En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, cal tenir en compte que a la pr\u00e0ctica la major part dels candidats individuals locals estan adscrits a algun partit. En aquest context pot passar \u2014i sovint passa\u2014 que el nombre d’escons obtinguts per un partit mitjan\u00e7ant els primers vots en els diferents districtes \u00e9s superior al que li correspon en tot el pa\u00eds segons els segons vots.<\/p>\n
Davant d’una situaci\u00f3 d’aquest aquest tipus, inicialment s’optava per admetre simplement aquests escons de m\u00e9s (\u00dcberhangmandate<\/em>). Aix\u00f2 comportava que la cambra tingu\u00e9s m\u00e9s escons del previst. Per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s que tamb\u00e9 comportava una desviaci\u00f3 respecte a la proporcionalitat entre els nombres de vots (de llista) i d’escons obtinguts pels diferents partits. Davant d’aix\u00f2, el 2013 es va optar per restaurar la proporcionalitat tot augmentant (encara m\u00e9s) la mida de la cambra fins que el repartiment proporcional dels escons arrib\u00e9s a incloure tots els que cada partit havia obtingut mitjan\u00e7ant els primers vots.<\/p>\n A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 comportava un augment considerable de la mida de la cambra. Amb 299 escons de districte i una intenci\u00f3 inicial de 598 escons en total, el 2013 es va haver d’arribar a 631 escons i el 2017 van ser 709. Fins i tot despr\u00e9s d’una norma que relaxava el requeriment de proporcionalitat, el 2021 la cambra va augmentar fins a 735 escons (i la llei de 2013 n’hauria donat 785).<\/p>\n Davant d’aix\u00f2, el mar\u00e7 de 2023 es va adoptar un nou procediment [1]<\/a> que aconsegueix controlar la mida de la cambra tot mantenint la proporcionalitat desitjada.<\/p>\n En termes generals, la idea \u00e9s no concedir els escons supernumeraris. M\u00e9s concretament, si el nombre de districtes guanyats per un partit \u00e9s superior al nombre d’escons que li determinen els vots de llista, llavors nom\u00e9s reben esc\u00f3 els candidats locals d’aquell partit que, a m\u00e9s de superar els seus contrincants de districte, tamb\u00e9 superen, en percentatge de vots obtinguts, els seus companys de partit que han guanyat en altres districtes. D’altra banda, aix\u00f2 es fa per separat en cada Land<\/em>: En cadascun d’ells i per a cada partit, es forma una llista ordenada que comen\u00e7a amb els candidats locals d’aquell partit que han guanyat en el seu districte, ordenats segons el percentatge de vots obtinguts; la llista continua despr\u00e9s amb la que aquell partit ha presentat en aquell Land<\/em>. Fet aix\u00f2, en cada Land<\/em> i per a cada partit resulten elegits els candidats que encap\u00e7alen aquesta \u201cllista combinada\u201d fins al nombre que hagi determinat la regla de repartiment proporcional.<\/p>\n A m\u00e9s d’aix\u00f2, la nova llei de 2023 introdueix un altre element que actua en el sentit de disminuir la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 ocorren els escons supernumeraris: Tot mantenint els 299 escons de districte, la mida desitjada de la cambra s’augmenta a 630 escons (en lloc dels 598 que tenien com a objectiu les lleis precedents).<\/p>\n Si ens referim a aquests 630 escons com a mida \u201cdesitjada\u201d \u00e9s perqu\u00e8 la nova llei mant\u00e9 una cl\u00e0usula que encara pot comportar alguns escons supernumeraris: Si un partit obt\u00e9 una majoria absoluta de vots i el procediment de repartiment d’escons no resulta en una majoria absoluta, llavors a aquest partit se li assignen tants escons suplementaris com calgui per a arribar a una majoria absoluta. Aquesta cl\u00e0usula t\u00e9 sentit des del moment que el repartiment dels escons es fa mitjan\u00e7ant la regla de Sainte-Lagu\u00eb, la qual (a difer\u00e8ncia de D’Hondt) no garanteix que una majoria absoluta de vots es tradueixi sempre en una majoria absoluta d’escons.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha una novetat en el cas que un esc\u00f3 de districte \u00e9s guanyat per un candidat independent, \u00e9s a dir, no adscrit a cap partit. Com ja estava establert, en aquest cas el candidat en q\u00fcesti\u00f3 rep sempre l’esc\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3. La novetat \u00e9s que ara s’estipula que el recompte de vots de llista ha d’excloure els dels electors que han donat el seu primer vot a dit candidat independent victori\u00f3s. Aix\u00f2 t\u00e9 sentit perqu\u00e8 altrament aquests electors estarien obtenint m\u00e9s representaci\u00f3 del compte: d’una banda per via del representant local, i d’altra banda per via de la llista de partit. Aix\u00f2 no passa amb els candidats locals de partit i els seus electors perqu\u00e8 en aquest cas els candidats guanyadors s\u00f3n inclosos en la llista combinada de partit que s’utilitza per a assignar els escons en el nombre que s’ha determinat a partir dels vots de llista.<\/p>\n Finalment, tamb\u00e9 cal destacar que la llei de 2023 mant\u00e9 la barrera electoral del 5%<\/strong>, \u00e9s a dir, la cl\u00e0usula segons la qual nom\u00e9s entren en el repartiment proporcional els partits que obtenen almenys el 5% dels vots de llista de tot el territori federal.<\/p>\n Un cop publicada, la llei que acabem de resumir va ser recorreguda davant el tribunal constitucional federal (Bundesverfassungsgericht<\/em>) per part de diverses formacions pol\u00edtiques, a saber, la coalici\u00f3 formada per la Christlich Demokratische Union<\/em> (CDU) i la Christlich-Soziale Union<\/em> (CSU), aix\u00ed com el partit Die Linke<\/em> i altres grups d’individus. La CDU\/CSU es queixava d’una banda pel fet que alguns districtes poden quedar-se sense representant \u201cdirecte\u201d. D’altra banda, tant la CDU\/CSU com Die Linke<\/em> assenyalaven que el requisit d’arribar almenys al 5% podia deixar sense representaci\u00f3 molts electors. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, tamb\u00e9 es van expressar queixes pel fet que la nova llei havia suprimit una cl\u00e0usula (Grundmandatsklausel<\/em>) que establia una via alternativa per a entrar en el repartiment dels escons, a saber, haver guanyat l’esc\u00f3 local en almenys tres districtes. El tribunal va donar la seva resposta en una sent\u00e8ncia que va ser publicada el 30 de juliol de 2024 [2]<\/a>.<\/p>\n En relaci\u00f3 amb la primera q\u00fcesti\u00f3, va dictaminar que el fet que alguns districtes no obtinguin cap representant \u201cdirecte\u201d no vulnera pas la Llei Fonamental (Grundgesetz<\/em>, que juga el paper de constituci\u00f3). En canvi, en relaci\u00f3 amb la barrera del 5% el tribunal s\u00ed que va estimar que el nou procediment incompleix la Llei Fonamental.<\/p>\n Concretament, la sent\u00e8ncia dictamina que la barrera electoral del 5% en tot el territori federal \u00e9s contr\u00e0ria a la constituci\u00f3<\/em> en tant que constitueix un greuge comparatiu per als votants dels partits que s\u00f3n exclosos del repartiment per no arribar al 5% per\u00f2 que altrament obtindrien escons. En conson\u00e0ncia amb aquest dictamen, requereix al legislador que revisi la q\u00fcesti\u00f3 de la barrera electoral de manera que no vagi m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s necessari per a un bon funcionament del parlament. Finalment, estableix que mentre no es faci aquesta revisi\u00f3 es mantingui la via alternativa d’haver guanyat tres escons de districte.<\/p>\n Els resultats de les proppassades eleccions demostren que efectivament la barrera del 5% constitueix un greuge comparatiu important. Concretament, els partits que ara no obtenen cap esc\u00f3 i sense la barrera n’haurien obtingut algun totalitzen 6.181.001 vots de llista i 85~escons, els quals valors corresponen a un 13,5% dels respectius totals. Entre aquests partits destaquen la B\u00fcndnis Sahra Wagenknecht<\/em> (BSW), amb 2.468.670 vots que donarien dret a 31 escons, i el Freie Demokratische Partei<\/em> (FDP), amb 2.148.878 vots i 27 escons. Tamb\u00e9 \u00e9s de notar que barrera del 5% no est\u00e0 lluny d’afectar algun dia la Christlich-Soziale Union<\/em> (CSU), que es presenta nom\u00e9s al Land<\/em> de Baviera i aquesta vegada ha obtingut el 5,97% dels vots de llista de tot el territori federal; aquest percentatge s’ha tradu\u00eft en 44 escons, que han estat tots ells de districte. Aix\u00ed doncs, en aquestes eleccions hi ha milions d’electors que han estat discriminats en el sentit que els seus vots no s’han tradu\u00eft en cap esc\u00f3 tot i que en proporci\u00f3 els hi correspondria un total de 85 escons. Per tant, el parlament que ha resultat deixa bastant a desitjar pel que fa la seva representativitat.<\/p>\n Les figures 1a\u2013c adjuntes il\u00b7lustren aquesta defici\u00e8ncia del sistema vigent aix\u00ed com la millor representativitat que s’obtindr\u00eda si no s’apliqu\u00e9s cap barrera electoral. Els diferents sectors que apareixen en aquestes figures corresponen a diferents partits. En la figura 1a hi apareixen tots els partits que haurien obtingut algun esc\u00f3 si no s’hagu\u00e9s aplicat cap barrera electoral. L’amplitud de cada sector \u00e9s proporcional al nombre de vots de llista obtinguts per aquell partit. Els altres partits, que no arriben a un esc\u00f3 fins i tot en abs\u00e8ncia de cap barrera electoral, es troben reunits en un petit sector de color gris situat just abans de les 12 del rellotge. L’amplitud d’aquest sector correspon a 134.238 vots de llista (0,28% del total). La figura 1b mostra el resultat del procediment vigent, que inclou la barrera del 5%. En aquest cas, l’amplitud de cada sector \u00e9s proporcional al nombre d’escons obtinguts. Com es pot apreciar en comparaci\u00f3 amb la figura 1a, han desaparegut la major part dels partits m\u00e9s minoritaris. L’\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s el petit sector de color blau situat just abans de les 12 del rellotge; aquest correspon a la S\u00fcdenschleswigscher W\u00e4hlerverband<\/em> (SSW), que tot i no arribar al 5% s\u00ed que participa en el repartiment dels escons en qualitat de \u201cminoria nacional\u201d.<\/p>\n Per cert, cabria preguntar-se si aquest tracte especial que eximeix les \u201cminories nacionals\u201d d’haver d’arribar al 5% per a participar en el repartiment dels escons no \u00e9s un greuge comparatiu per als votants d’altres partits que s\u00ed que en s\u00f3n exclosos pel fet de no arribar al 5%.<\/p>\n En qualsevol cas, el fet que la figura 1b mostri difer\u00e8ncies apreciables respecte a la figura 1a parla en contra de la representativitat del parlament que ha resultat elegit amb el sistema vigent.<\/p>\n En canvi, la figura 1c, que \u00e9s la que s’obt\u00e9 amb els mateixos vots si no s’aplica cap barrera electoral, s’assembla for\u00e7a a la figura 1a. O sigui, que el parlament seria llavors un retrat m\u00e9s fidel de tota la poblaci\u00f3. Com ja hem dit m\u00e9s amunt, encara hi ha 134.238 vots que no es tradueixen en cap esc\u00f3. Tanmateix, aix\u00f2 \u00e9s pr\u00e0cticament inevitable, ja que la regla de repartiment implica per si sola la necessitat d’un cert nombre m\u00ednim de vots per tal d’arribar a rebre un esc\u00f3.<\/p>\n D’altra banda, sovint s’afirma que la pres\u00e8ncia de molts partits amb pocs escons perjudica el bon funcionament d’un parlament. Aix\u00ed s’expressa en particular la sent\u00e8ncia dalt esmentada del tribunal constitucional federal.<\/p>\n No est\u00e0 clar, doncs, com evolucionar\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3. Per\u00f2 s\u00ed que est\u00e0 clar que evolucionar\u00e0 d’una forma o una altra, ja que dita sent\u00e8ncia obliga expl\u00edcitament el legislador a una revisi\u00f3. Aix\u00ed doncs, \u00e9s molt probable que en les properes eleccions parlament\u00e0ries alemanyes encara vegem alguna novetat en el sistema electoral. \u2740<\/p>\n 1. La llei electoral alemanya vigent: \u00a0Bundeswahlgesetz<\/a>.<\/p>\n 2. La sent\u00e8ncia de 2024: \u00a0Bundesverfassungsgericht, 2024 juliol 30. Pressemitteilung Nr.64\/2024<\/a>: Das Bundeswahlgesetz 2023 ist \u00fcberwiegend verfassungsgem\u00e4\u00df \u2013 allein die 5 %-Sperrklausel ist derzeit verfassungswidrig, gilt aber mit bestimmten Ma\u00dfgaben fort. Traducci\u00f3 a l’angl\u00e8s<\/em>: Press Release No.64\/2024<\/a>: The 2023 Federal Elections Act is largely compatible with the Basic Law \u2013 only the 5% electoral threshold is currently unconstitutional, but it will continue to apply under certain conditions.<\/p>\n 3. La llei fonamental de la Rep\u00fablica Federal Alemanya: Grundgesetz f\u00fcr die Bundesrepublik Deutschland<\/a>. Traducci\u00f3 a l’angl\u00e8s<\/em>: Basic Law for the Federal Republic of Germany<\/a>.<\/p>\n 4. Els resultats de les eleccions de 2025: \u00a0Bundestagswahl 2025, Ergebnisse<\/a>.<\/p>\n 1. introducci\u00f3 i antecedents El proppassat 23 de febrer de 2025 Alemanya va estrenar una nova versi\u00f3 del seu sistema electoral. La idea essencial continua essent la d’un sistema mixt compensatori: Cada elector dona dos vots; en el primer opta entre diversos candidats individuals que competeixen per un sol esc\u00f3 a nivell local; en el segon vot l’elector opta entre diverses llistes de partit. Els segons vots serveixen per a veure quants n’obt\u00e9.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[7],"class_list":["post-3297","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-alemanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3297","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3297"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3297\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3313,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3297\/revisions\/3313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n2. La llei de 2023<\/h4>\n
\n3. La sent\u00e8ncia de 2024<\/h4>\n
\n4. Les eleccions de 2025 i les perspectives de futur<\/h4>\n
<\/p>\n
\nRefer\u00e8ncies<\/h4>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"