Aquests dies és notícia que la Mesa del Parlament de Catalunya pretén utilitzar la “regla d’Imperiali” per a repartir entre els partits els 8 escons que representen la Generalitat al Senat espanyol.
La regla d’Imperiali segueix el mateix patró que les regles de D’Hondt i Sainte-Laguë. L’única cosa que canvia són els “llindars” pels quals es divideixen successivament les quantitats de partida (nombres de diputats en el cas que ens ocupa). En el cas de D’Hondt, els llindars són 1, 2, 3, 4,… En el cas de Sainte-Laguë són 1/2, 3/2, 5/2, 7/2,… (o els seus múltiples 1, 3, 5, 7,… que resulten més pràctics). I en el cas d’Imperiali són 2, 3, 4, 5,…
En el cas concret que ha motivat la notícia, hi ha 8 partits, els quals tenen respectivament els següents
nombres de diputats: 33, 33, 32, 11, 9, 8, 6, 3.
L’aplicació de la regla d’Imperiali dóna la taula següent:
| nombre de diputats / 2 | 16,50 | 16,50 | 16,00 | 5,50 | 4,50 | 4,00 | 3,00 | 1,50 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| nombre de diputats / 3 | 11,00 | 11,00 | 10,67 | 3,67 | 3,00 | 2,67 | 2,00 | 1,00 |
| nombre de diputats / 4 | 8,25 | 8,25 | 8,00 | 2,75 | 2,25 | 2,00 | 1,50 | 0,75 |
| nombre de diputats / 5 | 6,60 | 6,60 | 6,40 | 2,20 | 1,80 | 1,60 | 1,20 | 0,60 |
Els 8 quocients més grans són els que es mostren en negreta. Per tant s’obté el repartiment següent:
nombres de senadors: 3, 3, 2, 0, 0, 0, 0, 0.
Aquest resultat coincideix, per cert, amb el que dona la regla de D’Hondt si es combina amb la regla de desempat de la llei electoral espanyola (LOREG, article 163.1.d); però no amb la regla de desempat vigent a Catalunya (vegi’s més avall) en el qual cas el resultat és 3, 2, 2, 1, 0, 0, 0, 0.
Aquest procediment és utilitzat a Bèlgica en les eleccions municipals, si més no des de 1932 (Loi électorale communale, art.56) i sembla ser que des de 1921.
Segons l’Estatut (article 61, apartat a) la designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat s’ha de fer “de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari”. Per tant, cal preguntar-se si la regla d’Imperiali és efectivament un mètode de representació proporcional. En relació amb això ocorre que el concepte de “mètode de representació proporcional” no està clarament definit. D’entrada perquè la proporcionalitat exacta sol ser impossible (a causa de que els nombres que volem determinar estan restringits a ser enters). Davant d’això és natural admetre algun concepte de proporcionalitat aproximada. Però llavors ens trobem amb diverses possibilitats que fàcilment poden donar resultats diferents. Alguns d’aquests mètodes, com ara les regles de D’Hondt i Sainte-Laguë, responen a un criteri de minimització de certes mesures de desproporcionalitat. Però en altres casos no hi ha una raó clara per a admetre’ls com a mètodes de representació proporcional.
Tanmateix, hi ha un requisit mínim sense el qual un mètode no pot ser admès pas com a proporcional. A saber, que si existeix un repartiment exactament proporcional llavors el mètode en qüestió ha de donar aquest repartiment com a resultat. Aquest requisit el compleixen tant la regla de D’Hondt, com la de Sainte-Laguë, com la de restes majors.
Però la regla d’Imperiali no el compleix pas. Suposem, per exemple, que només hi ha dos partits, que tenen respectivament 90 i 30 diputats i que hem de repartir 4 senadors. En aquest cas hi ha una solució exactament proporcional, a saber, 3 senadors per al primer partit i 1 per al segon (efectivament 90/3 = 30/1). En canvi, la regla d’Imperiali dona un altre repartiment, a saber, 4 senadors al primer partit i 0 al segon, tal com es veu a la taula següent:
| nombre de diputats / 2 | 45,00 | 15,00 |
|---|---|---|
| nombre de diputats / 3 | 30,00 | 10,00 |
| nombre de diputats / 4 | 22,50 | 7,50 |
| nombre de diputats / 5 | 18,00 | 6,00 |
Així doncs, la regla d’Imperiali no compleix el requisit bàsic de donar la proporcionalitat exacta quan aquesta és possible.
El fet que la diferència formal entre la regla d’Imperiali i la de D’Hondt sigui molt petita fa que alguns autors l’admetin massa de pressa com a regla de representació proporcional. Però altres autors també argumenten com nosaltres i arriben a la conclusió que no és un mètode de representació proporcional (Viquipèdia: Methode-Imperiali (neerlandès); traducció automàtica al català).
Per cert, resulta que a Catalunya tenim una “Llei del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat” (Llei 6/2010). Tanmateix, aquesta llei no especifica cap regla concreta de repartiment proporcional. Diu, això sí (article 3.2), que “el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari” el fixarà la Mesa del Parlament, d’acord amb la Junta de Portaveus. Però no dona cap solució al problema de fons. Curiosament, sí que especifica, però, una regla de desempat (article 3.3). Com un cotxe amb tota mena d’accessoris però sense motor. ❀