2021

jul 4   ¿Un referèndum amb tres opcions a Catalunya?   per Jordi Muñoz.   Diari Ara
S’hi considera un exemple d’actualitat del problema de decidir col·lectivament entre més de dues opcions. Concretament, es refereix a una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió que examinava les preferències dels catalans entre tres opcions sobre la relació entre Catalunya i Espanya: independència, federalisme i autonomia. Els resultats d’aquesta enquesta són interpretats com si es tractés d’una votació preferencial i s’utilitzen per il·lustrar la diversitat de mètodes aparentment raonables que hi ha per a determinar el resultat i el fet que fàcilment poden dur a resultats diferents. Queda clar, doncs, que en una votació amb més de dues opcions és indispensable especificar d’entrada quin mètode s’usarà per a determinar el resultat. En relació amb això, molta gent tendeix a pronunciar-se per un mètode o un altre en funció del resultat que s’obtingui en un cas particular d’especial interès, com el de l’article. Per fer-ho bé, però, és essencial considerar un cas general, especificar uns criteris objectius, i veure quins mètodes els compleixen i quins no. Vegin-se les nostres entrades Votacions amb més de dues opcions i Referèndums amb propostes alternatives

2020

nov 24   Xavier Mora: ‘Suïssa ha trobat una solució’   per Andreu Barnils.   Vilaweb
Una entrevista sobre els continguts d’aquest blog.
mai 13   El fracàs del mal menor   per Ferran Casas.   Nació Digital
Un exemple de llibre de com l’opció més votada pot ser al mateix temps la més indesitjada. I de l’actualitat de Ramon Llull.

2019

nov 11   Per què Podem i Més País tenen 34.000 vots més que Vox però 14 escons menys.   CCMA Notícies
Un exemple més de les desproporcions que causa el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita.
mar 11   La irrupció de Vox pot impedir la majoria absoluta de la dreta al congrés i al senat espanyols   per Alexandre Solano.   Vilaweb
Sobre els coneguts defectes del sistema electoral espanyol i la manera en què poden afectar les Eleccions Generals Espanyoles del proper 28 d’abril.

2018

nov 15   This city just approved a new election system never tried before in America   per Kelsey Piper.  Vox · American news and opinion website
Es tracta de la ciutat de Fargo (North Dakota), que el passat 6 de novembre va adoptar el vot d’aprovació per a elegir els seus càrrecs municipals
set 9   Eleccions Generals Sueques 2018
Són les primeres eleccions s’aquest país després de la reforma que van fer per millorar la proporcionalitat.
mar 5   Vots rigorosament desiguals   per Carles Castro.   La Vanguardia
A diferència de les eleccions espanyoles, a Catalunya el principal problema no és que les circumscripcions siguin massa petites, sinó la seva heterogeneïtat pel que fa a la distribució del vot entre els diferents partits. A primera vista, la proporcionalitat entre vots i escons dels diferents partits està renyida amb una distribució territorial prefixada dels escons. Però no és així. Tal com ja hem dit en altres llocs, el problema es pot resoldre mitjançant el sistema biproporcional, que usen diversos cantons suïssos des de 2006.
mar 4   Eleccions Generals Italianes 2018
Han estrenat un nou sistema electoral —conegut com Rosatellum— que és de tipus mixt però no compensatori. Un 63% dels escons s’assignen mitjançant un procediment de repartiment proporcional, però la resta s’adjudiquen per majoria simple en districtes uninominals. Per tant, els resultats finals es poden desviar força de la proporcionalitat, a diferència d’un sistema mixt compensatori, com l’alemany.
feb 8   La varita mágica de la fórmula electoral   per Alberto Penadés.  eldiario.es
També es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Laguë i ho il·lustra mitjançant les Eleccions Generals Espanyoles de 2016. A més de la regla de Sainte-Laguë pròpiament dita, també considera la modificació que Suècia ha estat utilitzant des de 1952 fins ara (que correspon a dividir successivament per 1.4, 3, 5, 7… en lloc de 1, 3, 5, 7…). Aquesta modificació fa més difícil d’obtenir el primer escó i per tant perjudica la proporcionalitat. El 2015 Suècia va aprovar una nova modificació (que serà estrenada aquest any) la qual utilitza el valor 1.2 en lloc de 1.4.
feb 8   D’Hondt ha muerto, larga vida a Saint-Laguë   per Pablo Simón.  El País
També motivat per les propostes de reforma de Podemos i Ciudadanos, aquest article es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Laguë, de la qual es diu que proporcionaria “una mejora substancial en proporcionalidad”. Aquesta afirmació és correcta. Tanmateix, la qüestió és una mica subtil. D’entrada, amb la regla de Sainte-Laguë pot continuar passant que un partit tingui una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. D’altra banda, també pot passar que tingui majoria absoluta de vots però no d’escons (la qual cosa és impossible amb la regla de D’Hondt!). Aplicada a una sola circumscripció, no es pot dir que la regla de Sainte-Laguë sigui més proporcional que D’Hondt o a l’inrevés; perquè el concepte de ser més o menys proporcional es pot entendre de diverses maneres diferents, totes elles raonables. L’avantatge de Sainte-Laguë sobre D’Hondt està en el que passa en combinar moltes circumscripcions: la regla de D’Hondt tendeix a acumular els errors a favor dels partits més grans i en contra dels petits. En canvi, la regla de Sainte-Laguë és més equilibrada en relació amb això.
feb 8   Rivera e Iglesias vuelven a cabalgar juntos   per Rodolfo Irago.   eldiario.es
Insisteix en la notícia precedent (mostrada més avall). En un cert moment s’adhereix al mite que “los grandes beneficiados del sistema electoral español han sido también [a més del PP i PSOE] los partidos nacionalistas”. Això no és correcte. El que és cert és que entre els partits no majoritaris, els més perjudicats són els que estan molt distribuïts per tot el territori. Els que es concentren en unes poques circumscripcions —com és el cas dels partits nacionalistes— no es veuen tan perjudicats, però això no vol dir que siguin beneficiats. Vegi’s, per exemple, la taula que mostrem al nostre comentari de les Eleccions Generals Espanyoles de 2016, on es pot comprovar que el més beneficiat va ser el PP (20 escons de més), que el més perjudicat va ser C’s (14 escons de menys), i que cap dels partits locals (ERC, CDC, EAJ-PNV, EH Bildu i CC) es va desviar respecte a la proporcionalitat en més d’1 escó.
feb 2   Iglesias i Rivera volen eliminar les primes electorals de PP i PSOE   per Pedro Vallín.   La Vanguardia (p. 18)
Totes les propostes que es comenten van efectivament en el sentit de millorar la proporcionalitat. En particular, les propostes d’augmentar el Congrés fins a 400 escons i de reduir de dos a un el mínim provincial en l’algorisme de distribució dels escons entre circumscripcions van contra la principal causa de desproporció del sistema electoral espanyol, a saber, el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita. Tanmateix, només aconseguirien reduir lleugerament el problema, que continuaria estant present en gran mesura. Una alternativa molt més efectiva seria el sistema biproporcional.

2017

des 29   Resultats definitius oficials de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2017.  DOGC núm 7525
Hi ha inconsistències aritmètiques gens acceptables! Concretament, en la província de Barcelona, la suma dels vots de les diferents candidatures no coincideix amb el valor que se’n dóna al principi del document. I afegint-hi els vots nuls i en blanc tampoc coincideix amb el valor que és dóna com a nombre total de votants. Per sort, no hi hauria conseqüència en els nombres d’escons. Però suscita una certa desconfiança.
des 24   Per què Arrimadas no té raó quan es queixa del sistema electoral català   per Marc Guinjoan.   Nació Digital
Entre altres coses, en aquest article s’afirma que una millora de la proporcionalitat de partit a nivell global —com si hi hagués una sola circumscripció— està renyida amb mantenir una representació adequada de les zones més despoblades. Això és fals: el sistema biproporcional, adoptat recentment en diversos cantons suïssos, permet aconseguir aquest doble objectiu.
des 23   Els sobiranistes no tindrien majoria absoluta amb una circumscripció única a Catalunya.  Diari de Girona
Una vegada més, els resultats mostren certes desviacions respecte a la proporcionalitat. En particular, el bloc independentista ha obtingut una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. A diferència de les eleccions espanyoles, aquí el principal problema no és que les circumscripcions siguin massa petites, sinó la seva heterogeneïtat pel que fa a la distribució del vot entre els diferents partits.
set 25   Resultats provisionals de les eleccions federals alemanyes 2017
En lloc dels 598 escons que seria la mida normal, aquesta vegada es preveu que el Bundestag hagi d’augmentar fins a 709 escons! Això es deu a que, per a alguns partits i en algunes regions, el nombre d’escons obtinguts mitjançant el vot personalitzat a nivell de districte supera el nombre d’escons que correspon segons una certa regla de proporcionalitat aplicada al vot de partit a nivell regional. Des del 2013 en aquests casos s’aplica un procediment que manté la proporcionalitat mitjançant un augment de la mida de la cambra. Vegi’s la nostra entrada sobre el sistema mixt compensatori, on ja vam assenyalar que pot ser necessari un augment bastant gran de la cambra.
gen 10   Compare voting systems to improve them   per Guruprasad Madhavan, Charles Phelps i Rino Rappuoli.   ara.cat
Una visió molt general de la problemàtica de les votacions i eleccions des d’un punt de vista científic
gen 9   Dues paperetes per a Catalunya   per Jaume López.   ara.cat
Comentari a part

2016

nov 8   Cómo quedaría el Congreso español con el sistema electoral de EEUU?   eldiario.es
Comentari a part
nov 7   Transitorietat i llei electoral,   per Pere Pugès.   ara.cat
Comentari a part
oct 15   A better way to vote?   The New York Times   (cartes dels lectors)
Les actuals eleccions presidencials americanes segueixen fent que es parli molt de sistemes de votació alternatius més encertats, pensant també en les eleccions primàries dels partits. Entre les diverses opinions recollides en aquest enllaç, ens sembla especialment encertada la del Prof. Steven Brams, que defensa el vot d’aprovació. (Vegi’s la nostra entrada Eleccions presidencials i similars)
jun 28   ¿Habrían sido diferentes los resultados electorales con otro método de reparto de escaños?,   per Eugenio Hernández.   El País
Es calculen els resultats de les recents Eleccions Generals Espanyoles de 2016 si les circumscripcions electorals no fossin les províncies sinó les comunitats autònomes i si a més s’hagués usat la regla de Sainte-Laguë en lloc de la regla de D’Hondt.
jun 26   Adéu a l’absolutisme,   per Carles Castro.   La Vanguardia   (gràfics inclosos només en l’edició en paper)
Què hauria passat en anteriors Eleccions Generals Espanyoles si en lloc de la regla de D’Hondt s’hagués usat la de les restes majors o bé la de Sainte-Laguë? Segons mostra l’autor d’aquest article, les diferències en els resultats, tot i que petites, haurien estat suficients per a evitar gairebé totes les majories absolutes que hi ha hagut. (De tota manera, els resultats encara restarien lluny de la proporcionalitat, a causa d’haver-hi moltes circumscripcions petites).
mai 9   Trump and Clinton victorious: proof that US voting system doesn’t work,   per Shannon Stappleton.   The conversation
Les eleccions presidencials nord-americanes són un exemple destacat d’una elecció col·lectiva entre més de dues opcions. Com insistim en diversos llocs d’aquest blog, la utilització del vot uninominal i la majoria simple pot donar resultats molt desencertats. Aquest article mostra que aquest és efectivament el cas de l’actual procés d’eleccions presidencials als Estat Units: ja en les eleccions primàries dels partits els resultats són molt discutibles a la llum d’una enquesta on cada enquestat puntuava els diversos candidats en una escala de cinc graus d’aprovació. L’article defensa un mètode concret d’elecció col·lectiva basat en aquesta forma de votació.
mar 1   Arrogància, càlcul, supervivència,   per Salvador Cardús.   ara.cat
Sobre els factors humans que tant condicionen els processos electorals.
feb 10 i 11   Sistema electoral: eina de regeneració,   per Xavier Roig.   ara.cat, amb 2a part
Una altra opinió a favor de les circumscripcions uninominals! Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gràcies!
feb 4   Sobre el sistema Camps,   per Vicent Mengual.   Levante
Un encertat comentari a l’article que segueix.
gen 19   El sistema Camps da 212 escaños al PP,   per Carlos Alòs.   Levante
Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gràcies!

2015

des 17   Les quatre opcions que podran votar els militants de la CUP el dia 27,   VilaWeb
“La votació es farà amb un sistema d’eliminació de l’alternativa menys votada i nova votació fins que alguna assoleixi el 50% dels vots dels militants.” Com mostrem a Dobles voltes, aquest sistema no està exempt de problemes.
nov 30   Una obra mestra de la manipulació electoral,   per Pablo Simón.   ara.cat
Als tres biaixos de desproporcionalitat que explica molt bé l’autor d’aquest article, cal afegir encara l’efecte de “vot útil” que afecta als partidaris d’opcions minoritàries en les circunscripciones petites, com comentem a La desproporcionalitat dels sistema electoral espanyol
ago 8   Una propuesta de reforma electoral del PP: un análisis matemático,   per Victoriano Ramírez González.   eldiario.es
Sobre les elecciones municipals i l’ànsia del PP per crear majories absolutes on no hi són.