1. El problema Imaginem que hem d’elegir cent obres de Picasso per a fer una exposició representativa d’aquest artista. Per a fer-ho, convindrà considerar els diversos períodes estilístics en què se sol dividir l’obra d’aquest autor i tenir en compte la quantitat d’obres de cada període. En relació amb això, algú podria adoptar simplement el següent procediment: es determina quin període va ser el més fructífer i les cent obres de l’exposició es.. Llegir més
Cremalleres
Quan es parla de paritat de gènere en unes eleccions, tothom té clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una “cremallera”, és a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on només s’haguessin presentat dos partits i haguéssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas també és obvi que correspon combinar.. Llegir més
No és correcte elegir els candidats més votats!
Recentment, el Consell per la República Catalana ha convocat la sessió fundacional de l’Assemblea de Representants, en la qual es debatrà i votarà el règim electoral que haurà de servir en el futur per elegir aquest òrgan de representació. La proposta que hi ha sobre això contempla que aquest òrgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir més
Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?
Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a mètode de votació. Però s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut més vots. I no és pas així! Si més no, si l’objectiu és formar un òrgan de representació. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, però el 40% restant és contrari a X. Com és natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir més
Pressupostos participatius
Cada vegada són més els municipis que implementen la participació directa de la ciutadania en l’elaboració (d’una part) del pressupost. Vegi’s, per exemple, el cas de Tortosa així com la memòria de la Diputació de Barcelona sobre aquest tema. Tanmateix, en general es presta poca atenció al procediment concret de votació i determinació del resultat. En molts casos reals fins i tot costa de trobar especificats aquests aspectes. Una vegada més, s’actua d’una.. Llegir més
Representació proporcional sense partits?
Encara que no s’acostuma a dir explícitament, quan es parla d’un sistema electoral de llistes tancades es dóna per suposat que no hi ha cap candidat que figuri alhora en dues llistes diferents. També s’entén que cada elector escull una llista i només una. Per tant, les llistes —o els partits corresponents— funcionen com unes etiquetes que classifiquen tant electors com candidats. En aquest context, el principi de representació proporcional demana simplement que.. Llegir més
Llistes obertes? No de qualsevol manera!
En les propassades eleccions generals espanyoles, el PP s’ha quedat lluny de la majoria absoluta en el Congrés, però no en el Senat, on sí que ha obtingut més de la meitat dels senadors electes. En l’informatiu monogràfic de TV3 sobre la jornada electoral aquesta diferència entre el Congrés i el Senat va ser atribuïda a que aquí els votants han seguit una lògica diferent. Però no és pas així. Tal com veurem.. Llegir més
Llistes obertes
En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en qüestió l’estableix la llei electoral espanyola (Llei 5/1985, article 184, modificat per la Llei 2/2011). S’aplica només en els municipis de població inferior a 250 habitants (on és bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir més
Les obres de Victor D’Hondt
Victor D’Hondt (1841–1901) Victor D’Hondt va donar a conèixer les seves idees i propostes sobre eleccions en dos llibres que van ser publicats respectivament el 1878 i el 1882. Malauradament, són bastant difícils de trobar, de manera que se’ls acostuma a citar sense haver-los consultat. Això no fa justícia a la seva importància històrica, i de fet ha donat lloc a que circulin algunes idees errònies sobre el seu contingut. Com que actualment.. Llegir més
Comentaris recents