{"id":780,"date":"2016-02-16T16:15:20","date_gmt":"2016-02-16T16:15:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/arselectionis\/?p=780"},"modified":"2023-08-29T01:48:03","modified_gmt":"2023-08-28T23:48:03","slug":"circumscripcions-uninominals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/?p=780","title":{"rendered":"Circumscripcions uninominals? No, gr\u00e0cies!"},"content":{"rendered":"

Darrerament han aparegut alguns articles que defensen sistemes electorals basats en circumscripcions uninominals, \u00e9s a dir, d’un sol diputat. Un d’aquests articles \u00e9s, per exemple, el de Xavier Roig a ara.cat<\/a> (amb una segona part<\/a>).<\/p>\n

\n

Considerem les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre de 2015. Quin hauria estat el resultat amb un sistema de circumscripcions uninominals? Evidentment, els detalls dependrien de com s’haguessin fixat les circumscripcions. Per\u00f2 la t\u00f2nica general est\u00e0 bastant clara. Mirem, si no, el mapa seg\u00fcent, que mostra quina va ser la candidatura m\u00e9s votada en cada municipi de Catalunya:<\/p>\n

\"Election_Map_Catalonia_2015\"<\/a><\/p>\n

Com es pot veure, quasib\u00e9 tot el mapa \u00e9s d’un mateix color, que correspon a Junts pel S\u00ed. Certament, les circumscripcions no coincidirien amb els municipis, ja que cadascuna hauria de tenir una poblaci\u00f3 el m\u00e9s propera possible a 7.500.000 \/ 135 = 55.555 habitants. Per tant, t\u00edpicament serien agrupacions de municipis petits o b\u00e9 barris o districtes de municipis grans. Tanmateix, per regla general Junts pel S\u00ed seguiria sent la candidatura m\u00e9s votada. Aix\u00f2 est\u00e0 for\u00e7a clar en el cas d’agrupaments de municipis petits. En el cas de districtes de municipis grans, en principi no tindria perqu\u00e8 ser aix\u00ed, per\u00f2 el fet \u00e9s que segueix passant bastant el mateix. Per exemple, en el cas de Barcelona, Junts pel S\u00ed va ser la candidatura m\u00e9s votada en 9 dels 10 districtes municipals de Barcelona<\/a>.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, amb un sistema de circumscripcions uninominals, Junts pel S\u00ed hauria obtingut una majoria aclaparadora dels escons de Parlament, segurament m\u00e9s del 90%. Tot i que nom\u00e9s va aconseguir un 40% dels vots.<\/p>\n

\n

Tal desproporci\u00f3 entre vots i escons vol dir que uns electors queden molt m\u00e9s representats del compte i altres molt menys, o no gens, la qual cosa atenta contra el principi d\u2019igualtat entre electors. Aquest problema va ser clarament identificat en el segle XIX, en qu\u00e8 va sorgir un moviment per posar en pr\u00e0ctica el principi de representaci\u00f3 proporcional. Alguns pa\u00efsos m\u00e9s o menys importants encara no s\u2019hi han afegit, per\u00f2 aix\u00f2 no justifica que nosaltres tamb\u00e9 ho haguem de fer malament.<\/p>\n

\u00c9s ben cert que nom\u00e9s es pot pretendre una proporcionalitat aproximada (ja que estem parlant de nombres enters). Per\u00f2 hi ha procediments que s\u2019hi acosten for\u00e7a. En qualsevol cas, per a acostar-s’hi conv\u00e9 que cada circumscripci\u00f3 tingui assignat un nombre d’escons el m\u00e9s proporcional possible a la seva poblaci\u00f3 i, a m\u00e9s, que aquests nombres d’escons siguin com m\u00e9s grans millor. O\u00a0sigui, que conv\u00e9 allunyar-se com m\u00e9s millor de les circumscripcions uninominals.<\/p>\n

\n

Aix\u00ed doncs, des del punt de vista de la proporcionalitat, sempre \u00e9s preferible la circumscripci\u00f3 \u00fanica. Ara b\u00e9, llavors entrem en conflicte amb una altra dimensi\u00f3 del problema, que \u00e9s que sovint es pret\u00e9n que el parlament d’un pa\u00eds tamb\u00e9 representi adequadament els seus diferents terrioris, els quals poden tenir interessos diferents. Aix\u00f2 complica bastant les coses, per\u00f2 avui dia existeixen diversos procediments relativament exitosos en el sentit de prestar atenci\u00f3 alhora a la proporcionalitat entre partits i a la dimensi\u00f3 territorial (vegi\u2019s La dimensi\u00f3 territorial<\/a>).<\/p>\n

Un d’aquests procediments \u00e9s el sistema \u201cmixte\u201d d’Alemanya, el qual combina una elecci\u00f3 d’un cert nombre de diputats mitjan\u00e7ant circumscripcions uninominals i un repartiment proporcional basat en una sola circumscripci\u00f3 global. M\u00e9s concretament, els electors voten per partida doble: d’una banda voten per un dels candidats de la seva circumscripci\u00f3, la qual informaci\u00f3 s’usa per declarar elegit el candidat m\u00e9s votat de cada circumscripci\u00f3; d’altra banda, voten per un partit, la qual informaci\u00f3 s’utilitza per fer un repartiment proporcional a nivell global. Els diputats que resulten elegits a nivell local compten ja com a escons assignats dels partits a qu\u00e8 pertanyen, de manera que les llistes de partit s’han d’usar nom\u00e9s per tal de completar el nombre d’escons que correspongui segons la regla de repartiment proporcional.<\/p>\n

El problema \u00e9s que tot sovint els diputats d’un partit que s\u00f3n elegits a nivell local s\u00f3n m\u00e9s que el nombre d’escons que corresponen a aquell partit segons la regla de repartiment proporcional. En tals casos, no hi ha m\u00e9s remei que ampliar la mida de la cambra. I per respectar la proporcionalitat, cal aplicar el mateix factor a tots els partits. Els detalls s\u00f3n un tant complicats, i han estat objecte d’una recent reforma de la llei electoral alemanya (vegi’s per exemple Pukelsheim 2014<\/a>). En qualsevol cas, el resultat \u00e9s que la fracci\u00f3 de la cambra que \u00e9s elegida mitjan\u00e7ant circumscripcions uninominals acaba sent inferior al que es pretenia inicialment. Si no es fa aix\u00ed, no es pot respectar la proporcionalitat.<\/p>\n

O sigui, que fins i tot el celebrat sistema alemany posa de manifest el conflicte entre representaci\u00f3 proporcional i circumscripcions uninominals.<\/p>\n

\n

Una altra not\u00edcia recent sobre el tema \u00e9s la publicaci\u00f3 de la tesi doctoral de Francisco Camps, ex-president de la Generalitat Valenciana, que tamb\u00e9 defensa un sistema basat en circumscripcions uninominals. Aplicada a les dades reals de les Eleccions Generals Espanyoles del passat 20 de desembre de 2015, la proposta de Francisco Camps hauria donat al PP 212 escons<\/a>, en lloc dels 123 que li ha donat el sistema vigent, i dels 100,5 que li correspondrien segons una proporcionalitat exacta.<\/p>\n

Segons el mateix Francisco Camps<\/a>, per poder aplicar la seva proposta n’hi hauria prou amb uns petits canvis en la constituci\u00f3 espanyola: canviar la paraula \u201cprovincial\u201d per \u201cuninominal\u201d\u00a0quan es parla de circumscripcions, i treure la paraula \u201cproporcional\u201d.<\/p>\n

En altres paraules, n’hi hauria prou amb retrocedir al segle XIX. \u2740<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies<\/h4>\n

F.\u00a0Pukelsheim, 2014. Proportional Representation.<\/i> Springer.<\/small><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Darrerament han aparegut alguns articles que defensen sistemes electorals basats en circumscripcions uninominals, \u00e9s a dir, d’un sol diputat. Un d’aquests articles \u00e9s, per exemple, el de Xavier Roig a ara.cat (amb una segona part). Considerem les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre de 2015. Quin hauria estat el resultat amb un sistema de circumscripcions uninominals? Evidentment, els detalls dependrien de com s’haguessin fixat les circumscripcions. Per\u00f2 la t\u00f2nica.. Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4],"tags":[7,15,29,35,68,74],"class_list":["post-780","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-ho-fan-a","category-representar","tag-alemanya","tag-circumscripcio-unica","tag-ege2015","tag-epc2015","tag-proporcionalitat","tag-representacio-proporcional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/780","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=780"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/780\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3108,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/780\/revisions\/3108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/arselectionis\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}