La premsa presenta les eleccions d’ahir com la fi del bipartidisme a Espanya. Efectivament, la irrupció amb força de Podemos —amb els seus diversos aliats locals— i de Ciudadanos, ha fet que ni el PP ni el PSOE, ni cap altra candidatura per separat, assoleixin la majoria absoluta en el Congrés. No solament això, per a poder reunir una majoria absoluta d’escons de cara a formar govern, caldria certes coalicions que no són gaire plausibles. Tal com ja dèiem ahir (“Guanyar les eleccions”: Un error de concepte), ara tocaria que el Congrés exercís com una veritable cambra de representants. O com ha piulat Edward Snowden: “Historic. Imagine a world where elections are more than a choice between one or the other. Congratulations, Spain!”.
En qualsevol cas, les eleccions d’ahir tornen a mostrar importants desviacions respecte a la proporcionalitat. Com ja vam comentar en relació amb les eleccions del 2011 (La desproporcionalitat del sistema electoral espanyol), això es deu sobretot al fet que hi hagi moltes circumscripcions de pocs escons, on la regla de D’Hondt —ni cap altra— no pot fer miracles, de manera que els pocs escons que es reparteixen han de ser assignats entre les candidatures més majoritàries. Això comporta uns errors d’arrodoniment que s’acumulen quan se sumen els resultats de les diferents circumscripcions. El resultat de tot plegat és que a nivell de tot l’estat resulten beneficiats sobretot els partits majoritaris d’àmbit estatal, mentre que els més perjudicats acostumen a ser els partits minoritaris també d’àmbit estatal. Entremig queden els partits mitjans d’àmbit estatal i els que són majoritaris en un àmbit local.
La taula que segueix dóna els valors d’aquestes desviacions en les eleccions d’ahir (la taula ha estat refeta posteriorment d’acord amb els resultats definitius oficials). Les columnes Escons, EsconsP i Desviació donen respectivament el nombre d’escons obtingut a tot l’estat, el que correspondria segons una regla de tres entre vots i escons, i la diferència entre els dos valors. En principi els valors de EsconsP i Desviació són fraccionaris, però els hem arrodonit a valors enters.
Com es pot veure, els partits més afavorits són el PP i el PSOE, els quals han rebut respectivament 23 i 14 escons més del que els tocaria per proporcionalitat. El partit més perjudicat és, una vegada més, IU, que ha rebut 2 escons i li’n correspondrien 13. Finalment, C’s també destaca pel fet d’estar perjudicat en 8 escons.
Gràficament, la proporcionalitat entre vots i escons voldria dir que els corresponents diagrames de sectors són ben bé iguals. En lloc d’això, la figura següent permet veure diverses diferències.
Pel que fa a les eleccions al Senat, referim el lector a l’entrada Llistes obertes? No de qualsevol manera!. ❀