Ars Electionis

A continuació donem un exemple d’aplicació del sistema mixt compensatori. Més concretament, considerarem la variant de vot doble i l’aplicarem a les dades de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.

Cal dir des del principi que les dades reals de la votació amb el sistema vigent no es presten gaire a ser extrapolades al cas hipotètic en què s’hagués usat el sistema mixt compensatori. En efecte, dels dos vots que dóna cada elector en aquest sistema, d’una banda a un candidat de districte, i d’altra banda a un partit a nivell global de tot el país, és raonable suposar que la segona part hauria estat més o menys com el vot real del qual tenim dades, però la primera podria haver estat bastant diferent, ja que els candidats locals podrien tenir un protagonisme independent dels partits.

 

Decisions prèvies

Seguint una proposta concreta (ref 1) que ha estat feta per al Parlament de Catalunya, suposarem 50 escons de districte i tindrem com a objectiu un parlament de 151 escons (un més que la proposta esmentada, per tal d’evitar empats).

Seguint també la proposta esmentada, prendrem com a districtes les 41 comarques catalanes, llevat que d’algunes d’elles se’n segreguen les ciutats que esmentem a continuació: Barcelona, dividida en dos districtes, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Girona. En total són, efectivament, 50 districtes. La seva població és bastant desigual, la qual cosa seria contrària a la proporcionalitat; tanmateix, el sistema que volem aplicar ja s’ocupa de compensar-ho.

 

Repartiment global d’escons entre partits

El sistema mixt compensatori reparteix tot el parlament entre els partits d’acord amb el nombre de segons vots de cada partit en tot el territori. En relació amb això, suposarem també que es manté el requisit vigent de superar el 3% dels vots vàlids. En les dades del setembre de 2015, els nombres de vots dels partits que compleixen aquest requisit són els següents (font: Generalitat de Catalunya, Resultats electorals):

Els escons que corresponen a cada partit es determinen mitjançant la regla d’assignació proporcional que s’hagi establert, com ara D’Hondt o Sainte Laguë. En el cas concret que estem considerant, aquestes regles donen les dues el mateix resultat (es pot prendre 25500 com a divisor de D’Hondt, i 26000 com a divisor de Sainte Laguë):

 

Els escons de districte

El sistema mixt compensatori suposa que els escons que s’han determinat en l’apartat anterior inclouen els candidats que han estat elegits en cada districte (cadascun dels quals se suposa adscrit a un partit concret). A manca de dades reals d’aquest tipus, suposarem que en cada districte resulta elegit el candidat del mateix partit que hi va obtenir més vots. Examinant els resultats oficials (Generalitat de Catalunya, Resultats electorals), veiem que aquest supòsit resulta en els següents nombres d’escons de districte per partit:

(el districte on guanya el candidat de Cs és L’Hospitalet de Llobregat, i el del PSC és el Barcelonès sense les tres ciutats segregades).

Com que els valors d’aquesta taula són tots ells inferiors als de la taula 2, la composició de la cambra resta com diuen aquestes taules: la taula 2 dóna el nombre d’escons que obté cada partit, la taula 3 especifica quants d’aquests escons queden coberts amb els candidats elegits en cada districte, i la resta es cobreixen a partir de les llistes de partit segons el procediment que s’estableixi. Sobre això, la proposta a la que ens hem referit considera la possibilitat de llistes “desbloquejades”, és a dir que els diputats que resten siguin escollits segons les preferències expressades pels votants. Però aquesta opció ja és aliena al sistema mixt compensatori.

Si algun dels valors de la taula 3 hagués estat superior al valor corresponent de la taula 2, llavors hagués calgut augmentar la mida de la cambra. Per exemple, si només haguéssim previst 101 escons, la regla de D’Hondt ens hagués donat el següent repartiment (en lloc de la taula 2): 43,19,13,9,9,8, on el nombre total d’escons de JxSí és inferior als 48 escons de districte obtinguts per aquest partit. Per tal de poder incloure aquests 48 escons, cal augmentar la mida del parlament fins almenys a 114 escons (suposant la regla de D’Hondt).

 

Observacions finals

La proporció de 151/50 pot semblar bastant segura per a que no calgui augmentar la mida del parlament. Tanmateix, segons com evolucionés el sistema de partits ens podríem trobar amb alguna sorpresa. Per exemple, si un partit tingués 48 escons de districte però només un 30% dels vots de partit (que tal vegada podria ocórrer si augmentés el nombre de partits), llavors la mida de la cambra s’hauria d’augmentar aproximadament fins a 48×100/30 = 160 escons. I si en lloc del 30% estiguéssim parlant del 24%, llavors caldria arribar fins a uns 48×100/24 = 200 escons.

Noti’s també que no hem considerat cap divisió territorial intermèdia entre els districtes d’un sol escó i la totalitat del país. Com s’ha vist en la seva descripció general, el sistema mixt compensatori no és gaire satisfactori en aquest aspecte. ❀

---

Referències

1. Quèquicom: Anem a les urnes, minut 25:20,  proposta de Jaume López, professor de la UPF.

---