{"id":670,"date":"2025-10-02T11:58:06","date_gmt":"2025-10-02T10:58:06","guid":{"rendered":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/?p=670"},"modified":"2025-10-03T08:50:40","modified_gmt":"2025-10-03T07:50:40","slug":"mesures-doblants-i-pesos-de-muckenhoupt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/mesures-doblants-i-pesos-de-muckenhoupt\/","title":{"rendered":"Mesures doblants i pesos de Muckenhoupt"},"content":{"rendered":"\n<p>La teoria de pesos cl\u00e0ssica estableix una s\u00e8rie de condicions sobre funcions (anomenades pesos) \\(w\\in L^1_{\\rm loc}(\\mathbb R^d)\\) per tal que l&#8217;operador maximal de Hardy-Littlewood<\/p>\n<p>\\[Mf(x)=\\sup_{r&gt;0}\\frac{1}{m(B_r(x))}\\int_{B_r(x)} f(y)\\, w(y)\\, dm(y),\\]<\/p>\n<p>on \\(m\\) representa la mesura de Lebesgue, sigui fitat en algun espai \\(L^p(m)\\).\u00a0 Entre aquestes condicions es troben les classes de Muckenhoupt \\(A_p\\), la seva uni\u00f3 \\(A_\\infty\\), els pesos que satisfan una desigualtat de H\u00f6lder invertida \\(B_q\\), la seva uni\u00f3 \\(B_1\\), &#8230; Resulta, de fet, que \\(B_1=A_\\infty\\), \u00e9s a dir que una mesura t\u00e9 maximal fitat en algun \\(L^p\\) si i nom\u00e9s si satisf\u00e0 una desigualtat de H\u00f6lder invertida per algun exponent \\(q\\).<\/p>\n<p>En un article de Michael Brian Korey de 1998 s&#8217;estudien aquestes condicions i alguna m\u00e9s, la seva relaci\u00f3 amb pesos doblants a tot l&#8217;espai ambient, aix\u00ed com condicions asimpt\u00f2tiques sobre aquestes classes, \u00e9s a dir, suposant que les constants que apareixen en controlar les diferents condicions, milloren a mida que agafem escales m\u00e9s petites.<\/p>\n<p>Tota aquesta teoria es pot aplicar quan substitu\u00efm la mesura de Lebesgue per altres mesures arbitr\u00e0ries que siguin doblants en un espai m\u00e8tric, per exemple a \\(\\mathbb\u00a0 R^d \\). Parlem doncs de mesures \\(\\mu\\) que satisfacin que<\/p>\n<p>\\[\\mu(2B)\\leq C_\\mu \\mu(B)\\]<\/p>\n<p>per tota bola \\(B\\) centrada en el suport de \\(\\mu\\).<\/p>\n<p>Una part d&#8217;aquesta teoria es pot trobar al cap\u00edtol de pesos del llibre [2] que estem escrivint conjuntament amb en Xavier Tolsa, per\u00f2 queda camp per c\u00f3rrer, per exemple mirar quines parts de l&#8217;article de Korey es poden portar a aquest context de mesures doblants de base, buscar contraexemples o demostrar l&#8217;equival\u00e8ncia entre \\(A_\\infty\\) i \\(B_1\\), veure en quins casos s&#8217;hereta la condici\u00f3 de doblament per part del pes \\(w\\), o trobar contraexemples, etc\u00e8tera.<\/p>\n<p>Prerequisits: teoria de la mesura abstracta.<\/p>\n<p>Altament recomanat: an\u00e0lisi funcional i an\u00e0lisi harm\u00f2nica.<\/p>\n<p>Primers passos: entendre els primers cap\u00edtols del llibre de Pertti Mattila (o Evans-Gariepy), la teoria de pesos cl\u00e0ssica (per exemple al llibre del Duoandikoetxea o al Grafakos) i les xarxes di\u00e0diques en conjunts de Tuomas Hyt\u00f6nen i Anna Kairema. Si es volen mirar q\u00fcestions de l&#8217;article de Korey, conv\u00e9 estudiar la desigualtat de John-Nirenberg tamb\u00e9.<\/p>\n<p>[1] Michael B. Korey. (1998). Ideal Weights: Asymptotically Optimal Versions of Doubling, Absolute Continuity, and Bounded Mean Oscillation, JFAA, 4(4-5), 491-519.<\/p>\n<p>[2] Prats, M. i Tolsa, X. (preprint, 2025). Harmonic measure in Euclidean spaces. <a href=\"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/mprats\/2023\/10\/05\/marti-prats-and-xavier-tolsa-notes-on-harmonic-measure\/\">https:\/\/mat.uab.cat\/web\/mprats\/2023\/10\/05\/marti-prats-and-xavier-tolsa-notes-on-harmonic-measure\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La teoria de pesos cl\u00e0ssica estableix una s\u00e8rie de condicions sobre funcions (anomenades pesos) \\(w\\in L^1_{\\rm loc}(\\mathbb R^d)\\) per tal que l&#8217;operador maximal de Hardy-Littlewood \\[Mf(x)=\\sup_{r&gt;0}\\frac{1}{m(B_r(x))}\\int_{B_r(x)} f(y)\\, w(y)\\, dm(y),\\] on \\(m\\) representa la mesura de Lebesgue, sigui fitat en algun espai \\(L^p(m)\\).\u00a0 Entre aquestes condicions es troben les classes de Muckenhoupt \\(A_p\\), la seva uni\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":53,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[40],"class_list":["post-670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-analisi-matematica","tag-marti-prats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/users\/53"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=670"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/670\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":685,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/670\/revisions\/685"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mat.uab.cat\/web\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}