els \u201cllindars\u201d pels quals es divideixen successivament les quantitats de partida (nombres de diputats en el cas que ens ocupa). En el cas de D’Hondt, els llindars s\u00f3n 1, 2, 3, 4,… En el cas de Sainte-Lagu\u00eb s\u00f3n 1\/2, 3\/2, 5\/2, 7\/2,\u2026 (o els seus m\u00faltiples 1, 3, 5, 7,\u2026 que resulten m\u00e9s pr\u00e0ctics). I en el cas d’Imperiali s\u00f3n 2, 3, 4, 5,…<\/p>\n

En el cas concret que ha motivat la not\u00edcia, hi ha 8 partits, els quals tenen respectivament els seg\u00fcents<\/p>\n

nombres de diputats: 33, 33, 32, 11, 9, 8, 6, 3.<\/p>\n

L’aplicaci\u00f3 de la regla d’Imperiali d\u00f3na la taula seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n
nombre de diputats \/ 2<\/th>\n16,50<\/strong><\/span><\/td>\n16,50<\/strong><\/span><\/td>\n16,00<\/strong><\/span><\/td>\n5,50<\/span><\/td>\n4,50<\/span><\/td>\n4,00<\/span><\/td>\n3,00<\/span><\/td>\n1,50<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 3<\/th>\n11,00<\/strong><\/span><\/td>\n11,00<\/strong><\/span><\/td>\n10,67<\/strong><\/span><\/td>\n3,67<\/span><\/td>\n3,00<\/span><\/td>\n2,67<\/span><\/td>\n2,00<\/span><\/td>\n1,00<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 4<\/th>\n8,25<\/strong><\/span><\/td>\n8,25<\/strong><\/span><\/td>\n8,00<\/span><\/td>\n2,75<\/span><\/td>\n2,25<\/span><\/td>\n2,00<\/span><\/td>\n1,50<\/span><\/td>\n0,75<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 5<\/th>\n6,60<\/span><\/td>\n6,60<\/span><\/td>\n6,40<\/span><\/td>\n2,20<\/span><\/td>\n1,80<\/span><\/td>\n1,60<\/span><\/td>\n1,20<\/span><\/td>\n0,60<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Els 8 quocients m\u00e9s grans s\u00f3n els que es mostren en negreta. Per tant s’obt\u00e9 el repartiment seg\u00fcent:<\/p>\n

nombres de senadors: 3, 3, 2, 0, 0, 0, 0, 0.<\/p>\n

Aquest resultat coincideix, per cert, amb el que dona la regla de D’Hondt si es combina amb la regla de desempat de la llei electoral espanyola (LOREG<\/a>, article 163.1.d); per\u00f2 no amb la regla de desempat vigent a Catalunya (vegi’s m\u00e9s avall) en el qual cas el resultat \u00e9s 3, 2, 2, 1, 0, 0, 0, 0.<\/p>\n

Aquest procediment \u00e9s utilitzat a B\u00e8lgica en les eleccions municipals, si m\u00e9s no des de 1932 (Loi \u00e9lectorale communale<\/a>, art.56) i sembla ser que des de 1921.<\/p>\n

\n

Segons l’Estatut (article 61, apartat a) la designaci\u00f3 dels senadors que representen la Generalitat al Senat s’ha de fer \u201cde manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari\u201d. Per tant, cal preguntar-se si la regla d’Imperiali \u00e9s efectivament un m\u00e8tode de representaci\u00f3 proporcional. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2 ocorre que el concepte de \u201cm\u00e8tode de representaci\u00f3 proporcional\u201d no est\u00e0 clarament definit. D’entrada perqu\u00e8 la proporcionalitat exacta sol ser impossible (a causa de que els nombres que volem determinar estan restringits a ser enters). Davant d’aix\u00f2 \u00e9s natural admetre algun concepte de proporcionalitat aproximada. Per\u00f2 llavors ens trobem amb diverses possibilitats que f\u00e0cilment poden donar resultats diferents. Alguns d’aquests m\u00e8todes, com ara les regles de D’Hondt i Sainte-Lagu\u00eb, responen a un criteri de minimitzaci\u00f3 de certes mesures de desproporcionalitat. Per\u00f2 en altres casos no hi ha una ra\u00f3 clara per a admetre’ls com a m\u00e8todes de representaci\u00f3 proporcional.<\/p>\n

Tanmateix, hi ha un requisit m\u00ednim<\/strong> sense el qual un m\u00e8tode no pot ser adm\u00e8s pas com a proporcional. A saber, que si existeix un repartiment exactament proporcional llavors el m\u00e8tode en q\u00fcesti\u00f3 ha de donar aquest repartiment com a resultat<\/em>. Aquest requisit el compleixen tant la regla de D’Hondt, com la de Sainte-Lagu\u00eb, com la de restes majors.<\/p>\n

Per\u00f2 la regla d’Imperiali no el compleix pas. Suposem, per exemple, que nom\u00e9s hi ha dos partits, que tenen respectivament 90 i 30 diputats i que hem de repartir 4 senadors. En aquest cas hi ha una soluci\u00f3 exactament proporcional, a saber, 3 senadors per al primer partit i 1 per al segon (efectivament 90\/3 = 30\/1). En canvi, la regla d’Imperiali dona un altre repartiment, a saber, 4 senadors al primer partit i 0 al segon, tal com es veu a la taula seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n
nombre de diputats \/ 2<\/th>\n45,00<\/strong><\/span><\/td>\n15,00<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 3<\/th>\n30,00<\/strong><\/span><\/td>\n10,00<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 4<\/th>\n22,50<\/strong><\/span><\/td>\n7,50<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
nombre de diputats \/ 5<\/th>\n18,00<\/strong><\/span><\/td>\n6,00<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aix\u00ed doncs, la regla d’Imperiali no compleix el requisit b\u00e0sic de donar la proporcionalitat exacta quan aquesta \u00e9s possible<\/em>.<\/p>\n

El fet que la difer\u00e8ncia formal entre la regla d’Imperiali i la de D’Hondt sigui molt petita fa que alguns autors l’admetin massa de pressa com a regla de representaci\u00f3 proporcional. Per\u00f2 altres autors tamb\u00e9 argumenten com nosaltres i arriben a la conclusi\u00f3 que no \u00e9s un m\u00e8tode de representaci\u00f3 proporcional<\/strong> (Viquip\u00e8dia: Methode-Imperiali (neerland\u00e8s)<\/a>; traducci\u00f3 autom\u00e0tica al catal\u00e0<\/a>).<\/p>\n

\n

Per cert, resulta que a Catalunya tenim una \u201cLlei del procediment de designaci\u00f3 dels senadors que representen la Generalitat al Senat\u201d (Llei 6\/2010<\/a>). Tanmateix, aquesta llei no especifica cap regla concreta de repartiment proporcional. Diu, aix\u00f2 s\u00ed (article 3.2), que \u201cel nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari\u201d el fixar\u00e0 la Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus. Per\u00f2 no dona cap soluci\u00f3 al problema de fons. Curiosament, s\u00ed que especifica, per\u00f2, una regla de desempat (article 3.3). Com un cotxe amb tota mena d’accessoris per\u00f2 sense motor. \u2740<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies \u00e9s not\u00edcia que la Mesa del Parlament de Catalunya pret\u00e9n utilitzar la \u201cregla d’Imperiali\u201d per a repartir entre els partits els 8 escons que representen la Generalitat al Senat espanyol. La regla d’Imperiali segueix el mateix patr\u00f3 que les regles de D’Hondt i Sainte-Lagu\u00eb. L’\u00fanica cosa que canvia s\u00f3n els \u201cllindars\u201d pels quals es divideixen successivament les quantitats de partida (nombres de diputats en el cas que ens ocupa). En el.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[45,68,74],"class_list":["post-2733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","tag-imperiali","tag-proporcionalitat","tag-representacio-proporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2733"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3039,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2733\/revisions\/3039"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}