En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, això va ocórrer a la circumscripció de Barcelona, on el PDeCAT només va reunir un 2,51% dels vots vàlids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi exclòs del repartiment d’escons. Doncs bé, si no fos per aquesta peça addicional del sistema electoral,.. Llegir més
No és correcte elegir els candidats més votats!
Recentment, el Consell per la República Catalana ha convocat la sessió fundacional de l’Assemblea de Representants, en la qual es debatrà i votarà el règim electoral que haurà de servir en el futur per elegir aquest òrgan de representació. La proposta que hi ha sobre això contempla que aquest òrgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir més
Els primers proporcionalistes catalans
A Catalunya la qüestió de la representació proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona. En aquella ocasió s’elegia només una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisió de la ciutat en 10 districtes. Cadascun d’ells elegia 3 regidors, llevat d’un districte que només n’elegia 2 i dos.. Llegir més
Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral
A finals del segle XIX el principi de representació proporcional tenia cada vegada més defensors arreu del món. Per implementar-lo s’havien ideat diversos mètodes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot únic transferible. En diversos països van sorgir associacions que promovien l’adopció d’un o altre d’aquests mètodes en les seves eleccions parlamentàries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle XIX. En altres casos, es va.. Llegir més
Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?
Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a mètode de votació. Però s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut més vots. I no és pas així! Si més no, si l’objectiu és formar un òrgan de representació. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, però el 40% restant és contrari a X. Com és natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir més
Pressupostos participatius
Cada vegada són més els municipis que implementen la participació directa de la ciutadania en l’elaboració (d’una part) del pressupost. Vegi’s, per exemple, el cas de Tortosa així com la memòria de la Diputació de Barcelona sobre aquest tema. Tanmateix, en general es presta poca atenció al procediment concret de votació i determinació del resultat. En molts casos reals fins i tot costa de trobar especificats aquests aspectes. Una vegada més, s’actua d’una.. Llegir més
Trencaclosques electorals
Amb motiu de les presents Eleccions Generals Espanyoles, Adolfo Quirós i Angélica Benito, de la Universidad Autónoma de Madrid, plantegen un nou trencaclosques sobre mètodes electorals. Com el nostre blog, aquests trencaclosques pretenen ajudar a entendre realment els mètodes electorals existents, en contraposició a les afirmacions gratuïtes que tan abunden en aquest tema. A més del que han plantejat aquests dies, incloem també els tres que van plantejar al voltant de les anteriors.. Llegir més
Eleccions i coalicions mitjançant el vot d’aprovació
Arran de les múltiples eleccions que s’han celebrat recentment a Espanya, a nivell municipal, autonòmic, estatal i europeu, aquests dies donen molt a parlar les coalicions i pactes postelectorals, especialment amb motiu de l’elecció de les persones que han d’ocupar la presidència i altres places de diversos òrgans de govern. En relació amb això, sovint es planteja la qüestió de si els electors d’un partit determinat prefereixen una certa aliança o bé una.. Llegir més
El sistema mixt compensatori. Exemple
A continuació donem un exemple d’aplicació del sistema mixt compensatori. Més concretament, considerarem la variant de vot doble i l’aplicarem a les dades de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Cal dir des del principi que les dades reals de la votació amb el sistema vigent no es presten gaire a ser extrapolades al cas hipotètic en què s’hagués usat el sistema mixt compensatori. En efecte, dels dos.. Llegir més
El sistema mixt compensatori
Siegfried Geyerhahn (1883-1945).El 1902 proposava una primera versió del sistema mixt compensatori. El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de caràcter oposat: (a) la divisió del territori en districtes d’un sol escó, i (b) la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s’elegeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obté un —el seu— representant, mentre que.. Llegir més
Comentaris recents