a l’article

Cómo quedaría el Congreso español con el sistema electoral de EEUU?

eldiario.es,   8 nov 2016

Aquest article es refereix al sistema que els EUA utilitzen per a elegir el seu Electoral College, que té 570 membres i pròpiament parlant és l’òrgan que després elegeix el President (com també fa el Congrés espanyol). L’article és interactiu i permet triar entre diverses Eleccions Generals espanyoles per veure quin hagués estat el seu resultat si s’hagués aplicat la regla winner takes all, com en les eleccions presidencials americanes.

De manera similar a les circumscripcions espanyoles, cadascun dels estats americans té assignat un cert nombre de llocs en l’Electoral College. La regla winner takes all, que utilitzen pràcticament tots els estats americans, consisteix simplement en donar tots aquests llocs al candidat més votat en aquell estat. Òbviament, això no té res de proporcional. Sense anar més lluny, en aquestes eleccions presidencials americanes Clinton i Trump han obtingut respectivament el 47.7% i 47.5% dels vots, però les seves fraccions a l’Electoral College són respectivament del 43.1% i 56.9%. I no costa gaire d’imaginar situacions en què les desviacions podrien ser molt més grans.

El sistema electoral vigent per a l’elecció del Congrés espanyol ja deixa molt que desitjar des del punt de vista de la proporcionalitat (vegin-se les nostres entrades  La desproporcionalitat del sistema electoral espanyol, Eleccions Generals Espanyoles 2015  i  Eleccions Generals Espanyoles 2016). Però la regla Winner Takes All ho empitjoraria molt més, com es veu clarament en aquesta figura per a les Eleccions Generals Espanyoles 2016.

El problema de la regla winner takes all és bastant el mateix que ocorre amb un sistema de circumscripcions uninominals: en cada circumscripció s’ho enduu tot una sola opció, independentment de cap mena de proporció (vegi’s Circumscripcions uninominals? No, gràcies!).

Algú es pot estar felicitant de que aquí no fem aquesta mena de coses. Però la veritat és que sí que les fem!

Per exemple, en l’elecció del Senat espanyol usem el procediment de vot limitat, que també produeix grans desviacions respecte a la proporcionalitat, com expliquem a Llistes obertes? No de qualsevol manera!. Aquest procediment l’usem també en les eleccions municipals de pobles petits (vegi’s Llistes obertes). I fins i tot en les eleccions dels nostres claustres universitaris!

D’altra banda, la regla winner takes all és ben bé el que fan els partits quan uniformitzen a la força els vots dels seus diputats! (vegi’s Partits uniformitzats? No, gràcies!).