Dem\u00e0 se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haur\u00e0 algun partit que dir\u00e0 que ha \u201cguanyat les eleccions\u201d. En aquesta nota volem conv\u00e8ncer el lector que aix\u00f2 \u00e9s un error de concepte.<\/p>\n
Possiblement no hi haur\u00e0 cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, aix\u00f2 de considerar el m\u00e9s votat com a guanyador no s\u2019aguanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho veien aix\u00ed. Una obra tradicionalment atribu\u00efda a l\u2019autor hisp\u00e0nic Quintili\u00e0 d\u00f3na el seg\u00fcent exemple: set jutges es pronuncien sobre la pena que s\u2019ha d\u2019imposar al reu en un cas determinat; dos d\u2019ells demanen la ignom\u00ednia (escarni p\u00fablic), uns altres dos opten per l\u2019exili, i els altres tres es pronuncien per la pena de mort. L\u2019opci\u00f3 m\u00e9s votada \u00e9s la pena de mort, amb tres vots. Tanmateix, \u00e9s molt possible que els altres quatre membres del jurat \u2014que formen una majoria absoluta\u2014 siguin tots ells contraris a aplicar la pena capital. Per tant, aquesta opci\u00f3 no es pot considerar pas guanyadora! Ni cap altra, clar.<\/p>\n
Tals situacions s\u00f3n un veritable problema quan cal escollir una sola opci\u00f3 amb exclusi\u00f3 de totes les altres. Per\u00f2 en unes eleccions parlament\u00e0ries no es tracta pas d\u2019aix\u00f2, sin\u00f3 d\u2019elegir els membres d\u2019un \u00f2rgan de representaci\u00f3. En aquest context, el que toca fer \u00e9s combinar les diverses opcions, \u00e9s a dir, les candidatures, en proporci\u00f3 als vots obtinguts per cadascuna. I aix\u00f2 val independentment de si alguna d’elles ha reunit o no una majoria absoluta de vots.<\/p>\n
Si els escons es consideren com a unitats indivisibles, llavors, per a reproduir prou b\u00e9 les proporcions dels vots obtinguts cal disposar d\u2019un nombre prou gran d\u2019escons. En cas contrari, com per exemple en una circumscripci\u00f3 de 3\u00a0escons, llavors la possibilitat d\u2019aconseguir una bona proporcionalitat ser\u00e0 m\u00e9s aviat una coincid\u00e8ncia. Per exemple, si hi ha 3 escons i els percentatges de vots obtinguts s\u00f3n respectivament 48%,\u200940% i\u00a012%, llavors el repartiment m\u00e9s adient dels 3\u00a0escons \u00e9s 2,\u20091,\u20090, on les proporcions s\u00f3n bastant diferents de les que hi ha entre els percentatges de vots.<\/p>\n
El principi de representaci\u00f3 proporcional va sorgir fa un parell de segles en contraposici\u00f3 a la tend\u00e8ncia que hi havia \u2014i que encara persisteix\u2014 a concentrar la representaci\u00f3 en els sectors m\u00e9s majoritaris. En el segle XIX es van desenvolupar diversos m\u00e8todes per posar en pr\u00e0ctica la proporcionalitat en la mesura que ho permeti el nombre d\u2019escons i la seva indivisibilitat. Entre aquests m\u00e8todes (i restringint-nos als procediments que es basen en llistes de partit) hi ha la regla de D\u2019Hondt, la de les restes majors i la de Sainte-Lagu\u00eb.<\/p>\n
Els resultats no sempre s\u00f3n prou satisfactoris. Entre altres coses, perqu\u00e8 les desviacions respecte a la proporcionalitat depenen de diversos par\u00e0metres que no sempre es cuiden adequadament. De vegades hom diria que potser fins i tot es cuiden en sentit contrari. En aquest sentit \u00e9s especialment important, com hem vist, que les circumscripcions no siguin massa petites.<\/p>\n
En teoria, Espanya usa m\u00e8todes de representaci\u00f3 proporcional. Tanmateix, a la pr\u00e0ctica se segueix pensant en termes de guanyadors i perdedors. I els procediments electorals que s\u2019utilitzen tendeixen a fugir de la proporcionalitat en favor dels partits majoritaris.<\/p>\n
Un element d\u2019aquest tipus \u00e9s, com ja hem vist, el fet que hi hagi moltes circumscripcions de mida petita.<\/p>\n
D\u2019altra banda, en certs contextos s\u2019utilitza encara el \u201cvot limitat\u201d, que a finals del segle\u00a0XIX ja es considerava que tenia molt poc de proporcional. Aquest procediment s\u2019usa en les eleccions al Senat, en les eleccions municipals en pobles petits (vegi\u2019s la nostra nota sobre Llistes obertes<\/a>) i fins i tot en les eleccions als claustres universitaris.<\/p>\n Una bona mostra de les tend\u00e8ncies actuals \u00e9s la recent proposta del PP de reforma de les eleccions municipals<\/a>. En particular, proposen que si la candidatura m\u00e9s votada obt\u00e9 almenys el 35% dels vots i la seg\u00fcent no arriba al 30%, aleshores la m\u00e9s votada rebi autom\u00e0ticament un nombre de regidors superior al 50%!<\/p>\n Aquesta regla implementa el que es coneix com a \u201cprima de majoria\u201d, o \u201cde governabilitat\u201d.<\/p>\n Actualment, s\u2019utilitzen procediments d\u2019aquest tipus a Gr\u00e8cia<\/a> (on tenen la cara de dir-ne sistema de \u201cproporcionalitat refor\u00e7ada\u201d!), a Fran\u00e7a, en les eleccions regionals, com les que van tenir lloc la setmana passada<\/a>, i a It\u00e0lia<\/a>.<\/p>\n Per cert, el primer en adoptar un procediment d\u2019aquest tipus va ser Mussolini en l\u2019any 1924<\/a> (en aquest cas bastava que la candidatura m\u00e9s votada obtingu\u00e9s almenys el 25% dels vots per a que se li don\u00e9s autom\u00e0ticament les 2\/3 parts dels escons).<\/p>\n Crida l\u2019atenci\u00f3 el fet que aquest moviment contrari al proporcionalisme es concentri al sud d\u2019Europa. Com pot ser que m\u00e9s al nord aconsegueixin la governabilitat sense aquests procediments? \u2740<\/p>\n Dem\u00e0 se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haur\u00e0 algun partit que dir\u00e0 que ha \u201cguanyat les eleccions\u201d. En aquesta nota volem conv\u00e8ncer el lector que aix\u00f2 \u00e9s un error de concepte. Possiblement no hi haur\u00e0 cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, aix\u00f2 de considerar el m\u00e9s votat com a guanyador no s\u2019aguanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,4],"tags":[33,39,42,43,47,54,58,66,68,74],"class_list":["post-690","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-decidir","category-representar","tag-eleccions-municipals","tag-franca","tag-governabilitat","tag-grecia","tag-italia","tag-mes-de-dues-opcions","tag-mussolini","tag-prima-de-majoria","tag-proporcionalitat","tag-representacio-proporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=690"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3114,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/690\/revisions\/3114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"