Demà se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haurà algun partit que dirà que ha “guanyat les eleccions”. En aquesta nota volem convèncer el lector que això és un error de concepte. Possiblement no hi haurà cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, això de considerar el més votat com a guanyador no s’aguanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho.. Llegir més
Dobles voltes
Aquests dies l’Argentina es troba a l’interludi de les seves eleccions presidencials. Com en altres països, aquestes eleccions passen a una segona volta entre els dos candidats més votats sempre que en la primera volta no hi ha cap candidat que arribi a una majoria absoluta. També ho fem així en les eleccions a rector d’universitat. Si es procedeix d’aquesta manera és perquè quan no s’arriba a una majoria absoluta, aleshores la candidatura.. Llegir més
En cerca del consens
Amb motiu de les dificultats que presenta l’elecció del President de la Generalitat de Catalunya per a la propera legislatura, aquests dies té lloc a través de Twitter un interessant experiment on es planteja un procediment d’elecció mitjançant un sistema d’eliminatòries, ben bé com si es tractés d’una competició esportiva (@JordiCalvís #RoadToTheConsensus). Es va començar amb 128 candidats (135 menys els 7 de la mesa) amb els quals es van plantejar a l’atzar.. Llegir més
Eleccions presidencials i similars
Aquests dies es parla molt de la propera elecció de president de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi ha gaire dubte que el candidat més recolzat és Artur Mas, ara per ara no està clar que aquest pugui reunir els vots que es requereixen per resultar elegit. Com s’ha de procedir en un cas així, en què cap candidat té el suport d’una majoria absoluta? Els grecs i romans ho.. Llegir més
Democràcia a l’helvètica
Tot sovint es posa Suïssa com a exemple d’una democràcia envejable. Així ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democràcia a l’helvètica (BonPort edicions, 2015). I és que, efectivament, a Suïssa es preocupen molt de la qualitat democràtica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels mètodes de votació i elecció. D’entrada, tenen molta tradició en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons suïssos van.. Llegir més
Referèndums amb propostes alternatives
Suposem que un cert col·lectiu ha de decidir si adopta o no una proposta determinada A. Òbviament, convé una votació on es demani a cadascú si li sembla bé o no adoptar la proposta en qüestió. Suposem que vota tothom i a consciència. Si hi ha més vots favorables que desfavorables, aleshores correspon adoptar la proposta A; altrament no. Fins aquí cap problema. Suposem, però, que arran de la proposta A es planteja també una proposta.. Llegir més
Votacions amb més de dues opcions
Com és ben sabut, darrerament Catalunya s’està plantejant la possibilitat d’esdevenir un estat independent. Per tal de saber si els catalans ho volem realment així, convindria fer un referèndum. La pregunta més senzilla seria òbviament la següent: Pregunta 1. Vol que Catalunya esdevingui un estat independent? Sí o no. En altres paraules, aquesta pregunta demana de pronunciar-se per una de les dues opcions següents: Opció A: Esdevenir un estat independent Opció N: No.. Llegir més
Comentaris recents