1. El problema Imaginem que hem d’elegir cent obres de Picasso per a fer una exposició representativa d’aquest artista. Per a fer-ho, convindrà considerar els diversos períodes estilístics en què se sol dividir l’obra d’aquest autor i tenir en compte la quantitat d’obres de cada període. En relació amb això, algú podria adoptar simplement el següent procediment: es determina quin període va ser el més fructífer i les cent obres de l’exposició es.. Llegir més
El parlament alemany encara ha crescut
Tal com explicàvem en aquesta entrada, el sistema mixt compensatori pretèn assolir la proporcionalitat tot mantenint que una part del parlament estigui formada per representants locals: El país es divideix en un cert nombre de districtes. Cadascun d’ells elegeix el seu diputat, un sol, mitjançant un criteri de majoria. Fet això, es té en compte els partits a què pertanyen aquests representants locals i la resta d’escons del parlament es reparteixen entre els.. Llegir més
La regla d’Imperiali no és proporcional
Aquests dies és notícia que la Mesa del Parlament de Catalunya pretén utilitzar la “regla d’Imperiali” per a repartir entre els partits els 8 escons que representen la Generalitat al Senat espanyol. La regla d’Imperiali segueix el mateix patró que les regles de D’Hondt i Sainte-Laguë. L’única cosa que canvia són els “llindars” pels quals es divideixen successivament les quantitats de partida (nombres de diputats en el cas que ens ocupa). En el.. Llegir més
La barrera electoral: Una altra font de desproporció
En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, això va ocórrer a la circumscripció de Barcelona, on el PDeCAT només va reunir un 2,51% dels vots vàlids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi exclòs del repartiment d’escons. Doncs bé, si no fos per aquesta peça addicional del sistema electoral,.. Llegir més
Cremalleres
Quan es parla de paritat de gènere en unes eleccions, tothom té clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una “cremallera”, és a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on només s’haguessin presentat dos partits i haguéssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas també és obvi que correspon combinar.. Llegir més
No és correcte elegir els candidats més votats!
Recentment, el Consell per la República Catalana ha convocat la sessió fundacional de l’Assemblea de Representants, en la qual es debatrà i votarà el règim electoral que haurà de servir en el futur per elegir aquest òrgan de representació. La proposta que hi ha sobre això contempla que aquest òrgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir més
Els primers proporcionalistes catalans
A Catalunya la qüestió de la representació proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona. En aquella ocasió s’elegia només una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisió de la ciutat en 10 districtes. Cadascun d’ells elegia 3 regidors, llevat d’un districte que només n’elegia 2 i dos.. Llegir més
Les eleccions presidencials nord-americanes
Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la victòria al candidat que ha rebut més vots de la ciutadania. Però en alguns moments semblava que no seria així i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut més vots de la ciutadania! Com pot ser.. Llegir més
Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral
A finals del segle XIX el principi de representació proporcional tenia cada vegada més defensors arreu del món. Per implementar-lo s’havien ideat diversos mètodes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot únic transferible. En diversos països van sorgir associacions que promovien l’adopció d’un o altre d’aquests mètodes en les seves eleccions parlamentàries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle XIX. En altres casos, es va.. Llegir més
Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?
Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a mètode de votació. Però s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut més vots. I no és pas així! Si més no, si l’objectiu és formar un òrgan de representació. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, però el 40% restant és contrari a X. Com és natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir més
Comentaris recents