La Roda de la Fortuna del Yijing


Si visitem el petit museu local de Cape Bay, a la turmentada costa nord de Terranova, podrem admirar una mena de roda d'ivori (absurdament catalogada com a "joguina antiga") que presenta, al llarg de tot el seu perímetre, unes incisions, en disposició aparentment capriciosa, formades per petits segments, sencers o bé partits per la meitat. Qui conegui mínimament la història de Bagua, la secta secreta dels vuit trigrams, hi reconeixerà una "roda de la fortuna" (o "roda dels canvis", com seria més apropiat d'anomenar-la), la utilització de la qual, com a ajuda en l'endevinació a través del Yijing (I Ching en la transcripció Wade), està ben documentada, com a mínim d'ençà de l'època del monarca Xuan. Calia fer rodar la roda fins que s'aturés i, aleshores, llegir els sis símbols a la dreta del punt indicat. El més remarcable és que, malgrat que la roda presenta només 64 símbols al seu perímetre, cada un dels quals és o bé un segment sencer (yang) o bé un de partit (yin), tots els 64 hexagrams que formen el corpus del Yijing hi són representats. Quan, a l'època Han, van començar a aparèixer múltiples versions espúries del Yijing, que multiplicaven inversemblantment el nombre de trigrams, la possessió o no d'una roda de la fortuna apropiada esdevenia la pedra de toc de cada nova modificació. (Amb quina precisió no ridiculitza Mei Sheng, el gran poeta, aquells endevins que es presenten amb rodes incompletes o excessives!)

Com era d'esperar, la importació de les rodes de la fortuna a Occident va desproveir-les del seu contingut místic i va convertir-les en joguines de la màgia cabalística o combinatòria. Tartaglia (que és sabut que utilitzava, en cercles esotèrics, rodes de la fortuna de fins a 2 elevat a 7 símbols al perímetre) va conjecturar que només quan n és primer, perfecte o quadrat perfecte, hi ha una roda amb 2 elevat a n símbols.

Com molt bé ens recorda Borges, la solució de l'enigma és sempre inferior a l'enigma. Va ser un desconegut empleat de l'oficina de Correus de Königsberg qui va demostrar l'existència de rodes de la fortuna per a tot valor de n i va trobar com construir-les. Les conseqüències, com era d'esperar, van ser terribles: al 1813 la secta dels vuit trigrams es revolta contra l'emperador; confabulats amb els Bailian (la totpoderosa secta del "lotus blanc"), duen el país a una greu crisi que havia de conduir a la guerra de l'opi i, cap a la fi del segle XIX, a la revolta dels bòxers. L'empleat de Correus, no cal dir-ho, desaparegué en molt estranyes circumstàncies, que no podem imaginar sinó com a terribles.

Quina devia ser la teoria de l'empleat de Correus?

Jaume Aguadé

Back to the research page.