En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, això va ocórrer a la circumscripció de Barcelona, on el PDeCAT només va reunir un 2,51% dels vots vàlids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi exclòs del repartiment d’escons. Doncs bé, si no fos per aquesta peça addicional del sistema electoral, la regla de D’Hondt sí que hauria donat representació al PDeCAT en la circumscripció de Barcelona. I no solament un escó; de fet li n’hauria donat dos!
També és interessant observar d’on haurien sortit aquests dos escons: Un d’ells vindria del PSC i l’altre d’ERC (els dos partits més grans). La qual cosa tindria com a conseqüència que a nivell de tot Catalunya es donaria un empat triple entre PSC, ERC i JxCat a 32 escons!
Tal com va observar el mateix Victor D’Hondt el 1883, la seva regla ja implica l’existència d’un cert llindar “intrínsec” que cal superar per a poder obtenir un escó. Concretament, aquest llindar és 1/(n+p–1) on n és el nombre d’escons en joc i p és el nombre de partits que participen. Si no se supera aquest valor llavors és matemàticament impossible rebre cap escó per la regla de D’Hondt. En el cas de les eleccions d’ahir i la circumscripció de Barcelona, el valor que resulta d’aquesta fórmula és un 1,01%, que correspon a uns 28600 vots.
Si són prou petits tant el nombre d’escons de la circumscripció com el nombre de partits que s’hi presenten, llavors el llindar intrínsec supera el 3%, de manera que aquesta barrera no entra mai en joc. En les eleccions d’ahir, aquest és clarament el cas de Lleida i també essencialment els de Girona i Tarragona si tenim en compte que alguns partits són extremadament petits. En canvi, no passa el mateix, com hem vist, en una circumscripció gran com la de Barcelona.
Quin sentit té d’imposar un llindar superior a l’intrínsec? La resposta que se sol donar és que serveix per evitar una fragmentació excessiva del parlament.
Tanmateix, també és cert que pot danyar molt la proporcionalitat entre vots i escons. Perquè en casos com el d’ahir equival a deixar sense valor uns vots que en total valien dos escons!
No és estrany doncs que el 2014 el Tribunal Constitucional Federal alemany anul·lés la clàusula de superar el 3% que el Bundestag volia imposar per a les eleccions alemanyes al Parlament Europeu. D’altra banda, és ben sabut que en les eleccions al Bundestag alemany es requereix superar el 5%. Però també és cert que no cal superar aquest llindar si es compleixen altres condicions, com ara haver obtingut almenys 3 diputats per la via dels districtes uninominals, la qual cosa equival a rebaixar el percentatge.
En altres països són habituals els llindars del 3% o del 5% o encara superiors. I el 5% també està en vigor en algunes comunitats autònomes espanyoles. Però també hi ha països que no imposen cap llindar superior a l’intrínsec, com ara Suïssa, en les seves eleccions federals, i Holanda. En aquest últim cas, es demana, això sí, que el percentatge de vots obtingut superi la fracció 1/n, la qual cosa està ben bé en l’esperit de la representació proporcional. D’altra banda, això es combina amb el fet que essencialment es treballa amb una sola circumscripció. No és estrany doncs que —malgrat usar la regla de D’Hondt— aquest sistema electoral sigui considerat un dels més proporcionals del mon. ❀