1. El sistema electoral britànic El dijous 4 de juliol de 2024 el Regne Unit va elegir els 650 membres de la seva cambra baixa, la House of Commons. Com és sabut, el seu sistema electoral consisteix en dividir el territori en diversos districtes de població similar, concretament 650, cadascun dels quals proporciona un representant; en cada districte es presenten diversos candidats, cada elector indica quin d’ells li agrada més i resulta elegit.. Llegir més
El parlament alemany encara ha crescut
Tal com explicàvem en aquesta entrada, el sistema mixt compensatori pretèn assolir la proporcionalitat tot mantenint que una part del parlament estigui formada per representants locals: El país es divideix en un cert nombre de districtes. Cadascun d’ells elegeix el seu diputat, un sol, mitjançant un criteri de majoria. Fet això, es té en compte els partits a què pertanyen aquests representants locals i la resta d’escons del parlament es reparteixen entre els.. Llegir més
Les eleccions presidencials nord-americanes
Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la victòria al candidat que ha rebut més vots de la ciutadania. Però en alguns moments semblava que no seria així i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut més vots de la ciutadania! Com pot ser.. Llegir més
Sistemes electorals del segle XXI
En el que portem de segle diversos països han revisat el seu sistema electoral amb l’objectiu d’aconseguir una màxima proporcionalitat des del punt de vista dels partits. Com és sabut, amb una sola circumscripció les regles habituals (D’Hondt, Sainte-Laguë, etc) són prou satisfactòries. Però en presència d’una divisió territorial les coses es compliquen i no costa gaire que la proporcionalitat en surti perjudicada. Les tres propostes que considerem a continuació tenen en comú.. Llegir més
Proporcionalitat i equalització territorial: El sistema biproporcional
Introducció Les eleccions parlamentàries catalanes del 21 de desembre de 2017 han tornat a posar sobre la taula les desviacions del sistema electoral vigent respecte a la proporcionalitat. En el cas del Parlament català aquestes desviacions no són tan grans com en el cas del Congreso de Diputados espanyol. Però encara es fan notar. En particular, en aquests darrers comicis, el bloc independentista ha tornat a obtenir una majoria absoluta d’escons sense haver.. Llegir més
El sistema compensatori de Suècia i la seva recent reforma
L’any que ve Suècia estrenarà una reforma del seu sistema electoral. En comú amb la recent reforma alemanya, i amb el sistema biproporcional adoptat també recentment per uns quants cantons suïssos, el nou sistema suec assegura una màxima proporcionalitat respecte els partits a nivell de tot el país. Com és sabut, la divisió del territori en diverses circumscripcions tractades separadament és font de desproporcions, les quals poden ser molt importants quan se sumen.. Llegir més
El sistema mixt compensatori
Siegfried Geyerhahn (1883-1945).El 1902 proposava una primera versió del sistema mixt compensatori. El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de caràcter oposat: (a) la divisió del territori en districtes d’un sol escó, i (b) la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s’elegeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obté un —el seu— representant, mentre que.. Llegir més
El sistema biproporcional
En unes eleccions parlamentàries habitualment tenim el territori repartit en circumscripcions i en cada una d’elles s’hi presenten diversos partits. Suposem que cada votant tria un partit. A partir dels vots emesos es tracta de formar un parlament que tingui en compte els dos principis següents: Proporcionalitat: cada partit ha d’estar present al parlament en la mateixa proporció en què ha estat votat a tot el territori. Representació del territori: el parlament ha.. Llegir més
Ramon Llull i l’actualitat política espanyola
De tota l’extensa obra de Ramon Llull, aquests dies són d’especial actualitat els seus escrits sobre el problema d’elegir col·lectivament entre diverses opcions. Típicament, ell considerava el cas d’una comunitat eclesiàstica que havia d’elegir el seu superior, com ara l’abat o abadessa d’un monestir, o bé el bisbe d’una diòcesi, que era elegit pel corresponent capítol de canonges. En l’actualitat política espanyola, es tracta del Congrés de Diputats i l’elecció del President de.. Llegir més
Repartir escons “proporcionalment”
La formació d’un parlament després d’unes eleccions mitjançant llistes tancades consisteix bàsicament en repartir els escons d’una manera el més proporcional possible als vots aconseguits per cada candidatura. Similarment ocorre a l’hora de decidir quants escons s’assignen a cada circumscripció electoral; en aquest cas, convé que el nombre d’escons sigui el més proporcional possible a la població. A continuació explicarem diferents mètodes per repartir escons d’una manera el més proporcional possible a unes quantitats.. Llegir més
Comentaris recents