En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, això va ocórrer a la circumscripció de Barcelona, on el PDeCAT només va reunir un 2,51% dels vots vàlids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi exclòs del repartiment d’escons. Doncs bé, si no fos per aquesta peça addicional del sistema electoral,.. Llegir més
Cremalleres
Quan es parla de paritat de gènere en unes eleccions, tothom té clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una “cremallera”, és a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on només s’haguessin presentat dos partits i haguéssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas també és obvi que correspon combinar.. Llegir més
Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral
A finals del segle XIX el principi de representació proporcional tenia cada vegada més defensors arreu del món. Per implementar-lo s’havien ideat diversos mètodes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot únic transferible. En diversos països van sorgir associacions que promovien l’adopció d’un o altre d’aquests mètodes en les seves eleccions parlamentàries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle XIX. En altres casos, es va.. Llegir més
Proporcionalitat i equalització territorial: El sistema biproporcional
Introducció Les eleccions parlamentàries catalanes del 21 de desembre de 2017 han tornat a posar sobre la taula les desviacions del sistema electoral vigent respecte a la proporcionalitat. En el cas del Parlament català aquestes desviacions no són tan grans com en el cas del Congreso de Diputados espanyol. Però encara es fan notar. En particular, en aquests darrers comicis, el bloc independentista ha tornat a obtenir una majoria absoluta d’escons sense haver.. Llegir més
Junts o separats?
Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre de 2017, els partits independentistes s’han plantejat si els convenia més anar junts o separats, és a dir, formar o no una coalició electoral. Evidentment, tot depèn de si els electors dels partits en qüestió segueixen donant el seu vot a la coalició, la qual cosa pot ser més o menys incerta. Tanmateix, si els electors mantinguessin el seu.. Llegir més
Qui té la culpa de les desproporcions?
És ben sabut que el sistema electoral espanyol es desvia molt de l’ideal de proporcionalitat. Per exemple, en les darreres Eleccions Generals al Congrés de Diputats el PP ha rebut el 39,1% dels escons tot i que només ha obtingut el 33,3% dels vots a candidatures (vots vàlids menys vots en blanc), la qual cosa es tradueix en 20 escons més del compte. I en les eleccions anteriors les xifres corresponents van ser respectivament.. Llegir més
Repartir escons “proporcionalment”
La formació d’un parlament després d’unes eleccions mitjançant llistes tancades consisteix bàsicament en repartir els escons d’una manera el més proporcional possible als vots aconseguits per cada candidatura. Similarment ocorre a l’hora de decidir quants escons s’assignen a cada circumscripció electoral; en aquest cas, convé que el nombre d’escons sigui el més proporcional possible a la població. A continuació explicarem diferents mètodes per repartir escons d’una manera el més proporcional possible a unes quantitats.. Llegir més
La regla de D’Hondt
L’objectiu de la regla de D’Hondt és repartir escons entre partits proporcionalment als vots que han rebut. A vegades hi ha una sola manera de repartir proporcionalment els vots, no cal la regla de D’Hondt. Per exemple, si tenim 8 escons a repartir i s’han emès 1200 vots, la regla de proporcionalitat ens diu que 150 vots tindran 1 escó, 600 vots donaran 4 escons. Diem que cada escó “costa” 150 vots. Representem-ho gràficament. La recta en verd ens dóna el.. Llegir més
La dimensió territorial
En molts llocs del món, el sistema electoral comença per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, això hauria de servir per a donar representació a les diverses comunitats territorials en proporció a la seva població. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d’Espanya la divisió en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor és que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir més
Llistes obertes
En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en qüestió l’estableix la llei electoral espanyola (Llei 5/1985, article 184, modificat per la Llei 2/2011). S’aplica només en els municipis de població inferior a 250 habitants (on és bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir més
Comentaris recents