Descripció

A partir dels anys 80 la recerca en Matemàtiques a Catalunya va iniciar un notable desenvolupament. En particular en camps que tenen aplicació a les Finances com l’Estadística, el Càlcul Estocàstic o la Matemàtica Aplicada. A aquest desenvolupament hi van contribuir de manera destacada, entre altres, el Departament de Matemàtiques de la UAB i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

D’altra banda, a partir dels anys 70 determinats avenços matemàtics van començar a revolucionar el món de les Finances, especialment pel que fa a la gestió de carteres, a la valoració i cobertura de derivats i a la mesura i control del risc. Durant els anys 90, les principals entitats financeres del país van prendre consciència de la necessitat de contractar professionals amb una alta qualificació matemàtica per tal d’incorporar aquestes noves idees i tècniques a la seva gestió diària.

El Màster en Matemàtiques per als Instruments Financers (MMIF) va néixer el 1998 com a resposta a aquestes necessitats i com a fruit d’un acord entre el Departament de Matemàtiques de la UAB i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), la Borsa de Barcelona, que n’és l’entitat patrocinadora, i les principals empreses financeres del nostre país, que assessoren el Màster i ofereixen pràctiques remunerades als nostres estudiants.

Aproximadament la meitat del professorat del MMIF pertany al món acadèmic i són professors de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona (UB) i Politècnica de Catalunya (UPC). L’altra meitat està formada per professionals de diferents entitats financeres com són Borsa de Barcelona, CaixaBank, Banc Sabadell, Crèdit Andorrà, VidaCaixa i Catalana Occident.

El MMIF consta d’una part acadèmica valorada en 36 crèdits ECTS, una part de pràctiques en empresa valorada en 18 crèdits ECTS i un treball de fi de màster de 6 crèdits. Les pràctiques, remunerades, es realitzen principalment en les entitats financeres que ens donen suport, entre les que hi ha les més importants del nostre país. Aquestes pràctiques aporten als alumnes el component necessari d’aprenentatge pràctic. A més a més, a través d’aquestes entitats mantenim una via oberta de col·laboració entre els mons acadèmic i professional.