La regla d’Imperiali no és proporcional

Aquests dies és notícia que la Mesa del Parlament de Catalunya pretén utilitzar la “regla d’Imperiali” per a repartir entre els partits els 8 escons que representen la Generalitat al Senat espanyol. La regla d’Imperiali segueix el mateix patró que les regles de D’Hondt i Sainte-Laguë. L’única cosa que canvia són els “llindars” pels quals es divideixen successivament les quantitats de partida (nombres de diputats en el cas que ens ocupa). En el.. Llegir més

Cremalleres

Quan es parla de paritat de gènere en unes eleccions, tothom té clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una “cremallera”, és a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on només s’haguessin presentat dos partits i haguéssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas també és obvi que correspon combinar.. Llegir més

No és correcte elegir els candidats més votats!

Recentment, el Consell per la República Catalana ha convocat la sessió fundacional de l’Assemblea de Representants, en la qual es debatrà i votarà el règim electoral que haurà de servir en el futur per elegir aquest òrgan de representació. La proposta que hi ha sobre això contempla que aquest òrgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir més

Les eleccions presidencials nord-americanes

Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la victòria al candidat que ha rebut més vots de la ciutadania. Però en alguns moments semblava que no seria així i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut més vots de la ciutadania! Com pot ser.. Llegir més

Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral

A finals del segle XIX el principi de representació proporcional tenia cada vegada més defensors arreu del món. Per implementar-lo s’havien ideat diversos mètodes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot únic transferible. En diversos països van sorgir associacions que promovien l’adopció d’un o altre d’aquests mètodes en les seves eleccions parlamentàries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle XIX. En altres casos, es va.. Llegir més

Eleccions i coalicions mitjançant el vot d’aprovació

Arran de les múltiples eleccions que s’han celebrat recentment a Espanya, a nivell municipal, autonòmic, estatal i europeu, aquests dies donen molt a parlar les coalicions i pactes postelectorals, especialment amb motiu de l’elecció de les persones que han d’ocupar la presidència i altres places de diversos òrgans de govern. En relació amb això, sovint es planteja la qüestió de si els electors d’un partit determinat prefereixen una certa aliança o bé una.. Llegir més

Un error de concepte massa freqüent

Les col·lectivitats organitzades tenen sovint un òrgan de govern de tipus representatiu. A més del parlament d’un país, també són òrgans d’aquest tipus els consistoris municipals, els claustres universitaris, els consells o assemblees de compromissaris d’ONGs, d’ateneus, de clubs esportius, etcètera. Un òrgan de tipus representatiu té com a finalitat donar participació a tots els sectors del col·lectiu en qüestió, minories incloses, de tal manera que les decisions d’aquest òrgan siguin en principi.. Llegir més

El sistema biproporcional

En unes eleccions parlamentàries habitualment tenim el territori repartit en circumscripcions i en cada una d’elles s’hi presenten diversos partits. Suposem que cada votant tria un partit. A partir dels vots emesos es tracta de formar un parlament que tingui en compte els dos principis següents: Proporcionalitat:  cada partit ha d’estar present al parlament en la mateixa proporció en què ha estat votat a tot el territori. Representació del territori:  el parlament ha.. Llegir més

Partits uniformitzats? No, gràcies!

Aquests dies està tornant a passar: Un partit polític —en aquest cas el PSOE— vol obligar els seus diputats a votar d’una manera determinada —en la propera votació d’investidura de president de govern espanyol— independentment de l’opinió que pugui tenir cadascun d’ells (➪). Ja hi estem acostumats. Sense anar més lluny, encara no fa tres anys, el mateix PSC, que ara vol desobeir la consigna de vot del PSOE, actuava durament contra alguns.. Llegir més

Repartir escons “proporcionalment”

La formació d’un parlament després d’unes eleccions mitjançant llistes tancades consisteix bàsicament en repartir els escons d’una manera el més proporcional possible als vots aconseguits per cada candidatura. Similarment ocorre a l’hora de decidir quants escons s’assignen a cada circumscripció electoral; en aquest cas, convé que el nombre d’escons sigui el més proporcional possible a la població. A continuació explicarem diferents mètodes per repartir escons d’una manera el més proporcional possible a unes quantitats.. Llegir més