Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la victòria al candidat que ha rebut més vots de la ciutadania. Però en alguns moments semblava que no seria així i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut més vots de la ciutadania!
Com pot ser que passi això?
Per a entendre com pot passar això, cal recordar com funcionen aquestes eleccions. Per començar, en realitat els ciutadans no elegeixen directament el president, sinó un òrgan “representatiu”, anomenat Col·legi Electoral i format per 538 representants, el qual no té altra funció que elegir els càrrecs de president i vicepresident. A cada estat li correspon un cert nombre de representants segons la seva població, des de Califòrnia, que té 55 representants, fins als estats més petits, que en tenen 3. Fins aquí no és tan diferent de moltes eleccions parlamentàries, com les catalanes, les espanyoles o les europees, on també tenim una divisió en diversos territoris i cadascun d’ells té més o menys representants segons la seva població. Tanmateix, hi ha una diferència crucial en la manera com es determinen els representants de cada territori. En les eleccions parlamentàries catalanes, espanyoles i europees aquests llocs es reparteixen entre les diverses candidatures d’acord amb una regla que busca la proporcionalitat entre vots i escons. En canvi, en les eleccions presidencials nord-americanes la major part dels estats —tots menys dos— assignen tots els seus representants a la candidatura més votada, independentment de si l’avantatge d’aquesta respecte a les altres és més o menys gran. Això és el que fa possible que la candidatura que obtingui més representants al Col·legi Electoral no sigui necessàriament la més votada per la ciutadania. Aquesta possibilitat pot ocórrer amb una relativa facilitat quan una candidatura guanya de calaix en uns quants estats mentre que l’altra guanya més ajustadament en els altres. La situació és similar al que passa en el tennis, on el jugador que guanya més punts no és necessàriament el que guanya el partit (però el tennis no és més que un joc).
A no ser que alguns representants trenquin la disciplina de vot, si la candidatura més votada no coincideix amb la més representada, llavors la decisió del Col·legi Electoral diferirà de la que correspon als vots de la ciutadania. Per tant, el Col·legi Electoral no és llavors una bona representació del conjunt de la ciutadania.
És una qüestió de representació proporcional
El problema rau en la desproporció entre vots i representants, la qual pot arribar al punt de determinar resultats diferents. La proporcionalitat exacta entre vots i representants és poc menys que impossible des del moment que el nombre total de representants és molt inferior al nombre de votants. Per tant, les eleccions a un òrgan de representació sempre tindran alguna desviació més o menys significativa respecte a la proporcionalitat. Tanmateix, sembla difícil fer-ho pitjor que la regla winner-take-all de les eleccions presidencials americanes, on un sol vot pot fer canviar tots els representants d’un estat. Si les circumscripcions fossin uninominals, el resultat també es podria desviar molt de la proporcionalitat, però un vot només podria fer canviar un representant. En qualsevol cas, per a acostar-se tot el possible a la proporcionalitat convé utilitzar una regla que busqui aquesta propietat i a més respectar el repartiment global que s’obtindria amb una sola circumscripció (tot i que també es consideri una divisió territorial).
La figura d’un Col·legi Electoral format per representants dels diversos estats respon sens dubte a la idea d’una federació d’estats. Tanmateix, el federalisme no hauria de ser obstacle per a que cada estat distribueixi els seus representants entre les diverses candidatures en proporció als vots obtinguts per cadascuna d’elles (tal com fem per exemple a Europa).
Vies de solució
Ja hem apuntat que hi ha dos estats, concretament Maine i Nebraska, que no segueixen la regla de winner-take-all, sinó un altre procediment que permet un cert repartiment entre diferents candidatures. Concretament, dels seus representants, que són respectivament 4 i 5, dos se segueixen assignant a la candidatura més votada a nivell de tot l’estat, però els altres són elegits separadament en cada districte de les eleccions al Congrés. De tota manera, encara que el seguissin tots els estats, aquest procediment no eliminaria pas la possibilitat de disparitat entre ciutadania i representants.
Davant de l’anomalia democràtica que representa aquesta disparitat, diversos estats nord-americans així com el districte de Columbia (que també constitueix una circumscripció territorial) s’han adherit a l’anomenat National Popular Vote Plan. Aquest pla consisteix en el següent: en cas de disparitat, els representants d’aquests estats en el Col·legi Electoral votaran tots ells per la candidatura que hagi obtingut més vots de la ciutadania en el conjunt de tots els estats. A hores d’ara, aquest acord ha estat subscrit per 15 estats a més del districte de Columbia, i correspon a un total de 196 representants.
De tota manera, com que el Col·legi Electoral no té altra finalitat que elegir entre les diverses candidatures a president i vicepresident, la millor manera d’evitar el problema seria simplement prescindir d’aquest òrgan representatiu i que l’elecció la determinés directament la ciutadania. A més d’això també és aconsellable un mètode de votació més informatiu que el vot uninominal, com ara el vot d’aprovació (o com el mètode de vot preferencial que ha estat a punt d’adoptar l’estat de Maine). ❀
Una butlleta de vot de les Eleccions Presidencials nord-americanes del 3 de novembre de 2020. Les butlletes poden variar molt d’un lloc a l’altre, entre altres coses perquè també serveixen per a altres eleccions d’àmbit local. Aquesta butlleta correspon a l’estat de Vermont i la ciutat de Burlington. Com es pot veure, a més de Biden-Harris i Trump-Pence hi consten 19 candidatures més! A banda que també hi ha una casella buida on s’hi poden escriure altres noms. (Font: Ballotpedia)