En l’ideal de proporcionalitat exacta haur\u00edem de tenir les mateixes xifres en les dues files de la taula\u00a01. I els dos gr\u00e0fics de pastissos de la figura 1 haurien de ser id\u00e8ntics.<\/p>\n
Aqu\u00ed estem molt lluny d’aquest ideal. En particular els Laboristes han obtingut una majoria absoluta molt folgada en escons (63.4%) sense tenir-la pas en vots (33.8%). Aquests nombres contrasten amb els de les eleccions anteriors, del 2019, on el mateix partit va obtenir un percentatge similar de vots (32.1%) i tamb\u00e9 d’escons (31.1%) \\cite{regneunit2019}.<\/p>\n
Un altre partit on els percentatges de vots i d’escons s\u00f3n molt diferents \u00e9s Reform UK, amb un 14,3% de vots i nom\u00e9s un 0.7% d’escons (noti’s la difer\u00e8ncia entre els respectius sectors, de color blau cel, als gr\u00e0fics de pastissos).<\/p>\n
A m\u00e9s, la comparaci\u00f3 d’aquest partit amb els Dem\u00f2crates Liberals mostra un fet for\u00e7a indesitjable, a saber, que aquest \u00faltim tingui menys vots (12.2%) i en canvi bastants m\u00e9s escons (11.1%).<\/p>\n
<\/p>\n
De fet, aquestes eleccions han batut tots els r\u00e8cords segons diversos indicadors num\u00e8rics que s’utilitzen per a quantificar el grau de desproporci\u00f3 entre vots i escons (ref.7<\/a> i ref.5<\/a>) (vegi’s (ref.8<\/a>) per una introducci\u00f3 a aquests indicadors).<\/p>\n Davant d’aix\u00f2, no \u00e9s estrany que en diversos cercles del pa\u00eds tornin a sorgir veus que demanin de revisar el sistema electoral (ref.7<\/a> i ref.5<\/a>).<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s pas nova. El 5 de maig de 2011 el Regne Unit ja va sotmetre a refer\u00e8ndum \u2014sense \u00e8xit\u2014 una proposta de modificaci\u00f3 del sistema electoral (ref.3<\/a>). La proposta mantenia la divisi\u00f3 territorial en districtes d’un sol representant. El que s’hauria modificat \u00e9s la informaci\u00f3 que dona l’elector i la manera de decidir quin candidat \u00e9s elegit representant. En el procediment actual, sovint anomenat En lloc de El resultat del refer\u00e8ndum va ser contrari a la proposta de modificaci\u00f3 per un 67.9% dels vots contra el 32.1% (amb una participaci\u00f3 del 42.0%).<\/p>\n Les raons d’aquest resultat negatiu van ser molt diverses (ref.6<\/a>). Entre elles, potser va jugar un paper la sensaci\u00f3 que en realitat la proposta no comportava un gran canvi. En particular, les desproporcions podrien continuar sent molt grans.<\/p>\n Perqu\u00e8 la causa de les desproporcions radica sobretot en el fet de dividir el territori en districtes d’un sol representant. Aquesta manera de fer impedeix totalment de reflectir la diversitat d’opinions que de ben segur hi ha en un districte qualsevol. \u2740<\/p>\n 1. Regne Unit: UK Parliament. General Election 2024 Results<\/a>.<\/p>\n 2. Regne Unit: UK Parliament. General Election 2019 Results<\/a><\/p>\n 3. Regne Unit: 2011 Alternative Vote Referendum<\/a>.<\/p>\n 4. Fran\u00e7a: Minist\u00e8re de l’Int\u00e9rieur et des Outre-Mer. Publication des candidatures et des r\u00e9sultats aux \u00c9lections L\u00e9gislatives 2024<\/a>.<\/p>\n 5. Ben Chu, BBC Verify, 2024 juliol 5. Biggest-ever gap between number of votes and MPs hits Reform and Greens<\/a>.<\/p>\n 6. Tom Clark, The Guardian, 2011 maig 6. 10 reasons the AV referendum was lost<\/a>.<\/p>\n 7. Dylan Difford, Make Votes Matter, 2024 juliol 6. Election 2024: Our least representative election ever<\/a>.<\/p>\n 8. Xavier Mora, Maria Reig, 2023. Desproporcions electorals. Com quantificar-les i analitzar les seves causes. Materials Matem\u00e0tics, vol.2023, no.1, pp.14<\/a>.<\/p>\n 1. El sistema electoral brit\u00e0nic El dijous 4 de juliol de 2024 el Regne Unit va elegir els 650 membres de la seva cambra baixa, la House of Commons. Com \u00e9s sabut, el seu sistema electoral consisteix en dividir el territori en diversos districtes de poblaci\u00f3 similar, concretament 650, cadascun dels quals proporciona un representant; en cada districte es presenten diversos candidats, cada elector indica quin d’ells li agrada m\u00e9s i resulta elegit.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[112],"class_list":["post-3203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-regne-unit"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3203"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3319,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3203\/revisions\/3319"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n6. Una revisi\u00f3 pendent<\/h4>\n
first past the post<\/q> cada elector indica un sol candidat i s’elegeix el m\u00e9s votat. En lloc d’aix\u00f2, es proposava el seg\u00fcent procediment, anomenat de
vot alternatiu<\/q>: A m\u00e9s d’indicar el seu candidat m\u00e9s preferit, cada elector pot indicar tamb\u00e9 una segona opci\u00f3, una tercera, etc\u00e8tera. Si hi ha m\u00e9s d’una candidat que \u00e9s votat com a primera opci\u00f3, s’elimina el menys votat i cadascun dels vots que hi havia a favor seu \u00e9s transferit a la seg\u00fcent opci\u00f3; aquesta operaci\u00f3 es repeteix successivament fins a que quedi un sol candidat, el qual resulta llavors elegit.<\/p>\n
vot alternatiu<\/q> tamb\u00e9 se l’anomena
segona volta instant\u00e0nia<\/q> (
instant runoff voting<\/q>) perqu\u00e8 es pot entendre que, en expressar un ordre de prefer\u00e8ncia, l’elector est\u00e0 indicant qu\u00e8 votaria en una segona volta despr\u00e9s d’eliminar determinats candidats, i el procediment descrit m\u00e9s amunt equival realment a diverses voltes successives condensades en una sola cita electoral. Aix\u00ed doncs, no \u00e9s tan diferent del procediment que s’utilitza en les Eleccions Legislatives de Fran\u00e7a, les quals van tenir lloc precisament tres dies despr\u00e9s de les brit\u00e0niques (ref.4<\/a>).<\/p>\n
\nRefer\u00e8ncies<\/h4>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"