1. El sistema electoral britànic
El dijous 4 de juliol de 2024 el Regne Unit va elegir els 650 membres de la seva cambra baixa, la House of Commons. Com és sabut, el seu sistema electoral consisteix en dividir el territori en diversos districtes de població similar, concretament 650, cadascun dels quals proporciona un representant; en cada districte es presenten diversos candidats, cada elector indica quin d’ells li agrada més i resulta elegit aquell que obté més vots. Aquest procediment és molt natural. Però no funciona bé. Si més no, en el cas habitual que són presents uns partits polítics d’àmbit global. Vegem perquè.
2. El paper dels partits polítics
El paper dels partits polítics en unes eleccions té dues vessants. D’una banda, la major part dels candidats estan adscrits a algun partit, les consignes del qual acostumen a seguir en el cas de resultar elegits com a representants. D’altra banda, la major part dels electors voten en clau de partit, és a dir, que en donar el seu vot a un determinat candidat es pot entendre que aproven les propostes polítiques del partit al qual està adscrit aquell candidat.
Al Regne Unit hi ha també representants independents, no adscrits a cap partit. Però aquests són realment una minoria (6 de 650 en aquestes darreres eleccions).
3. Conveniència de la proporcionalitat entre vots i escons
Davant d’aquest paper dels partits, es fa desitjable que el nombre de representants de cada partit
sigui proporcional al nombre de vots obtinguts per aquell partit. És a dir, que si un partit ha obtingut el doble de vots que un altre llavors el nombre de representants també sigui el doble. I anàlogament amb qualsevol altre factor en lloc de 2.
Altrament, si les proporcions són molt diferents, llavors les decisions que prengui el parlament poden diferir de les que prendria directament tota la població.
4. Un exemple extrem
El sistema electoral britànic deixa molt a desitjar en aquest sentit. Imaginem, per exemple, que hi ha quatre partits —A,B,C,D— que obtenen respectivament els següents percentatges de vots en tot el territori: 32%,25%,23%,20%. Suposem també que el país és molt homogeni, de manera que uns percentatges similars —per simplificar suposarem els mateixos— es donen també a nivell de cada districte. En una situació d’aquest tipus, tots els districtes elegirien com a representant el seu candidat del partit A. Per tant, la distribució d’escons entre partits en el parlament seria la següent: 100%,0%,0%,0%. La qual no té res a veure amb la distribució dels vots.
Suposem ara que cal decidir Sí\,o\,No sobre una determinada qüestió i que l’opinió dels quatre partits és respectivament la següent: Sí,No,No,No. En tal cas, el parlament es pronunciaria unànimement pel Sí, mentre que un referèndum donaria la victòria al No, per un 68%.
5. Un exemple real de grans desproporcions: les eleccions de 2024 al Regne Unit
El problema de les desproporcions entre vots i escons existeix no solament en el món de les idees, sinó també en el món real. Un exemple notable són les recents Eleccions Generals del Regne Unit 2024 (ref.1). La taula 1 recull la distribució de vots i d’escons entre els partits més majoritaris (els que no arriben a l’1% de vots estan inclosos a l’apartat `Altres’). La figura 1 representa la mateixa informació de manera analògica.
| Partit | Lab | Cons | Ref | LibDem | Green | SNP | Altres |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | 33.8% | 23.7% | 14.3% | 12.2% | 6.8% | 2.4% | 6.8% |
| Escons | 63.4% | 18.6% | 0.7% | 11.1% | 0.6% | 1.4% | 4.2% |
En l’ideal de proporcionalitat exacta hauríem de tenir les mateixes xifres en les dues files de la taula 1. I els dos gràfics de pastissos de la figura 1 haurien de ser idèntics.
Aquí estem molt lluny d’aquest ideal. En particular els Laboristes han obtingut una majoria absoluta molt folgada en escons (63.4%) sense tenir-la pas en vots (33.8%). Aquests nombres contrasten amb els de les eleccions anteriors, del 2019, on el mateix partit va obtenir un percentatge similar de vots (32.1%) i també d’escons (31.1%) \cite{regneunit2019}.
Un altre partit on els percentatges de vots i d’escons són molt diferents és Reform UK, amb un 14,3% de vots i només un 0.7% d’escons (noti’s la diferència entre els respectius sectors, de color blau cel, als gràfics de pastissos).
A més, la comparació d’aquest partit amb els Demòcrates Liberals mostra un fet força indesitjable, a saber, que aquest últim tingui menys vots (12.2%) i en canvi bastants més escons (11.1%).
De fet, aquestes eleccions han batut tots els rècords segons diversos indicadors numèrics que s’utilitzen per a quantificar el grau de desproporció entre vots i escons (ref.7 i ref.5) (vegi’s (ref.8) per una introducció a aquests indicadors).
6. Una revisió pendent
Davant d’això, no és estrany que en diversos cercles del país tornin a sorgir veus que demanin de revisar el sistema electoral (ref.7 i ref.5).
La qüestió no és pas nova. El 5 de maig de 2011 el Regne Unit ja va sotmetre a referèndum —sense èxit— una proposta de modificació del sistema electoral (ref.3). La proposta mantenia la divisió territorial en districtes d’un sol representant. El que s’hauria modificat és la informació que dona l’elector i la manera de decidir quin candidat és elegit representant. En el procediment actual, sovint anomenat first past the post
cada elector indica un sol candidat i s’elegeix el més votat. En lloc d’això, es proposava el següent procediment, anomenat de vot alternatiu
: A més d’indicar el seu candidat més preferit, cada elector pot indicar també una segona opció, una tercera, etcètera. Si hi ha més d’una candidat que és votat com a primera opció, s’elimina el menys votat i cadascun dels vots que hi havia a favor seu és transferit a la següent opció; aquesta operació es repeteix successivament fins a que quedi un sol candidat, el qual resulta llavors elegit.
En lloc de vot alternatiu
també se l’anomena segona volta instantània
(instant runoff voting
) perquè es pot entendre que, en expressar un ordre de preferència, l’elector està indicant què votaria en una segona volta després d’eliminar determinats candidats, i el procediment descrit més amunt equival realment a diverses voltes successives condensades en una sola cita electoral. Així doncs, no és tan diferent del procediment que s’utilitza en les Eleccions Legislatives de França, les quals van tenir lloc precisament tres dies després de les britàniques (ref.4).
El resultat del referèndum va ser contrari a la proposta de modificació per un 67.9% dels vots contra el 32.1% (amb una participació del 42.0%).
Les raons d’aquest resultat negatiu van ser molt diverses (ref.6). Entre elles, potser va jugar un paper la sensació que en realitat la proposta no comportava un gran canvi. En particular, les desproporcions podrien continuar sent molt grans.
Perquè la causa de les desproporcions radica sobretot en el fet de dividir el territori en districtes d’un sol representant. Aquesta manera de fer impedeix totalment de reflectir la diversitat d’opinions que de ben segur hi ha en un districte qualsevol. ❀
Referències
1. Regne Unit: UK Parliament. General Election 2024 Results.
2. Regne Unit: UK Parliament. General Election 2019 Results
3. Regne Unit: 2011 Alternative Vote Referendum.
5. Ben Chu, BBC Verify, 2024 juliol 5. Biggest-ever gap between number of votes and MPs hits Reform and Greens.
6. Tom Clark, The Guardian, 2011 maig 6. 10 reasons the AV referendum was lost.
7. Dylan Difford, Make Votes Matter, 2024 juliol 6. Election 2024: Our least representative election ever.
8. Xavier Mora, Maria Reig, 2023. Desproporcions electorals. Com quantificar-les i analitzar les seves causes. Materials Matemàtics, vol.2023, no.1, pp.14.