{"id":762,"date":"2015-12-24T11:44:00","date_gmt":"2015-12-24T11:44:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=762"},"modified":"2023-08-29T01:52:07","modified_gmt":"2023-08-28T23:52:07","slug":"llistes-obertes-no-de-qualsevol-manera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=762","title":{"rendered":"Llistes obertes? No de qualsevol manera!"},"content":{"rendered":"

En les propassades eleccions generals espanyoles, el PP s\u2019ha quedat lluny de la majoria absoluta en el Congr\u00e9s, per\u00f2 no en el Senat, on s\u00ed que ha obtingut m\u00e9s de la meitat dels senadors electes. En l\u2019informatiu monogr\u00e0fic de TV3 sobre la jornada electoral aquesta difer\u00e8ncia entre el Congr\u00e9s i el Senat va ser atribu\u00efda a que aqu\u00ed els votants han seguit una l\u00f2gica diferent<\/q>. Per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed. Tal com veurem en aquesta entrada, de fet els electors han votat molt similarment en les dues cambres. El que segueix una \u201cl\u00f2gica\u201d diferent \u00e9s el sistema electoral, que per cert \u00e9s obsolet (tot i que usa llistes obertes).<\/p>\n

<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de les eleccions al Congr\u00e9s, on les circumscripcions tenen assignats m\u00e9s o menys escons segons la seva poblaci\u00f3, en el cas del Senat se segueix un \u201ccriteri\u201d territorial que assigna el mateix nombre de senadors, concretament quatre, a totes les circumscripcions provincials peninsulars. Tamb\u00e9 es tracten com a circumscripcions les illes i les ciutats de Ceuta i Melilla, per\u00f2 aqu\u00ed el nombre de senadors \u00e9s inferior.<\/p>\n

Una altra difer\u00e8ncia important est\u00e0 en la manera de votar i de determinar el resultat. En lloc d\u2019escollir una llista de partit, com en el Congr\u00e9s, en el cas del Senat l\u2019elector marca candidats individuals, amb total llibertat de triar-los de partits diferents. Concretament, se\u2019n marquen com a m\u00e0xim tres, \u00e9s a dir un menys que el nombre de senadors a elegir en aquella circumscripci\u00f3. Finalment, resulten elegits els quatre candidats que han rebut m\u00e9s vots. Aquest procediment rep el nom de vot limitat<\/i>. M\u00e9s avall veurem perqu\u00e8 es fa aix\u00ed.<\/p>\n

D\u2019alguna manera, es d\u00f3na per suposat que aqu\u00ed, en les eleccions al Senat, els electors voten en clau territorial i no en clau de partits. Per\u00f2 a la pr\u00e0ctica no \u00e9s aix\u00ed. En principi, els partits apareixen nom\u00e9s com a entitats presentadores de candidats, per\u00f2 aquesta informaci\u00f3 acaba dominant el vot. En efecte, si comparem els resultats del Congr\u00e9s i del Senat<\/a> per a una mateixa circumscripci\u00f3, es comprova que per regla general el primer i segon partits m\u00e9s votats per al Congr\u00e9s reben respectivament tres i un escons del Senat. Aix\u00f2 indica que la major part dels electors emplenen la butlleta del Senat amb els tres candidats del mateix partit que han votat per al Congr\u00e9s.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, en termes de partits els electors voten essencialment el mateix, per\u00f2 els resultats s\u00f3n molt diferents! Realment dif\u00edcil, per no dir impossible, de trobar-hi una justificaci\u00f3. Al contrari, \u00e9s bastant inevitable de concloure que almenys un dels dos resultats no \u00e9s gens encertat.<\/p>\n

\n

\u00c9s interessant observar que estem davant d\u2019un procediment de votaci\u00f3 mitjan\u00e7ant llistes obertes. En efecte, cada elector \u00e9s perfectament lliure de combinar els candidats que vulgui.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 de donar els escons als candidats m\u00e9s votats \u00e9s contrari al principi de representaci\u00f3 proporcional.
\n<\/p>\n

Si els partits presentessin quatre candidats i els electors en marquessin tamb\u00e9 quatre, llavors encara seria pitjor. En efecte, imaginem que un 51% de l\u2019electorat recolza el partit\u00a0A i l\u2019altre 49% recolza el partit\u00a0B. En aquest escenari, els quatre candidats m\u00e9s votats serien tots ells del partit\u00a0A! El\u00a0vot limitat intenta evitar aix\u00f2 i d\u00f3na tres senadors del partit\u00a0A i un del partit\u00a0B, en la proporci\u00f3 de 75% a 25%. Tanmateix, aix\u00f2 encara est\u00e0 bastant lluny de la proporcionalitat. I encara ho est\u00e0 m\u00e9s en un escenari de tres o m\u00e9s partits molt igualats entre ells, com ha passat en algunes circumscripcions en aquestes eleccions.<\/p>\n

El procediment del vot limitat va entrar a Espanya l\u2019any 1876. Encara no havien passat deu anys que ja se\u2019l criticava aix\u00ed: el voto limitado no produce otro resultado favorable a la proporcionalidad de la representaci\u00f3n que la de permitir que la alcance una minor\u00eda … pero ni consigue que la participaci\u00f3n sea proporcional, ni que la alcance m\u00e1s que una sola minor\u00eda, ni en fin, que el resultado de la elecci\u00f3n sea espejo de la importancia num\u00e9rica de los partidos<\/q> (Mario\u00a0Navarro Amandi, 1885<\/a>). Per\u00f2 encara l\u2019utilitzem avui dia! I no nom\u00e9s en les eleccions al Senat, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les eleccions municipals en pobles petits, i fins i tot en les eleccions als claustres universitaris.<\/p>\n

Una vegada m\u00e9s, una cosa \u00e9s la manera de votar i una altra el procediment per transformar els vots en un resultat encertat. Per m\u00e9s detalls referim el lector a l’entrada Llistes obertes<\/a>. \u2740<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En les propassades eleccions generals espanyoles, el PP s\u2019ha quedat lluny de la majoria absoluta en el Congr\u00e9s, per\u00f2 no en el Senat, on s\u00ed que ha obtingut m\u00e9s de la meitat dels senadors electes. En l\u2019informatiu monogr\u00e0fic de TV3 sobre la jornada electoral aquesta difer\u00e8ncia entre el Congr\u00e9s i el Senat va ser atribu\u00efda a que aqu\u00ed els votants han seguit una l\u00f2gica diferent. Per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed. Tal com veurem.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[49,59,68,87],"class_list":["post-762","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-representar","tag-llistes-obertes","tag-navarro-amandi","tag-proporcionalitat","tag-vot-limitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=762"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/762\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3110,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/762\/revisions\/3110"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=762"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=762"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}