Aquests dies l’Argentina es troba a l’interludi de les seves eleccions presidencials. Com en altres països, aquestes eleccions passen a una segona volta entre els dos candidats més votats sempre que en la primera volta no hi ha cap candidat que arribi a una majoria absoluta. També ho fem així en les eleccions a rector d’universitat.

Si es procedeix d’aquesta manera és perquè quan no s’arriba a una majoria absoluta, aleshores la candidatura más votada pot deixar molt a desitjar;; de fet, hi pot haver una majoria absoluta de l’electorat que cregui que és la pitjor opció. Per exemple, si hi ha tres candidats, A, B, C,  i aquests obtenen respectivament un 40%, 35% i 25% dels vots, podria ser que tots els votants de B i C, que sumen un 60%, estiguéssin d’acord que la pitjor opció és A, la més votada.

Un candidat així mai no pot guanyar en una segona volta entre les dues opcions més votades (suposant que els electors mantenen les seves preferències i la seva participació). Així, en l’exemple precedent, la segona volta es disputaria entre A i B, però no guanyaria pas A sinó B, amb uns percentatges respectius del 40% i 60%, ja que els votants de C creuen que la pitjor opció és A i per tant donarien el seu vot a B.

Però el procediment de la doble volta també té greus defectes. Suposem que els electors tenen unes preferències concretes que en aplicar el mètode que estem considerant donen la victòria a un determinat candidat X. Imaginem que aquestes preferències experimenten un canvi que només actua en el sentit d’afavorir aquest candidat X. Tothom estarà d’acord que després de tal canvi hauria de seguir guanyant X. Doncs bé, amb el mètode de la doble volta no té perquè ser així ! Pot semblar increïble, però és cert, com mostra el següent exemple.

Considerem tres candidats A, B, C, i les següents preferències per part dels electors:

  • 36%  A > B > C,
  • 30%  C > A > B,
  • 24%  B > C > A,
  • 10%  B > A > C,

on la primera línia vol dir que un 36% dels electors prefereixen A a B i aquest últim a C, i similarment les altres línies. Amb aquestes preferències, en la primera volta els tres candidats obtindrien respectivament el 36%, 34% i 30% dels vots. Per tant hi hauria una segona volta entre A i B, en la qual es veu fàcilment que aquest dos candidats obtindrien respectivament el 66% i 34% dels vots, quedant escollida doncs l’opció A.

Suposem ara que el darrer 10% de l’electorat canvia d’opinió en sentit favorable a A: en lloc de B > A > C, ara les seves preferències són A > B > C. El lector comprovarà fàcilment que aquest canvi resulta en una segona volta entre A i C, en la qual aquests obtenen respectivament el 46% i 54% dels vots, la qual cosa dóna la victòria a C !

Algú pot dir que aquest fet no deu passar gaire sovint. Però és que no hauria de passar absolutament mai ! D’alguna manera ens està dient que almenys un dels dos resultats, abans o després del canvi d’opinió, està malament.

Aquest i altres defectes es poden evitar mitjançant certs procediments alternatius. Alguns d’ells utilitzen el vot preferencial, que consisteix a dir no només quina és l’opció preferida, sinó també quina és la segona, la tercera, etcètera, fins on el votant cregui més convenient; és a dir, la informació que considerem en l’exemple anterior. Una altra possibilitat és el vot d’aprovació, en el qual cas l’elector es limita a donar la llista de tots els candidats que ell considera acceptables.

De tota manera, no n’hi prou amb votar d’una o altra manera. Després cal tractar la informació obtinguda mitjançant un procediment encertat que realment eviti els defectes en qüestió. El lector interessat en trobarà més informació a l’article Votar, no tan fàcil com sembla, però podríem fer-ho millor!.

Per cert, aquests procediments alternatius també tenen l’avantatge de ser més barats, ja que obtenen tota la informació necessària en una sola jornada electoral. ❀